Intent per frenar la suspensió
El govern presenta una demanda al TC perquè no accepti la impugnació al nou 9-N
Sosté que Rajoy fa un “abús” de dret i de poder per frenar la consulta alternativa
Intent in extremis d'Artur Mas per frenar la suspensió del nou 9-N per part del Tribunal Constitucional. Hores abans que l'alt tribunal sospesi avui l'admissió a tràmit de la impugnació del govern espanyol contra el procés participatiu, el govern va presentar al TC un escrit d'al·legacions en què li demana que no accepti el recurs de l'executiu de Mariano Rajoy. En la demanda, el gabinet jurídic de la Generalitat denuncia que el govern espanyol fa un “abús” dels seus avantatges processals davant del TC i atempta contra les “regles de la bona fe” que han de regir qualsevol procés jurisdiccional amb l'objectiu d'“intentar impedir” el nou
9-N. La Generalitat nega que la votació de diumenge sigui un referèndum com argumenta La Moncloa, i assegura que no ha vulnerat en cap cas la suspensió de la primera consulta que s'ajustava al decret rubricat per Mas. Per contra, el govern català assenyala que el procés participatiu de diumenge arriba després dels intents frustrats de fer un referèndum i una consulta, està motivat per una demanda massiva de la ciutadania i està destinat a “facilitar” l'exercici de la llibertat ideològica i de la llibertat d'expressió reconeguts en els articles 16 i 20 de la Constitució Espanyola. I això fa, hi afegeix, al marge del contingut de la pregunta.
És així com el gabinet d'Artur Mas acaba d'exhaurir les vies jurídiques que li resten dins del marc espanyol per intentar que el paraigua legal i la convocatòria del nou 9-N no acabin formalment suspesos. La Generalitat manté que la convocatòria no és impugnable i espera llegir amb atenció la providència del TC i el recurs de l'advocat de l'Estat, tenint en compte que l'organització del procés participatiu
està molt avançada i que l'execució se sustenta en el voluntariat. De fet, el govern ja ha repartit les feines dels voluntaris i ha començat el repartiment de les urnes i les paperetes als col·legis d'arreu del territori amb la previsió d'enllestir-lo divendres. Fonts del govern asseguraven que no preveuen aturar-lo si el Constitucional no atén la demanda catalana i tramita la impugnació del govern espanyol.
L'excepció com a norma
La demanda de la Generalitat s'encarrila formalment dins del procés d'impugnació obert pel decret de la consulta signat per Mas el 27 de setembre. El principal argument que esgrimeix és que el govern espanyol “abusa” de la seva potestat de demanar la suspensió temporal automàtica de les disposicions i resolucions d'una comunitat autònoma per intentar aturar el nou 9-N sense haver-ho de motivar. És a dir, que agafa una drecera. Segons el govern de Mas, Rajoy presenta per aquesta raó un recurs nou contra la convocatòria i no un incident d'execució dins del procés obert per la primera impugnació per la consulta, com ja ha fet en anteriors ocasions, amb l'ampliació del recurs sobre els òrgans de control que es van crear per al primer 9-N. Si hagués fet això últim, però, la Generalitat hauria tingut uns dies de termini per presentar al·legacions i l'alt tribunal no hauria estat a temps d'aturar el procés participatiu. En l'escrit, el govern de Mas recorda que el privilegi processal de la suspensió hauria d'usar-se només “excepcionalment” i alerta que pot proferir un
“dany” a les llibertats ideològiques i d'expressió de la ciutadania que són fonamentals i reconegudes per la carta magna. “Resulta sense cap mena de dubte desproporcionat, abusiu, acudir a la impugnació en seu constitucional d'unes actuacions desproveïdes de qualsevol element que permeti equiparar-les a fórmules de democràcia directa de caràcter referendari”, sosté.
Secret desvelat
El gabinet de Mas també assenyala en l'escrit que els ciutadans poden expressar aspiracions polítiques contràries a la Constitució i voluntat per promoure'n la reforma. Ho remata afirmant que “no hi ha frau de llei” en les actuacions impugnades sinó l'aplicació d'un mandat estatutari de facilitar la participació. I és que, en l'escrit, la Generalitat aclareix per primera vegada que el procés participatiu se sustenta en la part no suspesa de la llei de consultes, en l'article 4.2 de l'Estatut i en el 9.2 de la Constitució. Els dos preceptes estableixen que correspon als poders públics facilitar la participació dels ciutadans “en la vida política, econòmica, cultural i social”. La Generalitat recorda que respon a una petició popular acreditada en les eleccions del 2012 i en les manifestacions multitudinàries de la Diada.
Més pressió dels partits a Mas
Els partits sobiranistes van mantenir ahir la pressió sobre el govern perquè no renunciï a l'organització del 9-N si el Tribunal Constitucional suspèn la convocatòria, després que la vicepresidenta Joana Ortega admetés a El Punt Avui que no pot assegurar al 100% que estiguin oberts els col·legis. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, es va mostrar convençut que l'executiu “assumirà les responsabilitats” i farà el que pertoqui perquè el 9-N es voti. “Seria inimaginable que no fos així”, va sentenciar. ICV-EUiA va recordar a l'executiu que és responsabilitat seva “garantir” el procés participatiu. La portaveu de CDC, Mercè Conesa, va assegurar que no preveuen un canvi en el full de ruta. No obstant això, si el TC és bel·ligerant amb la consulta alternativa, va admetre que caldrà que el govern i els partits consensuïn com preservar la llibertat d'expressió.