Ni diàleg ni propostes

“No permetré que es posi en dubte la unitat d'Espanya.” Aquesta va ser una de les afirmacions més ovacionades que va fer el president Mariano Rajoy, ahir a Barcelona, en l'acte de partit muntat per escenificar el desembarcament del govern espanyol i la plana major del PP a Catalunya. Era la primera vegada que Rajoy venia a Catalunya després de la consulta del 9-N –o “simulacre de consulta”, com s'hi va referir– i el missatge va ser inequívoc: cap proposta política, cap possibilitat de negociació i un menysteniment reiterat dels postulats independentistes i del full de ruta del president Artur Mas. Tot plegat, trufat de mostres grandiloqüents de nacionalisme espanyol.

A més de defensar la fermesa de l'actuació del seu govern davant del 9-N i recalcar que no pensa “negociar la legalitat ni la sobirania nacional”, Rajoy va tractar el 9-N com un fracàs estrepitós: “Els catalans són molts i els independentistes, molts menys”, va dir, entre rialles del públic. D'aquí va interpretar que Mas només governa per als 2,3 milions de catalans que van votar el 9-N i que la resta –els dos de cada tres catalans que no hi van participar i que ara són la seva bandera– volen seguir dins d'Espanya. “Si amb el 9-N volia presentar una Catalunya independent, Mas ha fracassat”, va subratllar. Els atacs a Mas i al seu full de ruta –“desconec què són unes plebiscitàries”– van ser especialment agres i ofensius: “No volem que uns catalans treguin el dret de ser espanyols o europeus a uns altres; això no es produirà [...]. Catalunya no pot ser país de llistes úniques, de partit únic.”

Davant de tot això, i de qui “vol fomentar la divisió dels catalans i propagar falsos mites històrics”, Rajoy va inflar el pit pels avenços econòmics assolits pel seu govern, que va pintar com l'enveja del món. I va dibuixar, per tant, la continuïtat dins d'Espanya com el manteniment d'“una història d'èxit”: “No hi ha un sol lloc del món que tingui un AVE com el de Catalunya.” D'aquí va passar a recordar totes les factures que el govern espanyol “havia pagat” al català (amb tot d'exemples explicats a mitges). “Ho hem fet perquè Espanya és un país gran i fort.” I, en aquest sentit, va assegurar que ho continuarà fent, que mantindrà les reformes i l'estabilitat política, perquè no pensa “deixar els catalans a l'estacada”.

Per demostrar la seva implicació amb Catalunya, Rajoy va arribar a dir el nombre de vegades que ell i altres ministres hi han vingut en aquesta legislatura. Cada vegada que pronunciava les paraules Espanya, gran i unitat, rebia l'aplaudiment, molt constant, d'una militància entregada –fins a deu autobusos havia posat el partit per portar-los d'arreu del Principat–. Abans, la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ja havia exaltat el públic amb un discurs en què va acabar reclamant més presència de l'Estat a Catalunya: “S'ha d'enfortir l'Estat a Catalunya, l'Estat ha de tornar a Catalunya i cal més presència del govern.” “S'ha acabat la conllevancia, el diàleg amb aquells que volen trencar Espanya”, va etzibar.

Així mateix, la líder del PP a Catalunya va insistir que no s'havia de transigir amb els intents de política exterior catalana ni amb “la falsificació de la història”. Per això va demanar al govern espanyol “vendre millor la història d'èxit col·lectiu que és Espanya”. I, de retruc, va instar Rajoy a ser el president “de tots els catalans”, que supleixi “el president de la paràlisi”.