El conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha demanat serenitat als ciutadans malgrat que admet una radicalització gihadista general: “Hi ha un risc objectiu, és evident, i la prova és que s'estan fent detencions”.

Així doncs, davant de missatges en xarxes socials sobre un atemptat imminent a Catalunya, ha demanat tranquil·litat: “Si estiguéssim davant d'una alerta que cal difondre, ho faríem a través dels canals normals de la policia: una roda de premsa del conseller o els canals de Twitter. No és el cas. Quan calgués donar indicacions massives no ho faríem de qualsevol manera”.

Per Setmana Santa, davant de la gran afluència de visitants, han mobilitzat “un gruix més important d'agents de Brigada Mòbil (Brimo) i de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (Arro)” perquè hi ha un nivell d'alerta de 4 sobre 5 -la mateixa des dels atemptats de Charlie Hebdo i al mateix nivell que la del ministeri-.

“Estem en un nivell d'alerta igual que el nostre entorn europeu. No cal preocupar-se més que ahir, i s'han disposat més recursos humans pel nivell d'alerta i perquè hi ha més afluència de gent per Setmana Santa”, com pot passar a l'estiu i altres períodes de vacances.

Considera “evident que a Catalunya hi ha elements de captació i processos de radicalització” però defensa que es gestiona de la millor manera amb intercanvi d'informació entre cossos policials. Els Mossos tenen des de fa temps unitats especialitzades per detectar-ho i combatre-ho i “treballen des de fa temps en aquest fenomen que ha crescut amb els atemptats de París”.

El seu treball consisteix a recollir informació i advertir els processos de radicalització, que comencen moltes vegades a la xarxa: “No és fàcil, i fa que estiguem concertats amb altres cossos policials”. S'ha format i informat als Mossos, posant èmfasi en l'autoprotecció -a vegades la policia és l'objectiu-, i aquest coneixement s'ha traslladat a les policies locals, que han rebut formació en el complex central.

Sobre si destinaran més Mossos a això, ha declarat: “Hem d'aprofitar els recursos que tenim i com els tenim distribuïts. I com aquest és un fenomen que té elements de dispersió en el territori: necessitem que el conjunt de les policies siguin capaços de detectar-ho”.

Els últims dies ha parlat “moltes hores” amb el ministre de l'Interior i han tingut moltes converses amb el ministeri i a través dels cossos policials.

Ha justificat que des del 2009 no es reuneixi la Junta de Seguretat -conselleria i ministeri- perquè la seva finalitat és aprovar acords concrets, mentre que sobre aquesta qüestió no fa falta perquè hi ha una “distribució competencial perfectament definida”, hi ha coordinació i la mateixa preocupació.

Després de preguntar-li si es podria augmentar la vigilància per detectar si en escoles hi ha alumnes susceptibles de radicalitzar-se, com els dos menors de Badalona detinguts per voler integrar-se a l'organització Estat Islàmic, ha dit: “No volem policialitzar les escoles però si detecten qüestions que poden ser preocupants, la policia sempre és receptiva”.

El conseller ha admès que “el cos de Mossos d'Esquadra no té ben resolta la seva presència en els organismes internacionals. És un tema irresolt”. Desvincula aquest dèficit del procés sobiranista: “ve d'abans” perquè els governs de PP i PSOE han mantingut molta prevenció perquè les relacions internacionals es vehiculin pels organismes propis de l'Estat, segons ell.