El mes decisiu de l'ANC

L'assemblea ha d'aprovar la ponència política que marcarà l'estratègia del pròxim any. L'esborrany inclou la possibilitat d'impulsar una llista “de país” si no hi hagués acord entre els partits per pactar una unitat d'acció amb vista al 27-S, i fins i tot proposa una votació al juny entre els socis per ratificar-ho.

La proposta ha estat polèmica perquè un sector de la cúpula no volia reobrir el debat ja tancat sobre la llista unitària, i de fet s'han rebut un grapat d'esmenes de territorials, que amb tota probabilitat arribaran vives i que, per tant, s'hauran de votar diumenge per eliminar aquest punt, i encara més tenint en compte que CiU i ERC, i l'ANC mateix, van signar ja el 30 de març un preacord del full de ruta passat el 27-S. Diversos dirigents consultats també descartarien ja aquesta possibilitat, però no d'altres, els defensors de la proposta, que, si bé han admès a El Punt Avui que el preacord “dissipa” en part l'opció d'impulsar una llista i que s'està “més a prop que abans” que no calgui consulta al juny, hi segueixen insistint. “Amb els partits sempre hem parlat de full de ruta, que és l'objectiu principal, però la llista unitària pot ser una conseqüència de l'acord programàtic”, destaquen. “No n'hi ha prou amb el full de ruta, perquè siguin unes eleccions plebiscitàries és necessària una unitat entre partits que no és només programàtica”, reiteren. Això sí, donen una “importància relativa” al fet que s'hi afegeixi Unió, una decisió que ha de prendre el 14 de juny. “Convé més que s'estrenyin els llaços entre CDC, ERC i les entitats”, insisteixen. El debat intern, doncs, no està tancat, i l'assemblea de dissabte tindrà, almenys de moment, l'última paraula.

A Lleida es votarà tant la ponència marc com el full de ruta de l'ANC, documents que inclouen altres aspectes, com ara una estirada d'orelles explícita als partits, la necessitat que es reconegui el caràcter plebiscitari del 27-S o l'establiment d'un termini d'entre sis i divuit mesos per completar el procés, a més de la creació d'una assemblea d'electes que ho tiri endavant si els òrgans d'autogovern són suspesos. L'entitat ha rebut i ha contestat una per una fins a 806 esmenes als documents, la majoria de les quals de fet s'han acceptat (al voltant d'un terç), denegat o transaccionat el cap de setmana passat, tot i que algunes arriben vives a Lleida, en no haver-hi hagut acord.

Dijous es reuneix a Barcelona un secretariat extraordinari de l'ANC que debatrà i aprovarà la gran mobilització que muntarà aquest any per la Diada, coincidint amb el primer dia de la campanya electoral pel 27-S. Per això mateix la presidenta, Carme Forcadell, ja ha avisat que serà un acte amb un major contingut polític que els anteriors, si bé fonts consultades asseguren que el format final encara no està del tot decidit, i pot ser un compendi d'algunes de les centenars de propostes que han rebut de les territorials en els últims mesos. De la mobilització, que l'ANC admet que no tenia prevista en principi, se n'haurà d'encarregar l'equip que entri al maig, si bé ja es donarà a conèixer i s'explicarà diumenge al final de l'assemblea.

L'assemblea també haurà d'aprovar l'informe de gestió de l'últim any, que dóna pistes sobre les accions que s'emprendran en els pròxims mesos per anar a buscar i convèncer les grans bosses d'indecisos amb vista al 27-S, la prioritat absoluta que s'ha imposat l'entitat. Des del gener, de fet, ja funciona una comissió d'accions sectorials que vol arribar a sectors com ara els joves, els immigrants, els pensionistes i col·lectius de moviments socials. En paral·lel, també s'ha creat una comissió territorial que ha planificat un seguit d'accions que ara haurà d'implementar, com ara paradetes en línia per fer arribar missatges a través de les xarxes, estratègies de bon veïnatge, aproximacions a entitats o accions d'street màrqueting. A més, ja es treballa en altres propostes de futur, com ara campanyes de trucades aleatòries, el joc Ja estàs decidit, la redefinició de la gigaenquesta o fins i tot la impressió d'un diari (ja se'n van editar mig milió al final de la campanya del 9-N) amb argumentari propi, que es repartirà periòdicament per les zones amb més indecisos. Difícilment, en canvi, es repetiran campanyes com ara El país que volem, que no van anar com es preveia.

La fita que es fixa l'ANC en el mateix informe de gestió és arribar a 852 municipis amb assemblees territorials constituïdes, que representarien un 90% dels municipis del país, sobretot les que tenen una major importància estratègica. Això sí, encara s'hi està lluny, ja que al novembre la xifra era de tot just 762. També es vol consolidar el nombre de suports explícits, que ara és d'unes 80.000 persones, entre socis (39.302), simpatitzants (35.723) i col·laboradors (4.987).

Si no hi ha cap sorpresa, diumenge s'aprovaran els comptes del 2014, que es van tancar amb un superàvit de 156.018 euros, després d'uns ingressos que van superar els 6,5 milions, comptant els de la campanya unitària Ara és l'hora. Els actius de l'entitat el 31 de desembre gairebé s'havien doblat respecte a un any abans, i pujaven a prop de 2,7 milions. El total de pressupost pel 2015, entre l'ordinari i l'extraordinari, suma poc més de tres milions.

Després de l'assemblea de Lleida quedaran en funcions els principals dirigents de l'entitat els últims tres anys, que, havent arribat al màxim reglamentari, ja no es poden tornar a presentar. Entre ells hi ha la presidenta, Carme Forcadell, un fet que ha obert tota mena de rumors i especulacions en els últims mesos. De fet, són molts els noms que han sondejat els actuals dirigents, amb poca sort fins ara: Raül Romeva, Quim Torra, Jordi Sánchez, Miquel Strubell, Miquel Sellarès o Agustí Alcoberro. Algunes fonts asseguren que hi ha altres noms possibles, si bé en darrer terme recorden que qualsevol candidat primer haurà de ser escollit pels socis i, després, votat com a president pel nou secretariat. En tot cas, els que es vulguin presentar es preveu que ho puguin fer els dies següents a l'assemblea, ja que tenen com a màxim fins a final d'abril.

El 24 d'abril, l'ANC i Òmnium volen omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona en un acte que vol ser una demostració de força per reanimar el procés, amb vista sobretot al primer round de les municipals. També serà el tret de sortida de la nova campanya conjunta amb Òmnium, que preveu el mateix paraigües, Ara és l'hora, tot i que la majoria d'actes s'organitzaran per separat. Les inscripcions van a bon ritme, i ja estan gairebé esgotades les 16.000 localitats que hi ha.

Tot just tancat el termini per presentar llistes a les municipals, l'ANC aprofitarà l'acte del Sant Jordi per impulsar l'adhesió al manifest municipalista Els ajuntaments per la independència, que va presentar a Cornellà el 27 de febrer. El text demana al municipalisme una referència explícita en els programes a la seva implicació en el procés fins al 27-S i més enllà, també amb la participació en l'assemblea de càrrecs electes.

L'elecció dels 75 nous membres del secretariat es farà el 9 de maig, l'endemà de l'inici de la campanya per les municipals, en una jornada amb col·legis arreu del país. Plega un terç de l'actual òrgan, així que una cinquantena dels integrants poden tornar-se a presentar. Tampoc es pot descartar que surti entre ells el nou president. El nou secretariat prendrà possessió segurament el 23 de maig, la jornada de reflexió de les municipals, quan escollirà els càrrecs orgànics (president, vicepresident, secretari i tresorer) i els 15 membres de l'executiva permanent.