“El nostre objectiu és eliminar el nazisme”

De forma molt negativa. L'exèrcit ucraïnès viola totalment i contínuament la treva. S'han registrat algunes morts. A la ciutat, actuen grups de sabotatge. Esperem alguna mena de desenllaç, o bé una escalada de la banda ucraïnesa, o bé una disminució definitiva i seure a negociar i a discutir les fronteres de la nostra república que es troben molt més enllà del territori que controlem actualment.

Ucraïna no ha complert cap punt dels acords de Minsk: no ha deixat de disparar, no ha retirat la tècnica militar pesant, no ha negociat conjuntament amb nosaltres l'estatus del nostre territori ni les nostres fronteres, ni tampoc ha dut a terme la reforma constitucional després de què serien possibles unes eleccions. Immediatament, ja van violar els acords de Minsk en exigir la celebració d'eleccions segons la llei ucraïnesa i abans de la reforma constitucional.

L'hem retirada tota.

És absurd. És impossible obligar a votar quatre milions de persones apuntant-los amb els canons.

Vam demanar que ens donessin la possibilitat que Ucraïna fos un estat federal i vam prometre que tot es faria de manera pacífica. Després d'això, ens van començar a matar i la qüestió de l'estat federal va caure per si sola. Hi ha un bon refrany que diu que l'exèrcit només pot disparar una vegada contra el seu poble, després, dispararà contra un poble que ja no és el seu. El poble d'aquí ja no té res a veure amb l'exèrcit ucraïnès ni amb el poder ucraïnès.

Humanitària.

Els voluntaris que arriben de Rússia, es pot considerar que siguin ajuda militar?

Però no si són a la reserva, de vacances o han deixat el servei per fer de voluntaris aquí.

Puc parlar per mi. Em relaciono amb els polítics però no amb els funcionaris, que tenen competències per dialogar només amb repúbliques reconegudes. Els polítics són més lliures i amb ells, evidentment, hi parlem. Rebem consells i ajuda humanitària. Els funcionaris representen els nostres interessos a les converses de Minsk.

Estem disposats a lluitar per la nostra terra, on hi ha hagut referèndums de sobirania. Les altres repúbliques han de defensar elles mateixes la seva independència. Ajudarem si cal, però són ells els que s'han d'alçar.

A treballar per aconseguir el reconeixement. Ens escrivim amb una sèrie d'estats, com ara Abkhàzia, països d'Amèrica Llatina i altres. A diferència d'altres estats del món que van tardar a ser reconeguts, la República Popular de Donetsk és un territori ric i gran i amb un enorme potencial tecnològic i en recursos. En el fons, Europa ens necessita més a nosaltres que nosaltres a ells. Som prou autosuficients. Tant aviat com parin de bombardejar-nos, durant el mig any següent, recuperarem la dinàmica econòmica positiva en què vivíem abans de la guerra.

I tant! No necessitem crèdits del Fons Monetari Internacional. Tant aviat com Rússia ens reconegui, el nostre potencial econòmic serà prou alt per poder anivellar totes les destruccions que hi ha ara.

Tinc l'esperança que sí. La meva principal missió és aconseguir el reconeixement de Rússia.

Només si s'aplica un càstig penal contra els culpables dels esdeveniments actuals i si es desarmen i es liquiden totes les formacions que han matat civils aquí. El nostre objectiu és eliminar el nazisme, no dic el feixisme, sinó el nazisme, que és el que hi ha Ucraïna, que es molt pitjor i més perillós. Si ho aconseguim, estem disposats a negociar el nostre retorn a Ucraïna, però això és un somni. A la pràctica, veiem un estat independent i quan el potencial econòmic sigui prou alt, es podrà parlar de la unió amb Rússia.

Quan vam ocupar l'edifici de l'administració, el primer que vaig fer va ser anar a Moscou per demanar que ens ajudessin a celebrar un referèndum sobre la federalització. Em vaig trobar centenars de portes tancades. Rússia entenia perfectament les conseqüències que tindria donar-nos suport. Rússia no té absolutament res a veure en l'organització d'aquests esdeveniments.

Quan aquí van començar a matar gent.