Mas es reivindica
El president defensa l'obra del seu govern “en minoria”: “Hem fet més amb menys”
Alerta del risc que les institucions caiguin en mans d'“intransigents” o dels que “poden tenir problemes per prendre decisions”
Artur Mas va aprofitar la seva intervenció inaugural de la trenta-unena reunió del Cercle d'Economia a Sitges per reivindicar els fruits de l'obra del seu govern “en minoria” i per alertar dels riscos que el control de les institucions caigui en mans dels “intransigents” o dels que “poden tenir problemes per prendre decisions“. Sense referir-se explícitament a cap dels seus rivals polítics, el president de la Generalitat va subratllar la seva determinació de continuar endavant amb un procés “que no ha afectat la recuperació econòmica ni ho farà”, i que considera l'única via possible “després de tres dècades d'intents d'entesa i col·laboració” amb els successius governs de l'Estat. Mas va comparèixer davant de la nombrosa representació d'empresaris de tots els àmbits, alguns d'ells vinguts d'altres punts de l'Estat, flanquejat per quatre consellers del seu govern –Homs, Mas-Colell, Puig i Vila–. En l'auditori, no hi havia cap representant destacat d'Unió.
La intervenció del president arribava precedida pels recels que el procés sobiranista ha despertat entre els integrants d'aquest fòrum empresarial, que han volgut dedicar el cicle d'enguany a la consolidació de la recuperació econòmica. El president de la Generalitat va recollir el guant i va basar el gruix del seu discurs a parlar de la revitalització de l'economia catalana, i del seu paper com a motor de l'espanyola en un escenari marcat per les retallades i per la forta pressió que el govern de l'Estat ha exercit sobre les autonomies. “Moltes ara es llepen les ferides, que més que ferides són autolesions”, va assegurar, respecte de les derrotes experimentades pel PP en comunitats on governava. “Ofegar els governs autonòmics carregant sobre les seves espatlles la reducció del dèficit no surt de franc, i té conseqüències”, va reflexionar.
Més “flamencs” que mai
En aquest escenari advers, Catalunya no només ha estat capaç d'iniciar la seva recuperació sinó que ho ha fet transformant una economia que, segons el parer de Mas, avui s'assembla molt més a la flamenca, l'holandesa o la danesa que abans de la crisi. “El 60% de les exportacions ja es fan fora de l'Estat espanyol”, va assegurar, abans de denunciar el dèficit d'infraestructures que té Catalunya, i que l'aboca “a fer la feina sense tenir les eines”. “Imaginin-se què podríem arribar a fer amb el corredor mediterrani i els accessos ferroviaris als ports de Barcelona”, va reflexionar, en un punt del discurs adreçat als empresaris d'altres llocs de l'Estat, als quals es va dirigir en castellà. Mas va defensar la legitimitat del procés i la importància del 27-S amb vista a la resolució d'un conflicte que no pot esperar més. “O el sobiranisme té prou força per aconseguir la independència, o l'Estat pren la iniciativa i sedueix els catalans amb una proposta acceptable, cosa que dubto que faci”, va remarcar.
La irrupció de noves forces polítiques suscita inquietud en les elits empresarials. Ho va admetre el president del Cercle, Antón Costas, en el seu discurs inicial, i el cap del govern català no va desaprofitar l'ocasió de reivindicar l'experiència i la moderació del seu govern. Fins i tot va demanar el vot per a CiU “perquè si els que dubten opten per altres forces per buscar un equilibri es corre el risc que els altres acabin governant”, va assenyalar, en clara al·lusió a la derrota de Xavier Trias a Barcelona. Respecte del futur govern de la capital del país, va recelar de la seva capacitat de prendre decisions i va posar com a exemples les crítiques d'Ada Colau al Congrés Mundial del Mòbil, “que dóna feina a companyies i alts executius, però també a cambrers i taxistes”.
De Guindos respon
La resposta per part de l'Estat a Mas es va produir en el mateix fòrum de debat. El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, va afirmar que cada dia que passa està “més convençut” que hi haurà un acord sobre el futur de Catalunya. “Catalunya, com sempre, continuarà formant part d'Espanya”, va reblar el ministre espanyol.