El bressol urbà
Comencen les classes a les 72 escoles bressol de Barcelona, 10 de les quals es van estrenar ahir
Un llibre de l'Institut d'Educació recull el patrimoni educatiu d'aquests centres i les seves particulars condicions de construcció
Prop de 5.000 nens de 0 a 3 anys han tingut aquesta setmana el primer contacte de la seva vida amb educadores, aules, horaris i rutines. Dilluns van començar les classes per als infants que assisteixen a les 62 escoles bressol municipals que ja existien fins ara, mentre que ahir ho van fer els de les 10 escoles que han obert aquest curs. Són en total 72 centres que formen l'eix de l'anomenat pla Bressol, en què es preveu, segons l'Ajuntament, la construcció de 30 escoles més per al curs vinent i que ha de permetre duplicar el nombre de places a les escoles bressol que existien al principi del mandat.
En la presentació d'una de les noves escoles, l'alcalde, Jordi Hereu, va defensar fa uns dies el projecte del govern municipal de crear nous centres i va descartar altres models com ara el de concertar escoles privades ja existents. Segons l'alcalde, la creació d'aquestes noves escoles permet llegar un patrimoni tant arquitectònic com educatiu a la ciutat.
Basant-se precisament en aquest patrimoni educatiu, l'Institut d'Educació, entitat de la qual depèn aquest nivell escolar, ha publicat un llibre que, sota el títol Les escoles bressol de Barcelona, recull i cataloga cada un dels centres existents, explica la història de la seva construcció i sobretot ressalta com aquesta s'ha adaptat a la realitat del barri o zona on havia de ser construïda. Així, en el llibre s'explica que les escoles, unes dissenyades per arquitectes de prestigi i les altres pels tècnics de la direcció de Construccions Escolars de l'Institut d'Educació, han buscat un alt nivell d'originalitat. El disseny del programa arquitectònic d'un nou centre parteix d'una prospectiva sobre les futures necessitats del barri. Així doncs, hi ha edificis de diversa tipologia segons l'espai on s'han ubicat, que sovint ha estat condicionat per l'alta densitat de Barcelona. Actualment el model més habitual, i que representa el 50% de les escoles bressol de l'Ajuntament, és un escola en planta baixa amb capacitat per a 81 infants en 6 aules. Aquestes estan orientades cap al sud o el sud-oest per aprofitar tant com es pugui la llum del sol.
Aquest model es va iniciar l'any 2000 amb l'escola Niu d'Infants. Després va venir La Muntanya. Actualment el 46% de les escoles tenen aquesta tipologia. En alguns casos ja es va preveure en la construcció del CEIP que més endavant s'hi pogués encabir una escola bressol: La Mar Xica es va construir l'any 2002 en un porxo que l'equip d'arquitectes Mackay, Bohigas i Martorell, responsables de l'escola Vila Olímpica, havien previst per a aquesta finalitat. També s'han fet escoles a prop de la natura, com ara l'edifici de l'Arboç, o en solars procedents de la desindustrialització, com l'escola Parc de la Pegaso.
Edificis històrics
Les escoles bressol instal·lades en edificis antics, catalogats o no, que no van ser dissenyats per fer-les-hi, van exigir un esforç suplementari a l'hora de trobar solucions arquitectòniques idònies. N'és una bona mostra l'escola bressol Forestier, dins un edifici noucentista de l'Exposició Universal de 1928. Les escoles Canigó i El Palomar estan situades dins d'edificis històrics. Són escoles de planta i primer pis, amb espais reestructurats per aconseguir llum i amplitud. Canigó és al convent dels Àngels, un edifici del segle XV que figura al catàleg historicoartístic de la ciutat i El Palomar s'ha integrat en un conjunt de sis habitatges d'obrers de començaments del segle XX, representatius de l'arquitectura d'un barri fabril. L'escola Carabassa, construïda sobre ruïnes romanes, és al lloc que ocupava un hort de tarongers que enllaça, amb un pont del segle XVII, amb la seva antiga seu senyorial del carrer Avinyó.