Una medicina amb efectes secundaris

Les dades de la Contabilidad Nacional Trimestral publicades per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) a finals d'agost van confirmar el que molts altres indicadors ja ens havien avançat: durant la primera meitat de l'any, l'activitat econòmica va començar a remuntar, tot i que de manera molt feble. Durant aquest període, l'economia espanyola s'ha beneficiat, d'una banda, d'una contribució de la demanda interna no tan negativa com en els trimestres anteriors i, d'altra banda, d'una aportació lleugerament positiva de la demanda externa gràcies al fort creixement experimentat per les exportacions.

Pel que fa a la demanda interna, el consum va ser particularment elevat a Espanya durant la primera meitat de l'any, on l'increment del tipus de l'IVA al juliol ha representat, probablement, un fort incentiu per avançar les compres, i, per tant, caldria esperar una disminució del consum privat durant la resta de l'any. A més, la situació actual i l'evolució prevista per al mercat de treball no contribuiran a millorar la confiança dels consumidors els propers mesos.

Pel que fa a la demanda externa, l'increment de les exportacions, principalment cap als països de la Unió Europea, s'explica pel repuntament en l'activitat en aquests països gràcies a un dinamisme més gran de les exportacions cap als mercats emergents. De fet, les exportacions de la zona euro cap a Àsia van superar el seu nivell màxim assolit a la primavera de 2008 durant el començament d'aquest any. Però no podem esperar que el fort creixement de les exportacions viscut durant la primera meitat de 2010 es mantingui: la recuperació del comerç internacional es desaccelerarà durant la segona meitat d'aquest any i els seus efectes representaran un important fre a l'activitat de moltes empreses exportadores espanyoles. La principal raó és el procés de consolidació fiscal que s'està duent a terme a la majoria dels països de la zona euro.

La política fiscal ha deixat de ser expansiva per passar a ser restrictiva, bé per la retirada d'importants estímuls, com als Estats Units, bé per un canvi cap a una consolidació dràstica, com al Regne Unit o altres economies de la zona euro. La pèrdua de confiança en la sostenibilitat de les finances públiques per part dels mercats de capitals a l'abril i al maig ha fet necessari dur a terme canvis dràstics a les polítiques fiscals. No hi ha cap dubte que reduir el dèficit i mantenir el deute públic sota control era obligat, però els ritmes que s'han marcat els països europeus i, en concret, Espanya ens passaran factura en termes de creixement i, per tant, en el temps que trigarem a crear ocupació i sortir de la crisi. Tal com es pot observar al gràfic, segons el Fons Monetari Internacional, només a partir de 2013 recuperaríem ritmes de creixement superiors al “màgic” 2% en què tornaríem a crear ocupació neta.

Les perspectives no són, doncs, gaire favorables per al que queda de 2010, però sí que hi ha un parell d'aspectes positius de cara a 2011 que són importants de remarcar: en primer lloc, la prima de risc entre el rendiment dels bons públics espanyols i els rendiments dels bons alemanys s'han reduït considerablement respecte als seus valors màxims i semblen haver-se estabilitzat. La consolidació fiscal anunciada sembla, doncs, haver tranquil·litzat els mercats.

El segon aspecte positiu a destacar és que el Banc Central Europeu continuarà mantenint els tipus oficials a nivells ultrabaixos, cosa que, sens dubte, tindrà un efecte positiu per impulsar la inversió privada, però perquè la inversió es recuperi cal que el crèdit torni a fluir. En aquest sentit, tot i que el nostre sistema financer ha patit fins ara la crisi financera internacional amb menys intensitat que altres països, l'evolució recent de la morositat, juntament amb l'aplicació de la nova normativa del Banc d'Espanya pel que fa a la provisió dels crèdits de dubtós cobrament, podria agreujar —encara més— la situació en els propers mesos.