medi ambient
Terrassa estrena al nord un parc agroforestal i de lleure
participació
És un projecte sorgit del procés del pressupost participatiu de l'any 2006
El condicionament del parc ha estat possible gràcies a convenis amb les propietats privades i, a la llarga, també s'hi vol fomentar el conreu
L'any 2006 la proposta que va tenir més vots en el procés participatiu per decidir a què es destinava una part de les inversions del pressupost municipal de Terrassa va ser la creació d'un parc agroforestal al nord. De fet, un any abans la proposta formulada per l'Adenc en va quedar fora i han calgut quatre anys perquè l'Ajuntament pogués presentar ahir aquest nou parc de 319 hectàrees al nord del municipi que està delimitat per la franja del quart cinturó fins a l'inici del parc natural de Sant Llorenç del Munt, la carretera de Rellinars a l'oest i el camí dels Monjos a l'est.
Ha estat un temps de negociacions amb els propietaris privats dels terrenys –el 92,4% és en mans de les finques de Ca n'Amat i Can Colomer, entre altres– i d'elaboració de diversos estudis sobre l'ordenació de l'activitat hortícola i el condicionament de camins per poder fer les obres d'adequació de l'espai, facilitant l'accessibilitat del terreny desbrossant i eixamplant una xarxa de camins interconnectats i senyalitzats de 15 quilòmetres, segons va explicar la tècnica de Medi Ambient, Alícia Alfonso. El parc engloba els espais del Llac Petit, el mirador de Can Candi i els espais de Can Bogunyà, Ca n'Amat de la Muntanya i Can Carbonell. Els camins d'aquests últims quatre espais són els d'accés al parc i s'hi han fet treballs de condicionament del ferm i de senyalització, a més d'habilitar-hi zones de descans per als usuaris. També s'hi pot accedir per la carretera de Rellinars i la carretera de Matadepera, i en un futur s'adequarà un aparcament al costat de l'edifici de l'hospital del Tòrax, el que és ara el Parc Audiovisual.
Alfonso va explicar que s'ha treballat àmpliament en la difusió d'aquest nou espai de lleure del municipi, que “tot i ser a l'entorn de Terrassa és encara un gran desconegut”. Per aquest motiu s'identifiquen amb plaques els diferents camins de connexió, s'han col·locat cartells informatius a la sortida de la trama urbana i s'ha editat un quadríptic informatiu amb un plànol de l'àmbit i una explicació del projecte.
El projecte costa 340.000 euros que encara no estan tots gastats, va explicar el regidor de Medi Ambient, Màrius Massallé, que hi va afegir que s'han d'acabar de netejar alguns horts marginals en torrents i s'ha de fer una plantació a Can Candi per accelerar la recuperació vegetal de l'antiga pedrera. L'alcalde, Pere Navarro, va fer una crida als ciutadans perquè facin una utilització “raonable i racional” de l'espai, recordant que la propietat és privada.
El futur implica potenciar l'ús agrícola
En la segona fase del parc, com va explicar el regidor de Medi Ambient, Màrius Massallé, es potenciarà el vessant agrícola. En aquest sentit, en els convenis amb les propietats privades s'estipula el compromís de conrear els camps, i el consistori actuarà de mitjancer per trobar, si cal, masovers que vulguin mantenir la tradició del conreu d'aquests camps. Massallé no va avançar quin tipus de conreus seria, però sí que va dir que haurà de ser una “agricultura de valor, de proximitat i ecològica”, i va posar com a exemples iniciatives semblants que s'han desenvolupat a la cocapital de Sabadell o a Gallecs. Per això hi ha un grup de treball en marxa amb el gremi de restauradors i agents turístics per permetre crear un producte específic al municipi utilitzant el conreu d'aquests camps.