Casa Teixidor
Bosses i maletes de marca són actualment la principal oferta d'aquesta botiga del carrer Besadó que va començar venent corbates, para-sols, guants, joguines, perfums i remeis miraculosos
Maria Teixidor i Ballús presumeix de 98 anys i fa molt bé perquè el pas del temps no ha esborrat els records ni la passió per l'ofici de vendre del qual remarca dues característiques que ben sumades són les que fan omplir el calaix: la qualitat del producte i la bona disposició per atendre la clientela, fins i tot aquella que diu que entra «només a mirar». Es veu que ho porta a la sang, a la sang emprenedora del seu pare, Emili Teixidor i Saguer, fill de la farinera de Campdorà i fundador d'una de les botigues més antigues de la ciutat, Casa Teixidor, situada al número 3 del carrer Besadó, al costat de la Rambla, que va obrir les portes el 8 d'octubre de 1895, allà on havia existit la casa Xifra. «El pare era una persona de molta iniciativa i un gran comerciant», explica. Entre la seva bona memòria, alguns documents familiars i el repàs de la premsa de l'època, anem reconstituint la història d'aquest establiment centenari. Segons escriptura de 7 d'octubre de 1895, Emili Teixidor va adquirir la finca per 18.000 pessetes, pagant-ne 8.000 al comptat. Les vendes realitzades durant el primer any d'activitat –el 1896– van comportar un ingrés de 28.746 pessetes, quantitat que va anar augmentant fins a assolir 67.374 el 1935 (últim any que trobem anotat en un llibre de comptabilitat), amb alguns exercicis especialment lucratius entre 1919 i 1923, en què les quantitats van oscil·lar entre 95.000 i 110.000 pessetes.
Quina era l'oferta de Casa Teixidor en els començaments? Molt variada: s'hi podia trobar una mica de tot, com era costum llavors. Des del primer moment es va especialitzar en merceria, marroquineria, quincalleria i perfums, i als diaris s'anunciaven ventalls japonesos, para-sols, corbates, bastons, guants per a senyora i senyor de cabritilla i de pell de Suècia, sabó de llimona i de mandarina. També aquella mena de remeis que ho curaven tot: l'«aigua cruspinera» contra l'alopècia, l'elixir Grive per conservar la dentadura i, per descomptat, els articles de temporada, com ara les joguines per Reis i un bon assortiment de corones i creus pel dia de Difunts. Un autèntic basar que va tenir tan bona acceptació que el 1899 es va ampliar amb un nou establiment al carrer Ciutadans i el 1904 la casa mare va conèixer una important reforma exterior i interior segons els cànons modernistes del moment. L'adquisició el 1906 d'una màquina enregistradora americana que permetia portar la més escrupolosa comptabilitat, va despertar una gran expectació tant per la magnificència del giny com pel temor que provocaria l'atur dels escrivents si altres industrials n'adquirien també. Aquesta autèntica peça de museu es pot visitar encara avui a la botiga del carrer Besadó.
Emili Teixidor va tenir una important projecció pública. El trobem ocupant càrrecs al Foment de la Indústria, Comerç i Propietat, al Club Velocipedista, a la comissió de Fires, com a alcalde de barri i donant suport a la candidatura regionalista de Santiago Masó. Es va casar amb Rosa Ballús i va tenir quatre fills, que seguirien, amb encert també, la seva empremta, adaptant-se als temps. Actualment, el local, regentat per la seva néta Anna Boix Teixidor i el seu marit, Jordi Valls Alabau, està especialitzat en la venda d'articles de pells, bosses i maletes de marca. Anna Boix és filla de Maria Teixidor, a la qual tornem per traçar una sucosa pinzellada de la història gironina a través d'anècdotes sobre les filles del marquès de la Torre; la mare de Vicenç Vives, una de les principals modistes; Santiago Rusiñol apadrinant el vuitè fill de can Muntanya i visitant, de passada, les cases del barri... I per acabar ens regala tot un titular: «Què va venir després dels anys feliços del charleston? Franco! I es va acabar el ball!»
El diari d'un comerciant molt ordenat
«Mireu com n'era d'ordenat l'avi Teixidor», ens diu Jordi Valls, marit de la néta del fundador de la casa, i ens ensenya uns molt ben conservats quaderns de comptabilitat que registren, dia a dia, mes a mes i any a any, tots els moviments del negoci, des del 8 d'octubre de 1895, que es va inaugurar la botiga, fins al 31 d'agost de 1936. I és veritat: una senzilla passejada per les seves planes ens descobreix l'esperit pulcre i meticulós d'un comerciant que apuntava totes i cada una de les vendes fetes al comptat així com l'import dels rebuts de gas, electricitat, salaris dels aprenents, etcètera, però també algunes entrades de tipus personal, com ara el seu enllaç amb Rosa Ballús el 1899 i altres qüestions de cert interès per a la història local com la meteorologia variable de la setmana de Fires anotada amb tota precisió al costat dels calerons certament crescuts en aquestes jornades. Posem per cas l'any 1921, en què, curiosament, del 29 d'octubre al 6 de novembre va fer bo i es van realitzar vendes diàries per imports de 900, 700 i 600 pessetes, quan la resta de dies les quantitats es movien entre 200 i 600 pessetes. També constatem que durant la nevada del 24 i 25 de febrer de 1916 només es van fer 50 pessetes de calaix i que la del 13 i 14 de gener de 1926 va deixar 20 i 16 pessetes. D'altra banda el pas del temps i les vicissituds polítiques van portar canvis importants en els usos i costums d'una botiga que durant 37 anys no va abaixar mai la persiana. El primer dia de descans el trobem el 14 d'abril de 1932, primer aniversari de la proclamació de la República; després vindran les festes de Sant Jordi, 1 de maig, 15 d'agost, Nadal, Reis, Divendres Sant... El 1936, l'esclat de la guerra farà tancar les portes del 20 al 28 de juliol i l'agost d'aquell any no es va treballar ni el 2, ni el 9, ni el 16, ni el 23 ni el 30..., era diumenge!