Can Pujadas

Josep Bonet va ser un gironí emprenedor que a mitjan segle XIX va decidir que aquesta ciutat se li havia fet petita i va marxar a Filipines a fer fortuna. La roda va girar a favor seu i al cap d'uns anys va tornar a la seva ciutat amb la bossa plena i, entre moltes altres coses, va decidir posar una merceria, una botiga de vetes i fils, a la seva dona, Josefa o Pepa Murtra, una botiga que seria l'origen de can Pujades, una referència gironina en la roba de vestir.

Hi ha constància que a l'any 1832, en el mateix local a on actualment hi ha l'establiment de can Pujades ja hi havia una sastreria que no tenia cap vincle amb els actual propietaris. Els Bonet van obrir la merceria l'any 1860, data que es considera l'inici del negoci de la família Pujadas, més de 150 anys vinculats a l'activitat comercial de Girona. El primer document, però, és de l'any 1878.

L'entroncament entre els Pujades i els Bonet es va produir a través de Manel Pujadas, que havia entrat a treballar a la merceria com a aprenent i que amb el temps es va casar amb la filla de l'amo, la Carme Bonet.

Amb aquest matrimoni el negoci va agafar impuls i es van tirar endavant algunes reformes i ampliacions. El Correo de Gerona del 18 de març del 1895 es feia ressò de la inauguració de la nova botiga, que probablement ja portava el nom de Pujadas, amb aquestes paraules:

«El público que se detenia a las puertas del establecimiento se hacia lenguas del buen gusto que habia presidido las obras. La tienda, modelo en su género entre las demás de esta ciudad, será visitada por todas las personas de gusto de Gerona, por contar con un rico y variado surtido de objetos pertenecientes a los ramos de perfumeria, bisuteria, quincalla y demás.»

Inicialment, la botiga de vetes i fils era molt petita, d'uns cinquanta metres quadrats, i només tenia entrada pel carrer Abeuradors. Manel Pujadas va llogar la casa que dóna a la Rambla al baró de l'Ast (casa que encara continua en el mateix règim de lloguer ja que els barons mai no l'han volgut vendre) i amb això la botiga a més d'ampliar-se aconseguia una entrada per la Rambla.

La merceria havia evolucionat i ja oferia productes de perfumeria, bijuteria, quincalla i algunes coses de roba i sastreria, com anunciava el diari gironí.

El matrimoni de Manel Pujadas i Carme Bonet va tenir cinc fills. Va ser el més petit, en Ramon, qui finalment es va quedar la botiga després de pagar la part corresponent a la resta de germans. En aquest període amb Ramon Pujadas al capdavant es va dur a terme la gran reforma de la botiga. Va ser l'any 1954 quan Ramon Pujadas va comprar dues cases que donen al carrer Abeuradors i al Mercaders i ho va fer tot nou, donant-li la imatge que encara conserva avui dia, amb molta fusta, motllures arreu i un aire d'elegància clàssic que l'ha distingit en les últimes dècades.

Amb Ramon Pujadas al capdavant el negoci va agafar nova embranzida potenciant activitats com la sastreria, especialment les camises fetes a mà, tot i que tocaven molts altres articles de vestir, la perfumeria d'importació i fins i tot l'òptica, que era, de fet, la professió de Ramon.

«Varen ser uns dels primers òptics de la ciutat de Girona», assegura el seu nét Jordi Pujadas, que juntament amb els seus germans Ramon i Xavier regenta actualment l'establiment. «Havien comprat una màquina i ells mateixos es feien les ulleres. Quan finalment van deixar de banda el negoci de l'òptica, tot aquest material va passar a l'Òptica Solà.»

A Ramon Pujadas li va tocar el tràngol de la Guerra Civil. El pitjor moment el van viure en la retirada, quan ho van saquejar tot, però almenys es va aconseguir que no cremessin la botiga. Va ser el 1940, en reobrir el local, que Ramon va anar incorporant a poc a poc totes aquestes noves activitats, en una època en què calia espavilar-se ja que les butxaques dels ciutadans només donaven per a les necessitats bàsiques i algunes d'obligatòries, com recorda Manel Pujadas, fill de Ramon i pare dels tres germans que regenten el negoci: «A casa encara guarden algunes capses amb l'únic article de la botiga que semblava que interessava als gironins acabada la guerra: els escuts de la Falange.»

Superats els anys més difícils de la postguerra i coincidint amb la reforma del 1954, can Pujadas va apostar pel món de la moda i el prêt-à-porter, que seria el que en definitiva donaria la imatge actual del negoci.

«Nosaltres hem mantingut bàsicament l'aposta estètica que va donar a la botiga la reforma dels anys cinquanta engegada per l'avi Ramon», comenta Jordi Pujadas, «amb algunes variacions evidents com ara la il·luminació i altres coses per l'estil». Ramon Pujadas va tenir dos fills, Manel i Jordi, que van treballar conjuntament a la botiga fins que en Jordi va decidir muntar el seu propi negoci deixant can Pujadas a mans del seu germà Manel, que a l'any 1980 va fer l'última reforma significativa de l'establiment, refent la part que dóna a la Rambla i al carrer Abeuradors.

Manel va entrar al negoci familiar als setze anys, quan el seu pare va decidir-se definitivament a vestir amb elegància els gironins i les gironines. «La mentalitat de la clientela», recorda Manel Pujadas, «va canviar de forma radical quan van aparèixer les cadenes de roba més barata. Es va perdre l'enamorament per la roba i el costum de comprar roba que pogués durar tota la vida es va substituir pel d'utilitzar i llençar.»

La quarta generació de can Pujadas la formen els tres germans Ramon, Jordi i Xavier que estan al capdavant del negoci des que el seu pare, Manel Pujadas, es va jubilar.