Llibreria Geli
El passadís que va de l'Argenteria a la Cort Reial disposa d'un fons històric de més de 200.000 llibres que li permet mantenir el mite que diu que allò que no es troba a can Geli no es troba enlloc
A l'any 2009 va morir un dels llibreters més importants de la història gironina, Pere Rodeja, hereu d'una nissaga extraordinària que havia convertit el caos desordenat d'un magatzem en un equilibri precari on es podien trobar tractats de teologia, geografia, tecnologia o física quàntica, i obres de Llull, Martirià Brunsó, Jaume Marquès, Josep Clarà, Pedrolo, Segarra, Flaubert, Kant, Hugo, Camus, Dostoievski o Arbó, en l'ànima d'una de les botigues més entranyables de la ciutat.
La història de can Geli va començar l'any 1879. Un certificat signat per l'alcalde del poble de Saus recollia que Francesc Geli i Geli, que era comerciant i veí Llampaies, es traslladava a la ciutat de l'Onyar per obrir una fleca al número 18 de la Cort Reial. Allà va conèixer Àngela Costa, fillola del matrimoni propietari de ca l'Oms, un petit comerç dedicat a la venda de fils, llibres, papers i cordons. Francesc es va casar amb Àngela i el matrimoni va engegar l'establiment que ha arribat als nostres dies. «Llibreria Geli. Viticultura Americana. Guía del viticultor para el buen cultivo de las viñas y la buena elaboración de sus vinos. Puntos de venta en Gerona: Casa del autor, Rambla de la Libertad, 26, Relojería. — Librerías de P. Torres, Plaza de la Constitución y de F. Geli, Cort-Real». L'anunci, publicat a la Nueva Lucha el 28 de juny del 1889, informa de les existències de la Llibreria Sant Joseph, un establiment catòlic que el 1910 ja havia traslladat la seu al número 19 del mateix carrer, on va obrir un espai singular i eclèctic farcit de volums, creus, rosaris, devocionaris o estampes, una aposta d'èxit que va fer créixer una botiga que es va allargar fins al carrer de l'Argenteria, formant un túnel farcit de paper i misteri on hi havia el cor de la Girona comercial. Els diaris de l'època ens informen que a can Geli venien des del Gran Diccionario Enciclopédico de Montaner, compost de 26 toms enquadernats en negre, a la Història d'Espanya de Víctor Shebart, 13 toms (Diario de Gerona 30-11-1910), o el Diccionari Ortogràfic, editat per l'Institut d'Estudis Catalans, (Diario de Gerona, 22-12-1917).
Pere Rodeja explicava que tot i que la llibreria havia nascut amb una etiqueta confessional i catòlica, els propietaris sempre es van mostrar oberts a vendre tant els volums recomanats per l'església com altres de caire més progressista, una ambivalència que no acabava de complaure a l'ortodòxia i que feia que tot i ser un punt de trobada on els capellans més oberts hi anaven a fer tertúlia, no hi entressin els representants dels sectors més conservadors de la ciutat.
Segons un article publicat a Los Sitios el 6 de novembre del 1984, el fill del fundador Francesc Geli Costa va morir prematurament i va deixar un fill de dos anys, Francesc Geli Fraser, la qual cosa va fer que fins a la seva majoria d'edat el negoci estigués administrat per un conseller de la família. El 1924, els comunicats de premsa arriben signats per «Sucesores de Francisco Geli». L'any 1926 l'aparador mostrava «un magnífico paño humeral bordado al oro, obsequio que a la Adoración Nocturna de esta ciudad hace su activo y celoso presidente don Bartolomé Buxeda», i el 1931 es venien llibres de La Cuestión Catalana y el Estatuto (de Cataluña) escrit per Emili Saguer i Olivet, expresident de la Diputació de Girona i jurista que a l'any 1935 va renegar del catalanisme.
Can Geli era una llibreria religiosa i progressista, però el segon adjectiu no la va salvar de la ira d'uns revolucionaris que van entendre que pesava més la seva vinculació amb l'església que l'aposta per l'eclecticisme i la modernitat. Després dels dies ateus, a la llibreria es va tornar a entronitzar la imatge de Sant Josep, protector de l'Església i la família, i va exercir tant de botiga com de centre d'agitació ciutadana des del qual tant es repartien invitacions per a l'acte cultural hispano-japonès organitzat per la Jefatura Provincial de Propaganda, que va omplir l'antic teatre Albéniz amb una campanya recomanada per«las altas Jerarquías del Estado y del Movimiento» (24 de novembre del 1939), com es recaptaven diners per salvar un convent de la Bisbal o es donava suport a l'organització de pelegrinatges a Montserrat, a Lorda o a Vic per visitar la tomba d'Antoni Maria Claret.
Can Geli va sobreviure a la guerra, però li va costar refer-se de la fúria de l'Onyar, quan en l'aiguat de Sant Lluc del 1940 el nivell del riu va pujar set metres, es va menjar la Rambla i va sembrar la desolació entre botigues i cafès.
El 15 de setembre del 1945 i gràcies a la coneixença que tenia amb Joaquim Moret, hi va entrar a treballar Pere Rodeja, un noi de tretze anys, un aprenent lúcid i espavilat que sota la tutela de Francesc Geli, que va viure una vida llarga i plenament dedicada a la botiga, va entendre que, com deia Leonardo da Vinci: «La saviesa és filla de l'experiència» i superant els índexs que marcaven les «lecturas buenas y lecturas malas» va transformar el passadís que uneix l'Argenteria i la Cort Reial en un espai on els capellans van deixar pas a uns joves antifranquistes que, a part de la literatura oficial, trobaven autors prohibits des de Marx a Clarín. Després que el 1988 l'aprenent es convertís en amo i la família Rodeja-Gibert n'obtingués la propietat, la llibreria va continuar essent una referència, que ha sabut superar les crisis i les desamortitzacions i a través de la novel·la, l'assaig o els llibres d'informàtica, dret, medicina, continua alimentat el futur d'uns universitaris que saben que aquesta és una botiga particular amb un fos històric de més de 200.000 llibres, que li permet mantenir el mite que allò que no es troba a can Geli no es troba enlloc.
Una qüestió de supervivència
De les quatre grans llibreries que hi havia a Girona, la Roca, la Franquet, la Pla Dalmau i la Geli, aquesta és l'única que ha aguantat el braó de la història i ha arribar als nostres dies amb salut i energia. La llibreria Roca, que obria el carrer Carreras i Peralta i l'amo de la qual va conspirar contra la República, va ser la primera a tancar. El padró d'habitants del 1841 informa que Antoni Franquet Fortuny havia obert un establiment dedicat a la venda de llibres al carrer Calderers i el seu successor, Antoni Franquet Serra, poeta i amic de Verdaguer, va traslladar l'establiment al carrer Argenteria. Can Franquet va ser una botiga amb braó i influència. Antoni Franquet i Alemany, alferes provisional, va arribar a ser alcalde franquista de la ciutat, i el seu establiment va sobreviure com un dels de més carisma i antiguitat de la ciutat fins que va abaixar la persiana alguns anys abans que ho fes la Pla Dalmau, 105 anys després que, el març del 1904, Josep Dalmau Carles, mestre i escriptor, juntament amb la seva filla Catalina Dalmau i Casademont i Joaquim Pla i Cargol van fundar la societat Dalmau i Companyia, van obrir una llibreria a la plaça de l'Oli i una impremta al carrer Sant Josep. L'any 1924, la llibreria s'havia traslladat a la rambla de la Llibertat, mentre que amb el canvi de mil·lenni, al 2000, va traslladar la seu al local del carrer del Vern número 3, on va viure el darrer viatge venent tota mena de llibres, a més d'especialitzar-se en diferents matèries com la medicina, la informàtica o els viatges, fins que va tancar les portes, el març del 2009. La capacitat camaleònica de can Geli li ha permès mantenir-se com un dels referents d'una ciutat on el sorgiment d'altres llibreries com la 22, l'Empúries o Les Voltes o les vendes per internet no han pogut destruir l'esperit de supervivència del passadís que va de l'Argenteria a la Cort Reial.