Pastisseria Castelló

Podríem dir que a can Castelló viuen de la nostàlgia. La nostàlgia dels temps passats, quan el carrer Santa Clara ocupava el tram que anava del carrer de les Hortes a la plaça de Sant Agustí, i fins arribar a la plaça de Sant Francesc, més coneguda com la plaça del Gra, el vianant havia de creuar tres places, la de les Bernardes, la del Mercadal i la del Molí, que conformaven un món íntim i tancat que era l'alè del barri de l'altra banda de l'Onyar. Des que, entre el 1880 i el 1883, Julià Castelló Morè, que era fill de la casa Castelló que s'aixeca a Rabós d'Empordà, es va traslladar a Girona, la família sempre s'ha sentit integrada al barri del Mercadal. «El besavi –explica Julià Castelló Pérez– era el fadristern de la masia, i quan va tenir quinze o setze anys li van dir que s'havia de buscar la vida. Va marxar a Girona i va començar a treballar d'aprenent en aquesta casa del carrer Santa Clara, on ja hi havia una fleca.»

Pel que sembla, Julià Castelló tenia un esperit emprenedor, i sense resignar-se a la pròpia sort, el 1898 va obrir una fleca amb seu nom situada a la plaça del Molí, un indret recòndit que, tot i fer cantonada amb la fàbrica Grober, va aportar prestigi a una empresa que va anar creixent fins al punt que, quan l'Ajuntament va decidir reordenar la zona i convertir el carrer Santa Clara en la gran artèria que unia el Mercadal amb l'Hospital, es va veure obligat a traslladar el negoci a tocar, al número 12 del carrer del Perill. Allà hi va situar la botiga, i el forn el tenia a la ronda Ferran Puig. Allà va continuar venent pa i superant crisis de subsistència com la que es va viure amb la Guerra Civil, quan Lluís Castelló va marxar al front i la seva dona, Sabina Viguera, va haver de governar una fleca que havia estat requisada pel comitè, fins que les urgències urbanístiques que ja havien fet caure el convent de les Bernardes van fer desaparèixer les Peixateries Velles. L'any 1954, Lluís Castelló i Pericot va decidir arriscar-se, pagar 100.000 pessetes pel traspàs de la fleca on el seu pare havia après l'ofici, i convertir l'establiment de Santa Clara en la botiga principal d'una nissaga que va viure sense estretors de la venda de pa i pastes fins que l'aparició de les panificadores va fer que es decantés cap a la pastisseria, ja fos dolça o salada. «El meu pare, Julià Castelló i Viguera –recorda l'actual propietari–, va entendre que els temps estaven canviant, que si ens en volíem sortir no teníem cap més alternativa que fer un gir radical, i vam decidir ens dedicaríem tan sols a la pastisseria. La nostra aposta era fer un producte de qualitat. Vam agafar els millors professionals de Girona i vam ensopegar un temps en què els dolços eren presents en totes les festes i celebracions familiars.» Castelló recorda que, a part dels panellets de Tots Sants, els brunyols de Setmana Santa, els tortells del Ram o les mones de Pasqua, abans cada festa assenyalada tenia la seva pròpia llaminadura, des de les tisores de la diada de Santa Llúcia fins als volants de Sant Cristòfol, i no passa per alt que els diumenges, a la sortida de missa d'onze, la botiga s'omplia de feligresos que anaven a comprar les postres del dinar. Avui tot ha canviat, el consum ha baixat, i Julià Castelló ja no pot dir com li havia ensenyat el seu avi que el fet d'estar al carrer Santa Clara li assegurava la venda. «A més, el barri ha canviat –assegura–. No és que vulgui fer un exercici de nostàlgia, però a casa sempre em van explicar que quan la meva besàvia i dos operaris van morir de tifus, el seu marit va tenir por que la malaltia l'afectés, i, per no deixar sols els fills, va donar poders al veí del davant, l'amo de can Vinyes, que venia ganivets, perquè, en cas que a ell li passés res, es quedés amb els nens i gestionés el poc o molt que tenia. Pel que sé, en aquell temps el barri era una gran família, i encara que hi havia molts flequers, a can Sureda, a can Dalmau, a ca l'Ayats, tots eren amics.»

Julià Castelló Pérez, que va estudiar pastisseria i sap que té la continuïtat assegurada, ja que el seu fill continuarà amb l'ofici, ha ampliat l'oferta amb la pastisseria salada i la cuina, i a més ofereix un servei de càtering que ha mantingut el prestigi d'una marca que des de fa més d'un segle entra a les llars dels gironins.