Confeccions Babot
Han canviat tres vegades de lloc sense perdre mai de vista el pont de Pedra. El fundador, Francesc, va crear una sastreria de roba a mida que el seu nét, Josep Maria, va transformar en confecció
En els records que Josep Pla va escriure de les seves estades a la ciutat de Girona hi figura una referència a la sastreria de Francesc Babot, un dels indrets de la ciutat on habitualment hi havia tertúlia –tertúlia de propietaris, si hem de fer cas dels records de l'escriptor empordanès–: “Davant la sastreria del senyor Babot, que era molt a prop del pont de Pedra, hi solia haver, quan es feia fosc, una tartana aturada. A la sastreria s'hi feia una tertúlia a la qual assistien alguns personatges de la comunitat. Si no vaig errat hi anaven Josep Ensesa, el vell notari Sagué, que era un àguila en qüestions de dret tradicional i el senyor de Ribot, propietari de 69 masos a les nostres comarques”.
La primera referència documentada d'aquesta sastreria la trobem en un full del padró de l'Ajuntament del 1889 en què hi figura un tal Francesc Babot i Noguera, que exerceix la professió de sastre al número 2 de la pujada del pont de Pedra. Aquesta dada permet fixar els inicis de l'activitat de la sastreria cap a l'any 1880, el que s'ha considerat com a data de l'inici del negoci segons la tradició familiar.
El nét del fundador, Josep M. Babot, que fins fa poc ha estat al capdavant de l'establiment, ens comenta que el seu avi pagava, segons consta en el padró, una contribució de 200 pessetes l'any, el que a final del segle XIX no era poca cosa. “Penseu que un vestit complet anglès, amb gènere de Manchester, amb pantaló, americana i armilla, podia costar unes 90 pessetes. Un vestit d'aquestes característiques avui dia estaria per sobre de les 300.000 pessetes”.
Posteriorment Francesc Babot va traslladar la sastreria al número 3 de la rambla Verdaguer, no gaire lluny del pont de Pedra.
Francesc Babot s'havia casat amb Assumpta Mateu Plabosch, amb qui va tenir tres fills: un noi i dues noies.
Francesc Babot va morir el juliol del 1939 i va traspassar el negoci al seu fill Narcís, que va regentar-lo des de l'any 1939 fins que es va jubilar, el 1967. Aquest el va passar al seu fill Josep Maria Babot Font, que va canviar la denominació de sastreria per la de confeccions i va reformar una mica el local. “Hi vaig treballar fins que m'he jubilat”, explica J.M. Babot, i ara el negoci és a mans del seu fill Josep Maria.
L'any 1947, Narcís Babot va traslladar el negoci des del seu emplaçament de la rambla Verdaguer fins a l'edifici de la plaça de Catalunya on és actualment, a tocar, una altra vegada, del pont de Pedra. “El Banc de Bilbao va comprar l'edifici on estàvem amb la intenció de posar-hi les oficines, i nosaltres en vam traslladar a un edifici de la nostra propietat on hi havia una botiga de venda de maquinària agrícola. El Banc de Bilbao finalment va desistir d'instal·lar-se en aquell lloc, però nosaltres ja no ens vam fer enrere”.
L'edifici noucentista on actualment hi ha instal·lat l'establiment de Confeccions Babot el va fer construir el fundador Francesc Babot Noguera, però curiosament mai no va instal·lar-hi el negoci. En la primera dècada del segle XX va ocupar aquell edifici la primera sucursal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvis que va haver-hi a la província de Girona.
Aprofitant el trasllat, l'any 1947 es va fer la botiga nova, amb totes les característiques que s'exigien en aquella època a un establiment de primera línia. Després s'hi ha fet alguna altra reforma; la més important va ser la de l'any 1967, quan el negoci ja començava a prendre uns nous aires i la fabricació de vestits a mida ja començava a ser història. El 1969 van deixar-ho definitivament per dedicar-se a la confecció.
Records de l'aiguat de l'any 1970 i la clientela dels anys daurats del turisme
De les moltes anècdotes que Josep M. Babot recorda relacionades amb la botiga, destaca la de l'aiguat de l'11 i el 12 d'octubre del 1970, quan l'Onyar, el Güell, la riera de Maçana i el Galligants van provocar tres inundacions en una sola nit que van afectar tres quartes parts de la ciutat de Girona, amb unes pèrdues valorades en més de 500 milions. Feia dos anys que s'havia inaugurat la presa de Susqueda, que, segons les autoritats de l'època, havia de ser la garantia per evitar més inundacions a la conca del Ter. El Ter no es va desbordar, però ho van fer tots els altres rius de la ciutat de Girona. Confeccions Babot, a tocar de l'Onyar, va ser un dels molts negocis afectats. Es van inundar tots els baixos i el taller, amb unes pèrdues econòmiques importants per a una botiga que no feia gaire havia realitzat la seva reforma més important.
Josep M. Babot recorda els primers anys de l'expansió turística de la Costa Brava com uns dels millors anys de la història de l'establiment per la gran quantitat de clients estrangers que els visitaven per fer-se els seus propis vestits. “En aquella època, a la majoria de països europeus ja resultava molt difícil trobar qui et fes un vestit a mida. Venien de tot arreu, francesos, alemanys, anglesos... i era una clientela fidel que venia un any darrere l'altre. Es donava el cas que alguns articles es consideraven millors del seu país, com en el cas del botons francesos. Venien fins aquí amb els botons i ens demanaven que els els cosíssim”. De la guerra, recorda el foc de can Boué, que veia amb els seus ulls d'infant a través de la persiana de la casa.