Antiga Casa Bellsolà

A can Bellsolà es va tancar el cercle. El 9 de juliol del 1901, el Diario de Gerona publicava que la sessió de la corporació municipal, a la qual van assistir els regidors Puig de Marcilo, Estech, Gimbernat i Arbat i que estava presidida pel tinent d'alcalde Vicenç Carreras, va aprovar un dictamen de la comissió de Foment en què es concedia permís d'obres a Pere Bellsolà per «construir un forn per fer pa a la casa número 23 del carrer de Canaders». El carrer, que avui ha desaparegut i que segons Enric Mirambell era conegut vulgarment com carrer dels Plats, s'iniciava a ponent de la Casa de la Convalescència, anava paral·lel a l'hospital i estava format per cases velles i decrèpites que van ser objecte d'una intervenció de l'Ajuntament. Aquest carrer havia crescut al voltant del convent de Sant Francesc, i potser per això el destí final de la família va ser la plaça d'aquest nom, on encara avui es manté la casa mare d'una nissaga que, segons les cròniques, tot i que va bastir el seu negoci d'una manera tan artesanal que va començar a treballar amb el blat de les pròpies collites, va saber triar el moment històric per transformar la fleca primitiva en la llavor d'un imperi que va portar la marca a exportar a Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i el Carib.

Les cròniques recullen que el 1905 la botiga ja funcionava a ple rendiment: «El diumenge al vespre –traduït del castellà– hi hagué una alarma al carrer Sant Francesc, ja que algun veí o transeünt va veure que estava oberta la porta de la botiga que en el número 2 de l'esmentada vila té el Senyor Pere Bellsolà» (28/11/1905, Diario de Gerona). També es recull que el propietari de la fleca era un ciutadà cabal que tant feia donacions per contribuir a les Fires i Festes de Sant Narcís, per restaurar l'església dels Dolors o per ajudar els pobres de la ciutat com tenia petits ensurts com ara amb l'incendi del forn de llenya que el 21 de maig del 1916 va estar a punt de cremar la xemeneia. No deixa de ser curiós que l'any 1938, en plena guerra, quan la fúria anticlerical havia transformat el carrer Sant Francesc en la plaça del Gra, la de Pere Bellsolà fos una de les fleques on «continuant en el seu lloable propòsit de contribuir les forces d'Exèrcit, Seguretat i Policia, al millor proveïment de les necessitats de la població civil de Girona, una comissió d'aquelles forces ha visitat aquesta Conselleria per tal d'oferir setmanalment un donatiu de pa» i un dels punts on els refugiats i els acollits a l'assistència social podien recollir «gratuïtament dos-cents grams de pa per cada individu registrat a les targes de racionament» (Diari Front, Girona,12 de febrer del 1938).

Després de la mort de Pere Bellsolà Bertran, el dia 18 de gener del 1940, la fleca va passar a mans del seu fill Robert Bellsolà Bellsolà, que va mantenir el negoci al carrer Sant Francesc però va ser l'iniciador d'una expansió que es va concretar en l'obertura d'un nou obrador al carrer Joaquim Ruyra, al barri de Montilivi, darrere la caserna de la Guàrdia Civil, que va actuar com una nova base d'operacions des de la qual, a part del pa tradicional, es va començar a experimentar amb noves varietats com el pa andalús, la qual cosa va fer multiplicar les vendes d'una fleca que havia sabut cobrir les necessitats d'una nova immigració que, arribada des del sud a Girona, s'havia establert tant a les barraques de Montjuïc, com a la Torre Alfons XII, o les Pedreres. «Cada dia amb un carro tirat per un cavall, el meu pare –assegura Pere Bellsolà Fonalleras– baixava la fornada des de Montilivi a la botiga de Sant Francesc, que oferia un producte artesà que agradava molt als clients». Can Bellsolà es va convertir en un dels establiments de referència d'una Girona que havia sabut transformar la paràlisi de l'autarquia en dinàmica comercial impulsada per homes atrevits, com Pere Bellsolà Fonalleras, que va fer un salt definitiu en transformar la societat en una gran empresa que no tan sols va aixecar una fàbrica a Aiguaviva. Segons publicava el diari El Punt el 29 d'octubre del 1987: «La consolidació definitiva de l'empresa Bellsolà com a líder de la panificació es va produir a partir de la introducció de nous serveis professionals que cobrien l'abastament de pa i pastisseria a cafeteries, restaurants, bars, botigues d'alimentació». Pionera en l'elaboració de productes com les bases de pizza, els croissants i el pa precuit, la qual cosa no tan sols va fer disparar la facturació –el 1999 va ser de 28,68 milions d'euros; el 2000, de 32,13 milions; l'any 2001 es va arribar als 36,60 milions; i el 2002, als 40,63 milions– sinó que Bellsolà va arribar a ser la cinquena empresa estatal del sector de les masses congelades i la Cambra de Comerç li va atorgar el premi al dinamisme exportador.

Tot i les complicacions sorgides en el dia a dia, l'empresa d'Aiguaviva va arribar a l'any 2003 amb una salut envejable. Va ampliar i modernitzar la fàbrica, però el 19 de setembre, després d'un consell de família, Bellsolà, que tenia 500 treballadors, es va vendre a Bellpan SA, companyia amb seu a Madrid que va comprar tots els actius de la companyia excepte el forn de Sant Francesc, on a final del segle XIX, principis del XX, Pere Bellsolà i Bertran havia obert el primer forn.

S'havia tancat el cercle, Bellsolà va tornar als orígens i des del cau on va néixer ha sabut recuperar el seu espai en el món comercial gironí. Tot i que l'hereu de la nissaga, Robert Bellsolà, s'ha dedicat a la faràndula i el cinema, la seva esposa, Mireia Oliveras, ha engegat el projecte de l'Antiga Casa Bellsolà, una aposta romàntica que l'ha transportat als temps passats quan el pa era artesà, la farina, dels molins de pedra i els forners pastaven amb les mans.