Carles Falcó

A can Falcó van començar fabricant gorres i barrets. L'establiment, que estava situat al número 2 de la Rambla, a tocar de l'antic parc de bombers, tenia una balustrada que feia de galeria, i allà, sobre el riu, treballaven entre quinze i vint senyores que amb ofici i diligència confeccionaven un dels productes de més qualitat de la ciutat, una garantia de modernitat en un moment que el barret definia la persona i la gorra era un complement imprescindible per als dies de fred negre, quan la boira envaïa la ciutat. Si repassem la premsa trobarem que des del 20 d'abril del 1920, fins a l'arribada de la Guerra Civil, un dia sí i l'altre també la fàbrica de gorres d'Úrsula Rosell, vídua de Carles Falcó, s'anunciava amb gran profusió tipogràfica i mantenia un missatge clar, constant, que no només intentava explicar les novetats de temporada –barrets de palla a l'estiu, de feltre a l'hivern– però també camises, elàstics, corbates i birrets per als capellans. La família Falcó era originària de Llançà, la Rosell de Santa Coloma de Farners i del matrimoni entre Carles i Úrsula en va sortir un tàndem ben avingut que va crear un petit imperi que exportava gènere a Catalunya, Espanya i el sud de l'Estat francès i va deixar encarrilat un negoci que sense tenir entrebancs d'importància va superar la Guerra Civil i el primer franquisme sense llepar-se massa ferides, però amb un dels fills Carles –l'hereu, en Ramon, s'havia quedat a la botiga de la Rambla– obrint un altre establiment a Olot. Allà s'hi va quedar fins a l'any 1961, quan per qüestions de pressió demogràfica –a la casa hi havien quatre nois i tots volien estudiar– va decidir tornar a Girona i obrir una botiga al carrer Nou. Carles Falcó Huguet explica que quan el 1961 el seu pare va tornar a la nostra ciutat ell estava treballant a Gales, un dels establiments més prestigiosos de Barcelona i, a més, sent com era un habitual de les fires i els certàmens que celebraven els professionals del seu ram– recorda que la primera a la qual va assistir va ser el Certamen de la moda masculina y de la confección, que es va celebrar a Barcelona en un local situat entre la rambla Catalunya i el carrer Rosselló; i no tan sols va copsar-hi tendències sinó que va portar a Girona les millors marques que hi havia al mercat. A més, va conèixer personatges importants: un era Fred Perry, el mític tennista que va convertir la corona de llorer en signe d'identitat d'una determinada manera de vestir. El lector pot pensar que can Falcó de la Rambla podia fer la competència a la botiga del carrer Nou, però la realitat va canviar quan es va decidir obrir una sucursal al carrer Maluquer Salvador, allà on, segons les previsions, s'havia de desplaçar el centre comercial de Girona. És allà on avui la marca té oberts els dos establiments, un destinat als joves, l'altre a la gent més gran. Els Falcó són persones que estimen l'ofici. Des de la més tendra infància han viscut darrere el taulell i saben que si volen ser competitius han d'estar a l'última –són habituals de les fires de moda, abans a París, avui a Itàlia– i mantenir un tracte proper i directe amb el client. La consigna és persistir, i més ara, que estan preparant el centenari, una data assenyalada per donar un altre impuls a la història personal.