Canals

Esports Nabes

El que va començar com un negoci de sabates a mida s'ha convertit en una botiga dedicada al material d'esport en la qual les sabates especialitzades hi tornen a tenir un paper destacat

L'any 1926 el veí de girona Narcís Bes i Bosch va decidir iniciar un negoci de confecció de sabates a mida al número 1 del carrer de la Neu de la ciutat de Girona, al lloc on actualment hi ha la botiga centenària de Can Pujades, a tocar de la rambla de la Llibertat.

Va obrir la botiga i es va dedicar a la fabricació de sabates a mida tant per a homes com per a dones. El lloc era tan cèntric que tenia garantida una bona clientela per poc bé que sortissin les sabates.

A partir del 1936, amb l'esclat de la guerra, va continuar treballant com va poder. Mai no va tancar la botiga, però tenia moltes dificultats per trobar pell. Tant en la guerra com en la postguerra faltava de tot, i sovint calia recórrer a l'estraperlo o als intercanvis. Quan la cosa es va anar recuperant, li subministrava la pell els magatzems de Can Joan Ferrer, al carrer Ciutadans, on s'acabaria traslladant al cap d'uns anys.

Va ser l'any 1953 quan Narcís Bes Bosch va traslladar la botiga al número 3 del carrer Ciutadans, al local on antigament hi havia hagut la botiga de fotografia Fotos Sans. A partir d'aquí, va començar una nova etapa en la venda de sabates d'home cosides a mà. Aleshores s'anomenava artesania de luxe. Era un calçat que anava catalogat com a sabates menorquines. Va ser per aquella època que van deixar de fer sabates a mida per a home i van dedicar-se exclusivament a la sabata de dona.

Entre els anys 1957 i 1958 Narcís Bes Borrell, entra com a aprenent de sabater a treballar al costat del seu pare. Aficionat al muntanyisme i als esports vinculats a la muntanya com ara l'esquí, es va adonar ben aviat, tant ell com la seva dona, que aquesta mena d'articles no els tocava ningú a la ciutat, que eren difícils d'aconseguir per als aficionats d'aquesta mena d'esports.

Al cap d'un temps van començar a introduir, de mica en mica, articles relacionats amb els esports de muntanya com ara motxilles, botes, etc. Després, a mesura que l'esquí es va anar fent més popular, es van introduir en aquest món de la neu en el qual van ser pioners a la ciutat de Girona i que els ha donat renom en les darreres dècades. Aquesta dedicació es va convertir en exclusiva a partir del 1983, quan es va ampliar la botiga del carrer Ciutadans i es va comprar un local del costat. En els últims anys, l'article estel·lar de la botiga ha tornat a ser la sabata, la sabata especialitzada, tant la de muntanya com la de running, o d'atletisme, per dir-ho d'una manera més entenedora, que els han permès capejar amb una certa solvència tant l'arribada de les grans superfícies comercials com la crisi dels darrers tres anys.

La família va obrir, fa una uns deu anys, una altra botiga al carrer Mercaders dedicada a la roba esportiva per a mainada, que la regenta la Violant, una de les nebodes.

Narcís Bes es va casar amb Cristeta Ginesta fa poc més de quaranta anys i tenen quatre fills, en Norbert, l'Anna, en Jordi i la Cristina. En Jordi, conegut com a Toti, i la Cristina són membres de la federació d'esquí i d'alpinisme. Ella ha estat una esquiadora destacada al nostre país, mentre que en Toti és un esportista d'elit especialitzat en maratons de muntanya i amb un palmarès rellevant. Fa poc va aconseguir el tercer lloc en una important prova disputada als Estats Units.

La botiga la regenten actualment la Cristeta i en Jordi, que veu d'aquesta manera vinculada la seva activitat esportiva amb l'activitat laboral i assegura la continuïtat a un negoci que ja fa gairebé vuitanta-cinc anys que va obrir per primera vegada les portes al centre de la ciutat de Girona.

Esports Nabes
Any.
1926
història.
Narcís Bes i Bosch es va instal·lar de sabater al centre de Girona i es va traslladar, en els anys cinquanta, al carrer de Ciutadans, on va continuar, encara que per poc temps, fent sabates a mida a través de catàleg, una activitat que el seu fill va anar abandonant per dedicar-se a la venda de material relacionat amb els esports de muntanya, una especialització que els ha permès superar els entrebancs que se'ls han anat presentant.

Més de quatre mil parells de sabates a mida al llarg de cinquanta anys d'ofici

Narcís Bes Borrell calcula que al llarg de la seva vida, el seu pare va arribar a fer entre quatre i cinc mil parells de sabates. Molta gent de Girona s'adreçava a la sabateria, ja que es trobava en un lloc cèntric. Es desconeix amb quins preus treballaven a final dels anys vint, però cap a final dels anys setanta el preu oscil·lava entre les 200 i 300 pessetes el parell, el que, en aquella època era una quantitat important.

A mitjan anys vint, quan Narcís Bes Bosch va iniciar la seva carrera de sabater es triaven les sabates a través de catàleg i llavors es feien a mida. Als clients se'ls ensenyava el catàleg, triaven un model que els fes gràcia, amb un color i un tipus de pell determinat. Posteriorment, es feia un motlle de fusta per a cada client i es guardava amb l'etiqueta corresponent. Els clients eren gairebé fixos i els peus canviaven poc. En tot cas, si calia fer-hi alguna modificació s'utilitzaven les alces.

Una vegada preses les mides i tallades les peces de pell, les enfranquidores cosien les sabates, que tant podien ser de pell girada com de tefilat. Després es feia una prova al client o clienta i se l'hi entregava. En cas que no anés del tot bé, es feien els retocs que convingués.

Les sabates a mida es van continuar fent fins a mitjan anys seixanta quan, de mica en mica, el negoci es va anar decantant cap a altres articles, primer de muntanya com ara motxilles, botes, etc., i més endavant, del món de l'esquí, que començava a convertir-se en un esport popular. Tot i que ja era una cosa residual, l'any 1983 es va deixar del tot la fabricació de sabates.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.