Comunicació

ENRIC FRIGOLA

COORDINADOR GENERAL I CAP DE PROGRAMES DE RÀDIO ESTEL

“Ràdio Estel està als antípodes de la Cope”

Què el va impulsar a acceptar un nou repte quan ja estava teòricament retirat?

Estava a l'atur esperant el moment de la jubilació. Per casualitat vaig trobar pel carrer el director de Ràdio Estel, en Jaume Aymar, que no sabia ni que estava a l'atur. Quan li ho vaig explicar, em va invitar a participar del projecte. M'ho vaig pensar bastant perquè ja feia comptes de no tornar a treballar i ja m'havia planificat la vida. Però és cert que sempre havia dit que si tornava a treballar no seria en una emissora gran, sinó en una de petites dimensions, on el contacte humà és possible i necessari. Vaig decidir venir-hi per un any. Vaig entrar-hi al juny.

Però suposo que alguna part del projecte el devia engrescar especialment?

Sí, em van engrescar tres o quatre coses. A part que fos una emissora petita, per mi va ser molt important que fos una ràdio en català. També em va atraure per la meva manera de ser i de pensar el que hi ha al darrere. Aquesta és una ràdio que depèn de la Fundació Missatge Humà i Cristià, i aquests són dos valors que he tingut molt presents tota la vida: l'humanisme i el cristianisme. I després hi va haver un fet molt important: jo havia estat amic del bisbe Joan Carrera, que va ser qui va fundar aquest projecte.

Quins objectius té a Ràdio Estel?

Aquesta és una ràdio de dimensions reduïdes, en què no es podien fer canvis estructurals importants. El que s'ha fet aquesta temporada és reordenar la graella perquè tothom sàpiga què hi trobarà a cada hora. Hem potenciat molt la música, que ocupa moltes hores. Emetem música que és impossible trobar en altres llocs, que seria filatònica; és suau i relaxada, però a més volem que sigui d'una gran qualitat. També he tingut un especial interès que una part important sigui música en català. I en els programes parlats hem intentat afinar el màxim possible l'aspecte professional. Jo estic obsessionat amb la rigorositat i la feina ben feta. Ràdio Estel té un missatge molt clar però els missatges en qualsevol mitjà si no es presenten d'una manera atractiva, ben comunicada, no serveixen de res, són esforços que es fan en va. El nostre objectiu és que els programes siguin tan rigorosos com sigui possible, perquè crec que és l'única manera que es pot arribar a la gent i que augmenti, probablement, més que l'audiència, que sabem que mai seria majoritària, el prestigi. La meva aportació va més a intentar millorar la forma, perquè el fons ja hi era; aquí hi ha gent que ho sap fer molt bé..

Com diu, l'audiència no pot ser àmplia. Ràdio Estel s'adreça a un públic molt concret, el creient...

Sí, aquest és el nostre públic, però també estem eixamplant la incorporació de temes. No hi ha cap tema prohibit, es pot parlar de tot. És cert que l'opinió de la gent que ve és la que és i no pretenem canviar-la, la visió de l'empresa és la que és, però tothom pot dir el que vol. És veritat que d'entrada és una ràdio per a creients, però justament ens agradaria que ens sintonitzés gent que té dubtes o que no és creient perquè trobessin atractiva la nostra programació.

Salvant les diferències, l'equivalent espanyol de Ràdio Estel seria la Cope? Hi ha paral·lelismes?

L'únic paral·lelisme que hi ha és que la Cope depèn de la Conferència Episcopal Espanyola i Ràdio Estel depèn del Bisbat de Barcelona. Dit això, estem als antípodes en aquests moments. La Cope és una cadena essencialment comercial i nosaltres no ho som ni ho volem ser. Jo no he vingut aquí per fer la Cope, sobretot la que es feia fins fa dos o tres anys.

La visita del papa deu ser un repte.

Sí. Tenim la pretensió de ser la ràdio que més i millor cobreixi la visita del papa. Ja estem emetent especials. Dissabte hi haurà excepcionalment informatius, amb connexions amb Santiago, i un programa especial de 7 a 10 de la nit que recollirà l'arribada de l'avió al Prat. Diumenge farem un programa de 8 del matí a 10 de la nit amb connexions amb tots els escenaris on passin coses, cosa que no té precedents en aquesta casa. L'esforç que significa fer aquest programa per a una ràdio en què treballen quinze persones és molt gran, però tothom està convençut que s'ha de fer.

Com veu la situació actual al centre de Sant Cugat i a Ràdio 4, dos llocs on havia treballat molts anys?
Si és veritat que Sant Cugat passa a ser el gran centre productor de La 2, això em sembla una gran notícia, perquè el gran problema del centre des de la seva creació és que no havia sabut trobar-se què podia fer en el context de RTVE. Si això és veritat, perquè jo amb els anys m'he tornat una mica desconfiat i sé que a vegades les coses s'anuncien d'una manera i acaben sent d'una altra... Pel que fa a la franja en català, sempre he pensat que era molt millor tenir una o dues hores al dia estables, que no pas tres hores al dia que saltin un dia, un altre dia se les mengi un partit de bàsquet... Jo prefereixo menys hores en català però que siguin potents i estables. D'altra banda, Ràdio 4 és una ràdio que pràcticament des dels seu començament ha estat amenaçada. Crec que ara està en una etapa estable i que ha fet una aposta molt interessant que mai cap ràdio convencional havia fet, que és per la música cantada en català. M'agradaria que se'ls donés temps perquè aquest model es consolidés, perquè és un model diferent i perquè la música en català necessita una plataforma important, com és la ràdio, per donar-se a conèixer. Ràdio 4 ha agafat una línia molt clara, però no s'ha acabat d'entendre ni a Catalunya ni a Madrid. Em fa la sensació que els polítics continuen sense creure en la importància de la seva existència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.