La falta de confiança dels pacients motiva un 10% de les sol·licituds de canvi de metge de capçalera

Però la meitat dels canvis són per horaris incompatibles o per reagrupar la família

L'estudi que va realitzar el CAP Gimbernat de Cambrils va permetre detectar que les dificultats en l'accessibilitat, els horaris incompatibles amb l'activitat laboral, era el motiu més important pel qual els pacients canviaven de metge. I això va provocar una reorganització en els horaris: com passa en molts dels centres d'atenció primària, tots els metges i infermeres obren la consulta dos matins, dues tardes i un divendres altern. D'aquesta manera, l'any passat va disminuir un 48% el nombre de sol·licituds de canvi de metge.

L'estudi, elaborat per la directora del centre, Lídia Ríos; Teresa Bordell, que és resident de quart any de medicina familiar i comunitària, i Francesc Margalef, coordinador de la unitat de medicina familiar i metge de família del mateix CAP, tenia com a objectiu verificar si els motius que esgrimien els pacients en les sol·licituds de canvi de metge eren reals o bé amagaven altres qüestions. Lídia Ríos detalla que tenien la percepció que tot i argumentar en el full de petició que el canvi era per incompatibilitat horària i per reagrupament familiar, la realitat era que els pacients no s'atrevien a dir que era per falta de confiança en el seu metge.

A través de les entrevistes telefòniques posteriors, però, van poder comprovar que en el 71% dels casos coincidien els motius de canvi argumentats en la sol·licitud amb els motius reals. Això sí, en els casos en què no coincidia, solia ser per falta de confiança en el metge o per error de diagnòstic. En aquest sentit, el 10% dels que van canviar de metge van fer-ho realment per falta de confiança, respecte del 7% que ho posaven com a argument en la sol·licitud. En total, l'any 2007 van ser 132 els pacients que van demanar oficialment un canvi de metge a Cambrils (el centre té una població adscrita de 32.000 persones) i el CAP va poder-se posar en contacte amb un centenar. La majoria són veïns actius: el 38% tenen entre 15 i 40 anys, i el 31%, entre 41 i 65, de manera que coincideix amb el perfil de persones que necessiten una certa flexibilitat horària en l'atenció mèdica i infermera. «En canvi –assegurava Teresa Bordell–, les persones de més de 65 anys demanen pocs canvis»; només el 18% de persones d'aquesta franja d'edat van fer-ho. La directora del CAP assegura que «ara ja hi ha la mateixa cobertura o més a la tarda». Si s'analitza en funció del gènere, també s'hi observa una tendència: que les dones demanen més canvi de facultatiu –concretament, el 58% del total–. Això podria respondre al fet que el 23% dels canvis són per agrupar tota la família en el mateix metge. «Normalment ho demanen mares amb nens», detallen els responsables de l'estudi. A més, l'obertura del consultori de la platja va fer que el 10% dels usuaris assignats al CAP demanessin ser visitats al nou centre perquè els quedava més a prop. Una altra de les conseqüències de l'enquesta feta pel CAP Gimbernat de Cambrils és que a partir d'ara es continuarà fent el mateix seguiment a les persones que demanin canvis, per valorar el seu grau de satisfacció. Lídia Ríos assegura que és beneficiós per als pacients: «Tenen la percepció que se'ls escolta».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.