societat
Malgrat aprofundeix en els fenòmens migratoris que han definit el municipi
El cap de setmana ofereix diferents actes que s'emmarquen en el projecte d'intervenció integral del barri del Castell i la Verneda
La transformació urbanística del barri del Castell i la Verneda de Malgrat va més enllà d'una posada a punt de places, carrers i espais públics. Fruit de l'intens treball que es realitza a la zona gràcies a la llei de barris, també s'ha pogut actuar en un àmbit més social, que ha permès recuperar la memòria històrica d'un espai que va centrar l'arribada de les onades migratòries provinents d'arreu de l'Estat espanyol fins als anys seixanta del segle XX. La gran informació gestionada per la tècnica de l'empresa vincle Katia Velar –a través del pla de dinamització comunitària– i a partir, tant de la recerca documental com de les entrevistes i converses amb els veïns que en van ser protagonistes, ha deixat al descobert un patrimoni oral que l'Ajuntament ha volgut compartir amb la resta de ciutadans.
Jornades monogràfiques
És en aquest marc on s'ha d'entendre tot un cap de setmana dedicat a aprofundir en els moviments migratoris i que engloba un grapat d'activitats orientades a despertar l'interès dels malgratencs. En aquest sentit, avui s'inaugura, a la biblioteca La Cooperativa, l'exposició Vies de prosperitat, una mostra a cura de l'historiador local Joan Piña que combina narracions personals amb fotografia i referències històriques. La mostra és l'últim estadi d'un treball exhaustiu recollit a La memòria oral dels barris del Castell i la Verneda, que convida el visitant a fer un recorregut del fet migratori des dels inicis i fins a l'actualitat en àmbits tan diversos com la família, l'habitatge i el treball.
El mateix dissabte es projectarà al municipi, el celebrat documental Barraques. La ciutat oblidada, sobre aquest fenomen dels anys 40 i 50 a la ciutat de Barcelona que va néixer com a reportatge en un primer moment pel programa 30 minuts de TV3 i que, arrel de l'interès suscitat, el també programa Sense ficció va ampliar. Finalment, la jornada es clourà amb la representació de l'obra de teatre La maleta de fusta, del grup de teatre Sempre Surt, format per mares i pares d'alumnes del CEIP Marià Cubí del barri de la Verneda i que explica la història de superació de dues famílies que van arribar a Malgrat procedents d'altres indrets de l'Estat a la primera meitat del segle XX.
El punt final a aquesta reflexió sobre el fenomen migratori arriba demà al matí de la mà del cicle Matinals d'Història amb una conferència a càrrec de l'antropòloga, historiadora i investigadora de la UAB, Clara Carme Parramon.