Un missatge universal

El Punt emet un missatge universal en mantenir les identitats locals. Aquest va ser l'esperit de la intervenció que el dia 26 de maig del 2000 va fer president de la Generalitat, Jordi Pujol, en l'acte d'inauguració de la Farinera Teixidor, la històrica fàbrica modernista convertida en la seu central del grup. Actualment hi treballen 202 persones, a les quals s'han d'afegir les 122 que treballen al local del carrer Tàpies de Barcelona (on hi ha les oficines de l'Avui, d'El Punt, d'El 9 i de l'Econòmic) i les 16 que treballen al local de l'avinguda de Roma de Tarragona. Tres centres de treball des d'on es confeccionen tos els productes de la casa, incloent-hi la històrica revista Presència, i un equip humà que es completa amb les 61 persones que practiquen el teletreball, modalitat que els permet fer la seva jornada laboral des de casa.

El 26 de setembre de l'any 1910 Alfons Teixidor va demanar permís a l'Ajuntament de Girona per construir una fàbrica de farina, que, seguint el costum de l'època, duria aparellada la casa de l'empresari. L'obra es va encarregar a l'arquitecte Rafael Masó, que Teixidor considerava com el menys eixelebrat dels arquitectes, i l'autor va donar a l'obra un toc original i espectacular que la rehabilitació va respectar escrupolosament. Les obres per adaptar l'edifici a les necessitats d'una moderna empresa d'informació van ser a càrrec de l'arquitecte Arcadi Pla, i van durar tres anys, durant els quals es va vetllar per tots els detalls, des dels vistosos vitralls fins a les peces de ceràmica que decoren els teulats. Des del dia de la inauguració, la Farinera ha esdevingut, a més, un espai obert a la ciutadania, que pot visitar les instal·lacions, accedir al servei de l'arxiu i la biblioteca i també a la sala d'actes. El trasllat del local antic, situat al carrer Figuerola, va suposar, a més de la recuperació d'un edifici emblemàtic, un salt tecnològic clau per afrontar els reptes que havien d'arribar. Deu anys després, el grup manté el compromís amb la informació i amb la defensa de la llengua i la cultura del país, convençut, tal com va dir aleshores Jordi Pujol, que és ben compatible la globalització amb la identitat i la solidificació d'una idea de país.