Pensat i escrit en català

El juny del 1975, quan només faltaven uns mesos perquè morís el general Francisco Franco, el llavors ministre d'Informació i Turisme, León Herrera, va visitar Barcelona. Com que hi havia un clima social favorable, la periodista Margarita Rivière, llavors al Diario de Barcelona, li va preguntar què en pensaria d'algú que li demanés editar un diari en català. La resposta del ministre va ser: “Pues me parecería muy bien”.

No es pot dir que tot comencés en aquell moment, perquè feia anys que hi havia un moviment en la societat civil catalanista per editar un diari en la nostra llengua. De fet, al 1972 s'havia constituït l'empresa Premsa Catalana, propietat de Jordi Maluquer, amb aquest objectiu.

Davant les paraules del ministre, els promotors del futur Avui es van reunir urgentment per preparar la documentació que es demanava per crear un diari. Pocs dies després. Jaume Vilalta viatjava cap a Madrid amb una maleta plena de documents. El funcionari, aclaparat per aquella muntanya, va preguntar: “¿A dónde va con tanto papel?” Vilalta va demanar que li segellés la instància –cosa que va aconseguir– i li va donar tota la documentació.

A continuació va trucar a Josep Espar, que va esbombar la notícia en una conferència de premsa: ja s'havia demanat autorització per publicar un diari d'informació general pensat i escrit en català.

Però una cosa era sol·licitar el permís i una altra obtenir-lo. Va caldre fer molts viatges i els tràmits no avançaven. Ara bé: el 22 de novembre del 1975, dos dies després de la mort del dictador, Jaume Vilalta va tornar a Madrid per entregar més papers. El funcionari li va dir: “Bueno, ahora sí que se lo concederán”. “¿Usted cree?”, va preguntar Vilalta, escèptic. “Claro –va respondre el funcionari– porque muerto el perro, muerta la rabia”.

El funcionari l'encertava, tot i que el permís es va retardar fins al 23 de gener del 1976. Tres mesos després, el 23 d'abril del 1976, l'Avui ja era al carrer. Va néixer amb presses perquè entre els promotors hi havia por que les autoritats s'ho repensessin.

El periodista Josep Faulí (1932-2006) va ser el primer director de l'Avui. El diari va néixer amb poca infraestructura. Si Josep Faulí va engegar la maquinària, durant l'etapa de Jordi Maluquer es va millorar la impressió, la compaginació i la tipografia. També es van adquirir els primers processadors de textos.

El local que l'Avui tenia a l'edifici d'El Noticiero Universal es va fer petit. El 31 de gener del 1981 tot el personal va marxar cap al carrer Consell de Cent, 425.

Després de Josep Faulí, diversos periodistes de prestigi es van fer càrrec de l'Avui, i tots hi van deixar la seva empremta: a Jordi Malu-quer, successor de Faulí, el va seguir Jaume Serrats, que es va fixar com a objectiu arribar als 40.000 exemplars. Va incrementar la plantilla de periodistes i va fer adquirir una rotativa pròpia. El següent director, Santiago Ramentol, va apostar per la modernització tècnica, els temes propis, les edicions de dilluns i un català més entenedor. Albert Viladot va impulsar molts projectes editorials per atreure més lectors. Vicenç Villatoro va liderar un ambiciós projecte de reactivació política i empresarial, amb canvi de rotativa, maqueta i sistema informàtic a mida, a més posar el diari a internet.

Aquesta experiència empresarial no va reeixir i, a més, el moment econòmic era molt crític. L'empresa va haver d'aplicar un dur programa d'ajust. En aquest període difícil es va ocupar del diari el periodista Vicent Sanchis, el director que ha durat més temps al càrrec a l'Avui, ja que va entrar al febrer del 1996 i va marxar al novembre del 2007. En la seva etapa es va renovar el diari, es va buscar una nova maqueta, que es manté en l'actualitat, i es va canviar el sistema tècnic editorial. Amb tot, el diari necessitava una empresa sòlida per garantir-ne el futur i diversos grups s'hi van interessar. A final del 2004, Premsa Catalana va quedar liquidada i es va constituir una nova empresa per fer-se càrrec de l'Avui: la Corporació Catalana de Comunicació, amb els grups Godó i Planeta i l'Institut Català de Finances com a accionistes. Al juny del 2005 l'empresa es va traslladar a Enric Granados, 84.Vicent Sanchis va ser substituït per Xavier Bosch. Al cap de l'any el va succeir Toni Cruanyes, fins llavors el seu adjunt i, posteriorment, Carles Flo, en aquell moment director general de l'empresa. Aquesta etapa va acabar el 27 de novembre del 2009, quan el grup Hermes, editora d'El Punt, entre altres publicacions, va adquirir la totalitat de les accions de la corporació. L'empresa va nomenar Xevi Xirgo, exdirector de Presència i fins aleshores director d'El Punt a les comarques gironines, nou director de l'Avui. Justament avui compleix un any en el càrrec.