Els antiquaris gironins han passat un dels pitjors anys
Des del gremi constaten una recessió forta, tot i que hi ha altres factors que fa temps que els fan recular
Els mobles grans són els menys sol·licitats, un factor lligat al col·lapse immobiliari
En els darrers anys, la moda i els dissenys minimalistes dels mobles han perjudicat els antiquaris i brocanters. Però el sector també viu els efectes directes de la recessió econòmica com ara la disminució de la venda de mobles, sobretot els de dimensions més grans. En aquest sentit, des de la botiga Serraplana, de Peralada, expliquen que el que està de moda és el disseny i es ven “just el que es necessita”. Malgrat que les antiguitats no desapareixen, reconeixen que sí que n'ha baixat la demanda.
De la mateixa manera que els objectes petits tenen més sortida que els grans, la gent s'ha decantat més per la restauració de mobles abans que per l'adquisició. El sector del moble –antic i no tan antic– ha viscut aquest canvi de tendència, afegit a la crisi de la construcció, que ha fet retrocedir la venda de mobles en general. I així ho deixava ben clar Miquel Canal, de la casa olotina Antiguitats Canal: “No es ven. No es gasten comprant però sí restaurant”. Miquel Canal, dedicat als mobles des de fa més de 50 anys, entén que venen un element “de luxe” i, per tant, “prescindible”. Canal també es va atrevir a afirmar que el 2010 va ser molt pitjor que el 2009 i que a la gent li costa molt engrescar-se a comprar.
90% menys de vendes
Els de la botiga Broc-Art de Girona, dedicada als objectes de brocanter, són els que constaten més rotundament que hi ha crisi i afirmen: “El que m'ha baixat la venda, esgarrifa, un 90%”. A Broc-Art, segons diuen, subsisteixen perquè també fan restauracions i afirmen que la temporada de Nadal tampoc no ha tingut importància: “S'ha venut un pèl més, però no gaire”. I lamentaven la tendència general que les antiguitats han deixat d'interessar. “Ara la gent vol el que ha vist o ha somiat i se'n van a Ikea i al disseny minimalista”. Tot i això, creuen que els antiquaris de sempre van aguantant, mentre que, segons expliquen des de Broc-Art, són els més nous els que han anat tancant. Això ho deixen ben clar: “Aquest ha estat, ben clarament, el pitjor any”.
Malgrat la diferenciació que fan els antiquaris del seu negoci de les botigues de segona mà, és molta la gent que s'ha dirigit a la responsable de Broc-Art perquè es vol desprendre d'objectes. Tanmateix, no els interessa, per exemple, l'or “per un tema de seguretat”. Un indici ben clar que la gent intenta, almenys, canalitzar a través del brocanter o l'antiquari un empenyorament de joies o altres objectes.
“El que busquen els clients ha canviat. Ara no els importa tant l'antiguitat com la decoració”, explica Dolors Martí, presidenta del Gremi d'Antiquaris i Brocanters de les Comarques Gironines. Sí que hi ha qui s'hi interessa, però la moda minimalista, segons Martí, ha contribuït que no fos així. També reconeix que la gent no està per gastar i que l'espai condiciona la gent. “Abans eren més impulsius i no s'ho pensaven”. Tots els antiquaris consultats, però, coincideixen a dir que el seu producte no és, necessàriament, per a gent rica.
En aquest sentit, Rosa Jordi, presidenta del Gremi d'Antiquaris de la Bisbal, explica que hi ha qui estalvia per un altre costat per poder comprar peces que són “cultura”. També creu que la recessió els ha arribat “com a tot el comerç” en general. També era del parer que ha baixat molt la venda de mobles grans.
Un altre bisbalenc consultat, Jaume Domènec, d'Antic Daró, constatava que aquest any han tingut més rellotges per arreglar, “tot i que el rellotge sí que es ven perquè el pot tenir tothom”, deia. Si bé la seva és una activitat molt específica, la venda i reparació de rellotges antics, admetia que hi ha una diferència en el comportament de la gent de més poder adquisitiu: “Aquests, n'han comprat més”.