El tancament de La Bodega 1800

La Bodega 1800 era un local tranquil i agradable al carrer del Carme, dedicada a la mateixa activitat des del 1952, oferia degustacions de vins i tapes típics dels cellers barcelonines dels anys 50. Mai no va tenir cap denuncia dels veïns, que a més la van convertir en el seu punt de trobada. Tant alguns funcionaris de l'Ajuntament com veïns i usuaris, la definien com “un dels locals més dignes del carrer del Carme”. Va recuperar el passatge comercial més antic de Barcelona i que ara és un urinari públic i refugi per a persones sense sostre, ja que només resten dos locals funcionant: un sabater i una perruqueria de senyores. Donava feina directa a 4 persones de inserció, que provenien dels serveis socials del mateix Ajuntament, i indirecta a 7 més. Però tot això pertany al passat, l'Ajuntament de Ciutat Vella va considerar que la llicència d'activitat, “bodega beber”, vigent des del 1972, no es corresponia amb la activitat realitzada i, sense escoltar les nostres al·legacions, va ordenar el tancament, deixant a l'atur 4 persones i arruïnant una família que en un moment de crisi econòmica com aquest van tenir una idea, van invertir, van recuperar i rehabilitar un espai, van lluitar, i gràcies a l'administració ho van perdre tot… ¿Per què aquesta administració actua de jutge i part i, sense escoltar les parts, tanca? ¿Quina potestat poden tenir en un moment de greu crisi com aquest per tancar un centre de treball, sense tenir en compte el perjudici a les persones implicades? ¿Realment és millor un local tancat que un que dóna feina a diverses persones en risc d'exclusió social? ¿El comerç que s'ha obert al Raval en els últims tres anys respon a les necessitats dels residents i a la imatge que aquest Ajuntament vol donar de Ciutat Vella? ¿És una imatge interessant i atractiva en el terreny turístic?