LLUÍS ABELENDA
ADVOCAT ESPECIALISTA EN DRET D'EMPRESA
“Hi ha afany de multar per recaptar”
“L'administració busca les pessigolles a l'empresari i li inspecciona tot”
Lluís Abelenda és advocat especialitzat en afers laborals i també assessor d'empreses. En aquesta entrevista, denuncia el que considera un afany recaptador en les inspeccions a les empreses.
Què considera que ha canviat, en els darrers mesos?
He notat un augment de les sancions a les empreses, tant des del punt de vista quantitatiu com de l'import de les multes. Solen ser empreses de reconeguda solvència, que tenen diners. Se'ls inspecciona absolutament amb la intenció de posar-los una sanció. En definitiva, busquen més les pessigolles als empresaris. Hi ha afany de multar per intentar recaptar més.
I això, des de quan es produeix?
Més o menys des de la implantació de la reforma laboral i, sobretot, a partir de l'estiu passat. Al meu parer, Inspecció de Treball no actua amb criteris de legalitat sinó amb criteris polítics. Es diu que la reforma laboral té com a principal finalitat reduir la temporalitat i precarietat laboral. Actualment, nou de cada deu contractes són temporals. La conjuntura no permet fer el que el govern voldria que passés, però no poden obligar els empresaris a actuar sota amenaça.
Però està parlant d'il·legalitats?
La llei sempre és interpretable i es pot entendre que és legal però també, en certa manera, que no ho és. És complex. Demandar inspectors per coaccions és difícil. S'han produït situacions en què es presenta un inspector a una empresa i, sense que hi hagi cap responsable d'administració, es posa a interrogar treballadors, a mirar ordinadors... Què ha de fer el treballador? No el pot fer fora. En altres casos, l'inspector, fora d'hores de feina, volta per una empresa per veure què veu o què troba. Correus electrònics a les sis o set del matí per veure si pot fer caure l'empresari en algun error. Potser no són situacions il·legals, però sí alegals.
Amb quins casos s'ha trobat?
Molts. Tres de semblants en només dues setmanes. L'inspector va a l'empresa i diu a l'empresari que ha de canviar diversos contractes temporals a indefinits o, si no, li posarà una sanció. I l'empresari, atemorit, moltes vegades ho fa. Si jo sóc l'assessor d'aquell empresari li recomano que no ho faci. Un altre cas: un inspector de treball és convidat per una organització empresarial de Girona a participar en unes jornades per treure's el carnet de gruista. En aquestes classes coneix un empresari. Sap que aquest empresari té aprovada la teoria del carnet de gruista però que li falta la pràctica perquè són exàmens que fa la Generalitat un o dos cops a l'any. Abans que faci l'examen, va a l'obra amb la mala sort que en aquell moment no hi ha ningú que tingui el carnet de gruista. Li acaba imposant una sanció de 54.000 euros, totalment desproporcionada, ja que a tot estirar hauria de ser de 6.000. I, el pitjor, utilitza informació extralaboral per sancionar. La llei ho permet això? Evidentment, sí. Però creu que moralment és correcte?
Per què no es denuncia, tot això, si ho considera tan greu?
Perquè l'empresari procura, com toca, pel seu interès particular. Les sancions a vegades són petites i val més el mall que l'enclusa. Contractar un professional de seguida et costa diners però és el que cal fer. Malauradament, alguns empresaris prefereixen pagar abans d'afrontar tot un procediment. A més, hi ha la perversió pròpia del procediment. Què vull dir? No pot ser que la gran majoria dels recursos, per via administrativa, es deneguin. Després has de fer un altre recurs. Te'l tornen a denegar. I, finalment, pots anar al contenciós. Aquesta és la perversió del procediment. Anar al contenciós pot costar molts de diners tot i que és una bona inversió. I si la sanció és de 500? O de 1.000? Què farà un empresari? Li surt més a compte pagar i callar. Només s'impugna quan la sanció és desorbitada o hi ha alguna qüestió d'amor propi.