L'Imma diu adéu a la vida pública

Ahir Imma Mayol es va acomiadar de la vida pública, malgrat que encara estigui al capdavant de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona fins a l'11 de juny i malgrat els esforços de la coalició per fer entendre que estarà en el projecte dels ecosocialistes en el futur. Hi estarà vinculada, però ja ho va dir ahir clarament, en l'acte de comiat que li va muntar la parella de fet ICV-EUiA: “Les paraules s'acaben aquí, el que havia de dir de la meva vida professional ja ho he dit aquí”, i l'avís anava adreçat, ho va dir, és clar, als periodistes.

A Imma Mayol, l'Imma, Barcelona li deu algunes coses. Alguns encerts i algunes errades, com ahir es va recordar, encara que ahir només tocava parlar de les troballes. Se li deu la recollida de la brossa orgànica. Això que per molts és un emprenyament (a alguns se'ls fa costa amunt una cosa tan senzilla com separar les escombraries, però en canvi es poden passar mitja hora maquillant-se o estirant-se els cabells amb una planxa) i per molts d'altres, un simple gest amb moltes conseqüències, i no se me n'acut cap de dolenta. Barcelona també li deu l'atenció a les persones drogodependents en situacions difícils i el país, un pacte de salut que va començar ja fa anys, quan la feina la feia des del Parlament. I el partit també està en deute amb Imma: des que el 1999, quan era diputada, va assumir la candidatura a l'Ajuntament, rellevant la històrica Eulàlia Vintró (la Lali) i va aconseguir dos regidors aquell any, cinc el 2003 i quatre el 2007. Se li podran retreure algunes coses –com aquells arbres de Nadal ecològics que valien una picossada–, però l'impuls que ha donat Mayol a ICV-EUiA és indubtable i el relleu amb en Gomà, impecable. Només a ella se li va acudir rodar un espot electoral descalça i va saber connectar amb molts barcelonins d'esquerres “i ecologistes de debò” que la van fer seva.

“No em sento gens cremada de la política, malgrat que s'hagi pogut interpretar així”, deia ahir, en un acte en què se li va trencar la veu moltes vegades, en què es va banyar en llàgrimes alguns cops i en què l'Imma va fer un repàs d'una etapa de la seva vida en la qual “malgrat ser rica”, ha tingut “moments durs, però és que les coses que valen la pena en la vida no tenen els seus moments durs?” Sí,i tant.