Papiroflèxia teatral
El text dramatúrgic poètic d'Eva Hibernia cedeix el protagonisme a una trama de personatges que es desdoblen en un conte que navega per quadres d'Edward Hopper
Eva Hibernia va descobrir la pintura d'Edward Hopper perquè els seus colors suaus il·lustraven un calendari. La pinzellada confosa la trasllada a uns espais buit, d'on s'intueix que hi ha passat alguna cosa important. La inquietud del guant desaparellat, de les maletes que evoquen temps i espai i records efímers, és la que l'autora manté amb la paraula. La América d'Edward Hopper es va estrenar dijous passat al Teatre de Ponent de Granollers, on es representa fins diumenge i posteriorment farà temporada a la Sala Beckett de Barcelona (del 28 de maig al 14 de juny). La peça juga entre la ficció i la realitat imaginada, entre el que escriu la noia, el que imagina el noi i la relació dels dos joves, que es percep finita. És una combinació de papers, un joc de papiroflèxia d'emocions condensat en dues hores llargues de sensacions a escena.
Tomás (Joaquín Daniel) i Vera (Alícia González Laá) viatgen en tren jugant a les paraules. La literatura s'endevinarà com el nexe d'aquesta parella enamorada. Mentre el joc fonètic transporta inconscientment Vera a quan escrivien contes a quatre mans amb el seu germà bessó (mort en la infància), a Tomás el remet a un passat amb una mare que li va fer patir l'educació. Una troballa màgica farà que la dona pretengui reprendre l'escriptura a quatre mans. Un conte que els transporta a una fugida a Amèrica de dos jueus als anys quaranta, per l'amenaça nazi. Ell, en canvi, preferirà redescobrir-se inventant-se un personatge, que és el negatiu d'ell mateix. Hibernia trena amb encant les històries, trencant les referències del temps i l'espai i transportant-ho a una habitació d'hotel dibuixada per Hopper, buida, però carregada d'esperits. Amb molts guants per aparellar. L'escenografia versàtil i la il·luminació d'ombres i fluorescents intermitents (una picada d'ullet a l'hotel de Pau Miró de Singapur, impersonal i sense la personalitat de Hopper?) transporten l'espectador eficaçment. Però l'obra agrairia un major ritme en alguns passatges, com ara quan respira amb un tango inspirat o quan es juga amb el deix argentí del personatge creat de Tomás.
Morts i pors
Hibernia ha volgut fer una declaració d'amor al teatre en aquesta penúltima producció del T6: confessa les seves pors amagant-les en uns personatges dalt d'escena: «Em despullo posant-me una màscara», insinua un dels personatges del muntatge. És l'actitud de Tomás. Si a Una mujer en transparencia (la seva altra producció del T6 al TNC) situava l'acció en el punt entre la vida i la mort de la protagonista, a La América d'Edward Hopper troba connexions en el més enllà a través del germà Vera i en la mare que espera la mort en una residència. Hibernia ha rebaixat la força del to literari (tot i ser encara dominant) per donar més joc a l'origami de sensacions.