Puig es presenta als policies locals amb la lliçó apresa

Felip Puig, el primer conseller que accepta intervenir en unes jornades de l'Accpolc (Associació de Caps i Comandaments de Policies Locals de Catalunya), va cloure el congrés de Lloret amb un discurs que denotava que es tenia ben apresa la lliçó sobre quines són les reivindicacions dels comandaments locals i què és el que volien sentir els assistents. Puig va començar per repetir la sempre enunciada màxima que la Policia de Catalunya la configuren la suma de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra més les policies locals. Va continuar mostrant-se “conscient” que des de la Generalitat no sempre se'ls ha resolt les expectatives que plantejaven i que l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya de Mollet no els genera el grau de satisfacció que mereixen i que a vegades se'ls ha tractat amb discriminació (en el congrés de Salt, l'Accpolc va concloure no que els discriminessin sinó que els menyspreaven directament). Fets aquest plantejaments Puig va assegurar que no hi ha policies de primera i policies de segona i es va comprometre a esborrar la percepció que hi pot haver aquestes dues categories. Puig va destacar que les policies locals van a l'alça, són més d'onze mil efectius, sumant els 213 cossos existent, i va remarcar que els “necessita ben formats”, però va advertir que els ciutadans no es poden permetre el luxe de tenir 213 policies integrals fragmentades, sinó que cal funcionar amb els principis de coordinació i complementarietat i que cal superar interessos corporatius i professionals. El conseller va concloure que “les policies locals són un puntal molt important de la Policia de Catalunya, que encara s'ha d'acabar de construir”.

Les paraules de Puig van ressonar a les orelles de la majoria dels comandaments assistents com un déjà vu, per aquella sensació que aquestes paraules, a priori ben intencionades les han sentit en moltes ocasions en els darrers vint anys. Li donen però un marge de confiança per la predisposició mostrada si més no asseure's a la taula amb ells.

Durant el congrés, els dirigents de l'Accpolc van deixar molt clar quins són els objectius fixats a partir de la refundació de l'associació que van fer ahir amb l'aprovació dels nous estatuts, i l'elecció del nou president, Conrado Fernández, superintendent cap de la Guàrdia Urbana de Badalona. Volen tenir representativitat davant de l'administració i poder intervenir en els canvis legals que els afectin, com quan els seu col·legues de la Unegepol, l'equivalent a l'Accpolc a Espanya, van aconseguir que es retirés el projecte de reglament d'armes que van considerar que era discriminatori per a les policies locals. I sobretot volen tenir línia directa i periòdica amb els representants d'Interior de la Generalitat. Tenen clar que van a més i no pas a menys. “La van errar els que van dir que els policies locals estaven de baixada. Els darrers anys hem crescut amb 2.868 i a la nova promoció de l'escola n'hi ha 484 més. Pot arribar un moment que siguem més policies locals que mossos”, va vaticinar Xavier Vilaró, cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona i fins ahir president de l'Accpolc. “I deien que ens extingiríem!”, va ironitzar en el seu discurs Vilaró.