Messer obre la planta de fraccionament d'aire del Morell a mig gas per la crisi
Amb una inversió de 42 milions, donarà seguretat als processos industrials de tota la petroquímica
La nova planta de fraccionament d'aire –una de les més grans de l'Estat, ja que ocupa 13.000 m² dins d'un recinte de 25.000– pot produir diàriament unes 550 tones d'oxigen, 900 de nitrogen i 26 d'argó, xifres que amplien en un 40% la capacitat productiva que Messer ja tenia a Vila-seca des de 1971. I és que, tal com explica Rubén Folgado, el seu director tècnic, la planta s'ha dissenyat per donar cobertura «a les capacitats màximes dels clients de Tarragona, de manera que garanteixi el creixement futur de la indústria del Camp». Folgado, això sí, admetia que «per la conjuntura econòmica, ara –va entrar en servei fa uns mesos– funciona al 50%», sobretot per la davallada en el consum d'oxigen, que s'usa en la fabricació de plàstics i productes derivats. De tota manera, i malgrat que evita fer previsions sobre la crisi perquè les planificacions «varien dia a dia», recorda que la inversió «suposa una aposta a molt llarg termini, a 30 o 40 anys, i cal pensar que la conjuntura econòmica sigui passatgera». L'ampliació de Messer ha permès guanyar uns 35 llocs de treball en els últims anys –inclosos la desena que hi ha a la nova planta– fins al centenar que té al Camp.
Poca afectació ambiental
La nova planta, que té com a principal tret distintiu una xemeneia de 64 metres d'altura, reduirà el consum d'energia en uns 7 milions de quilowatts anuals, un 10% del que gastava Messer. De fet, tal com recordava Folgado, es tracta d'una indústria neta amb un «impacte ambiental mínim, ja que la matèria primera és l'aire i energia elèctrica», i el nivell d'emissions és pràcticament nul. «La planta incorpora les més avançades i modernes tecnologies», emfasitzava el director general de Messer Ibérica, Karl Hauck. En aquest sentit, l'alcalde del Morell, Pere Guinovart, agraïa l'esforç de l'empresa i reclamava que en moments de crisi com l'actual «hauria de ser imminent fer nous plantejaments i invertir més en recerca i desenvolupament perquè el polígon nord sigui competitiu amb altres de la Mediterrània». Guinovart, que també agraïa l'aportació de l'empresa en la rehabilitació del centre cultural, demanava al president del grup, Stefan Messer, que tingui en compte el municipi per a possibles noves inversions futures a l'Estat, com la que ara té en marxa a Alacant.
Múltiples usos
La nova planta s'emmarca en una inversió de 190 milions de Messer en la producció de gasos industrials a Europa i Àsia. Interconnectada amb tot el polígon petroquímic nord i sud per mitjà d'una xarxa pròpia de 92 quilòmetres de canonades, subministra a les principals empreses del sector. El nitrogen, així, s'usa com a element de seguretat en tots els seus processos industrials, ja que neteja les canonades i en neutralitza qualsevol residu de manera que evita els perills d'explosió. A més, Messer, que manté la planta de Vila-seca per envasar gasos comprimits i com a reserva per a l'activitat de fraccionament, també liqua part dels gasos per vendre'ls, en estat líquid, per a multitud d'usos, com ara medicinals.
Lamenten els tres anys «perduts»
Tot i que no va centrar cap de les intervencions, Hauck parlava d'un recorregut «enganyosament fàcil» fins a poder fer la planta, amb referència al fet que l'Ajuntament de Vila-seca els denegués fa cinc anys la llicència per ampliar la planta d'allà per suposades incompatibilitats urbanístiques. El projecte, de fet, està redactat des del 2004 amb un termini d'execució de 18 mesos, així que Messer, que ahir agraïa la col·laboració del Morell, lamentava que «s'han perdut tres anys», i criticava sense embuts la «falta de coordinació entre les administracions de Catalunya». «A Vila-seca s'haurien pogut aprofitar algunes sinergies, però aquesta era la segona opció», admetia Folgado, que constatava que les demores «s'han fet difícils de justificar davant la direcció alemanya».