La indústria tèxtil posa molt difícil la seva fi
Les iniciatives per rellançar una indústria tradicional colpejada comencen a donar fruit. Les exportacions s'han doblat en 4 anys i les accions conjuntes empresarials ja són una realitat
Fer que s'acostin grans cadenes
i indústria necessita
la seva maduració
El sector tèxtil-moda de Catalunya es resisteix a donar-se per vençut. En els últims anys les accions per rellançar-lo i fer-lo sobreviure, quan ja molts el donaven per mort, són una realitat creixent. L'eclosió de les grans cadenes de distribució, la supressió dels aranzels al tèxtil, i la deslocalització al sud-est asiàtic a la recerca de costos baixos semblava que era la tronada perfecta que faria desaparèixer un dels sectors industrials catalans històrics. La crisi i les dificultats d'accés al crèdit hi posaven la cirereta definitiva. La sacsejada ha estat important. Ningú no ho pot negar. Segons dades del Centro de la Información Téxtil y de la Confección (CITYC), el nombre d'empreses del sector tèxtil i de la confecció ha passat de 4.220 l'any 2008 a 2.740 l'any passat; és a dir, un 40% menys.
Ara bé, ha estat justament la crisi, els nous models de consum i els canvis en les necessitats de les cadenes de moda els que han fet girar la truita, i la indústria del tèxtil i la confecció no vol perdre puntada.
El Clúster de la Moda i el Tèxtil de Catalunya, creat no fa ni dos anys, n'és un exemple. Una quinzena d'empreses del sector van decidir buscar els punts d'unió per donar un impuls al sector i assolir reptes, com ara el de la internacionalització i una major visibilitat davant de grans cadenes de moda que buscaven tallers on produir línies curtes.
De fet, el clúster va posar en marxa un procés d'atracció d'empreses perquè es fixessin en les tèxtils catalanes a l'hora de buscar aliats en els seus processos de relocalització. “Vam detectar que moltes marques i cadenes de distribució tenien interès per portar aquí la fabricació que ara estan fent a l'Àsia, i ens vam posar a treballar”, explica David Garcia, gerent del clúster.
Arran d'aquest treball, el clúster calcula que han intercanviat contacte amb unes 40 empreses de moda, de les quals han sortit acords com ara el de Carrefour amb un taller català de producció de banyadors, o la relocalització a Catalunya de jaquetes que abans la firma de moda infantil Cóndor subcontractava al sud-est asiàtic.
El cert és que els grans distribuïdors de moda feia molt de temps que miraven cap a l'Àsia, i l'empresa local ja ho havia donat per perdut, un fet que va acabar per distanciar-los fins al punt d'ignorar-se. Ara, el clúster ha pres la iniciativa per fer d'alcavota entre tots dos. “Són processos que necessiten la seva maduració”, diu Garcia, que avança que ara han posat en marxa una nova acció per visitar grans distribuïdores que fa anys que tenen seus corporatives a Catalunya, però que no fabriquen res aquí, com són les cadenes H&M, G-Star o MaxMara. “La nostra intenció és integrar-los al clúster”, hi afegeix David Garcia.
CRÉIXER A FORA.
Així que entre les primeres accions que va impulsar el Clúster de la Moda i el Tèxtil de Catalunya hi va haver la creació d'una plataforma de venda a la Xina, en la qual participen algunes marques com ara Massana, Punto Blanco, Escorpion, Cóndor o Isabel de Pedro, que en el seu conjunt ja ha arribat a un volum de vendes d'un milió d'euros. Garcia explica que el valor d'aquesta plataforma conjunta és que, a més de la possibilitat d'accedir a mercats de manera conjunta, la plataforma ajuda a impulsar la implantació de les firmes. La firma Massana, per exemple, ja ha obert allà una botiga en un centre comercial i ara prepara l'obertura de dos establiments nous. Així mateix, l'1 de març passat van inaugurar la plataforma comercial a Los Angeles (EUA), en la qual hi ha firmes com ara Yerse o Smash. “La campanya de l'estiu del 2014 s'està venent molt millor del que prevèiem, estem molt contents”, diu Garcia. La intenció és augmentar el nombre de plataformes comercials i per això mateix ja en preparen més a Colòmbia i Mèxic.
Evidentment, no són els únics que han posat en marxa iniciatives per rellançar el sector; per posar un cas recent, el passat mes de juny la Fundació Tecnocampus de Mataró, en col·laboració amb l'Associació d'Empresaris del Gènere de Punt del Maresme, va posar en marxa un projecte de dinamització del tèxtil concentrat a reactivar tallers de confecció i auxiliars per afavorir el retorn de la producció dels països asiàtics. Des de les dues organitzacions aspiren a facilitar un procés de reindustrialització de la comarca mitjançant un sector que ja ha perdut un 50% de les empreses, però que, tot i això, encara dóna feina a 6.000 persones. Aquesta setmana la Generalitat va anunciar una nova línia d'incentius amb una partida de 5 milions d'euros per repartir entre el sector de la moda, l'artesania i el comerç per incentivar noves inversions i dinamitzar actuacions de cooperació empresarial en aquests sectors.
L'altra pota per potenciar el tèxtil de moda és, sens dubte, les passarel·les i fires. El 080 Barcelona Fashion, que se celebra dos cops a l'any, i que depèn principalment de la Generalitat de Catalunya es va redefinir com un espai de projecció per a dissenyadors emergents. En les últimes edicions algunes firmes de l'indústria tèxtil i la confecció van decidir pujar per primer cop a la passarel·la amb col·leccions càpsula de dissenyadors novells. Tot i els avenços, encara han d'anar millorant els seus resultats.
Per altra banda, el buit que va deixar la Fira Bread&Butter i que havia d'omplir The Brandery passa ara també per un moment de redefinició. L'edició del setembre s'ha suspès fins al setembre de l'any vinent i The Brandery deixarà de ser un espai per a professionals per convertir-se en un festival de la moda i les tendències dins el Mobile World Festival.