‘Jean-crac' Trichet

L'escriptor Rafael Sánchez Ferlosio ironitzava que “el més sospitós de les solucions és que es trobin sempre que un vol”, però l'adagi va ser desmentit ahir pel president del BCE, Jean-Claude Trichet. Quan totes les mirades es dirigien a Frankfurt en espera d'un anunci que frenés un càstig al deute dels països perifèrics, que ja s'estén a les economies més sòlides, Trichet obria el talonari per comprar bons de Portugal i Irlanda, però feia una defensa tan tímida dels estats espanyol i italià que encara va agitar més la por als mercats i va aguditzar el crac. En el còctel d'un dia negre, la por d'una segona recessió i el contagi dels dubtes a Wall Street servien la davallada més gran de l'Íbex 35 en catorze mesos, amb una caiguda del 3,9% que el situa per sota dels 8.700 punts.

El president del BCE va sortir a la palestra enmig dels focus dels mercats i va donar un respir quan va anunciar que el programa de compra de bons de països de l'euro en perill continua obert. “No em sorprendria que fins i tot es notés alguna cosa als mercats abans del final d'aquesta roda de premsa”, es va atrevir a profetitzar. Si bé en altres ocasions el simple fet de desenfundar sense disparar la munició ja equivalia a una treva als mercats, ahir el respir va ser efímer. Perquè aviat transcendia que la compra es limitava a bons dels ja rescatats Portugal i Irlanda i no dels països que ara són en el punt de mira dels especuladors: Espanya i Itàlia.

Trichet no es va negar a comprar més endavant bons dels estats espanyol i italià perquè el programa no s'ha suspès, i va insinuar: “Ja veuran com anem actuant en aquest sentit”. En paral·lel, el president del banc emissor tornava a oferir durant sis mesos més la barra lliure de liquiditat perquè els bancs puguin acudir al BCE a demanar préstecs a tipus fix en una finestreta que s'obrirà el 10 d'agost. Era un anunci que havia de servir per calmar el futur dels bancs, però que va ser rebut pels mercats com un anunci de tempesta imminent en forma d'una segona recessió.

L'amanida de paraules de Trichet i els temors de la recaiguda van fer que es disparés la prima de risc espanyola –el sobrecost de col·locar deute respecte al bo alemany a deu anys–, que es va encarir 14 punts i es va tancar en 399 punts bàsics. Per acabar-ho d'amanir, rumors sobre la cancel·lació d'una subhasta el 18 d'agost –“mai no participen en aquesta emissió”, va aclarir després el Tresor– van provocar en l'Íbex un descens en picat insòlit des del 2009 i la pèrdua final del 3,9%, amb els 35 valors tenyits de vermell. Aquest any les pèrdues al parquet espanyol superen ja el 12%.

Els números vermells també van inundar les borses de la resta de capitals europees: París (3,9%), Londres (3,43%) i Frankfurt (3,4%). L'Euro Stoxx 50, que agrupa els 50 valors més importants per capitalització i liquiditat de la zona euro, queia un 3,28%.

A Milà, un oportú error tècnic va obligar a suspendre la negociació a les cinc de la tarda, quan la borsa queia un 3,21% i la prima s'enfilava cap als 400 punts bàsics per, finalment, marcar un tancament amb una caiguda superior al 5%.

“L'estat d'ànim és ara de depressió”, resumia l'estratega d'inversió del banc suís UBS Mike Ryan a l'agència Bloomberg. Per contra, el barril de Brent s'abaratia fins als 111 dòlars pel temor de la recessió, i l'or emergia més reforçat com a valor refugi i es pagava a 1.680 dòlars per unça.