Mig bilió més als bancs
El BCE torna a inundar el mercat amb una megainjecció de 529.531 milions en préstecs barats a 800 bancs
Les entitats de l'Estat acaparen quasi una quarta part del total i s'accelera la compra de bons espanyols
Les crítiques rebudes forcen que aquesta sigui l'última subhasta
Dopatge massiu de la banca europea. El BCE va tornar ahir a inundar el mercat amb una megainjecció de més de mig bilió d'euros a 800 bancs de la zona euro. Aquests 529.531 milions de diner fàcil, en préstecs a tres anys a un interès baixíssim de només l'1% i amb pocs avals, representen la subhasta més gran mai feta a Frankfurt en un sol dia, una barra de liquiditat que hauria de mantenir anestesiades les primes de risc alguns mesos més, però que no serà suficient per reobrir l'aixeta del crèdit a famílies i empreses.
El bomber Mario Draghi ja havia ruixat els bancs el 21 de desembre passat amb 489.200 milions en les mateixes condicions, així que aquest bazuca per facilitar el finançament dels governs perifèrics amb problemes i sanejar el sistema financer ja supera el bilió d'euros. En aquella primera subhasta només li van demanar diners 523 entitats, però ahir s'hi van atrevir 277 més, sobretot els bancs petits i mitjans que llavors en van quedar fora i els grans que tenien por de quedar estigmatitzats per haver demanat ajuda. Alguns fins i tot ho han admès en veu alta, com per exemple Intesa Sanpaolo, el segon banc italià, que ha obtingut 24.000 milions, un 5% del total, per comprar deute públic.
La banca espanyola hauria acaparat entre una cinquena i una quarta part d'aquest mig bilió, entre 100.000 i 150.000 milions, com fa dos mesos. L'impacte d'aquesta nova onada de liquiditat en les compres de deute públic no es va fer esperar: l'interès que paguen els bons espanyols a dos anys es va abaratir 14 punts bàsics de cop ahir mateix i els italians, 24, i van tornar a mínims de finals del 2010.
Aquesta, però, podria haver estat l'última macrosubhasta (almenys si no hi ha un daltabaix en els mercats) per les crítiques dels que acusen Draghi i el seu predecessor, Jean-Claude Trichet, d'estar convertint el BCE en un bad bank, acceptant actius de tot tipus que els bancs es treuen de sobre per netejar els seus balanços a canvi dels diners. Draghi, malgrat el rebuig d'Alemanya i el seu nucli dur de Finlàndia i Holanda, sí que haurà de continuar amb la política de compres directes de deute públic, que havien caigut en les últimes setmanes. Ahir va haver d'intervenir a Portugal, perquè els seus bons es van tornar a disparar i van superar el 14%.
Draghi compra temps però no reobre l'aixeta del crèdit
A.S
El mig bilió d'euros del BCE servirà per comprar temps i alleugerir alguns mesos més els governs amb l'aigua al coll, com els de Rajoy i Monti, però difícilment resoldrà la restricció del crèdit que afecta l'economia real, si més no a curt termini. L'experiència de la primera subhasta diu que els bancs faran servir els diners barats de Draghi per resoldre els seus propis problemes de liquiditat i solvència a curt termini i per refinançar-se.
Venciments
Aquesta mateixa setmana, de fet, els bancs europeus hauran d'utilitzar 216.000 milions per cobrir els seus propis venciments, així que els gairebé 530.000 milions injectats quedaran en només 314.000. I la resta se'ls gastaran fent negoci amb el Sarkozytrading: com que el BCE té prohibit ajudar directament els estats membres, Draghi deixa diners als bancs perquè alhora aquests els prestin als governs perifèrics més escanyats. Feta la llei, feta la trampa. Aquesta operació ofereix una rendibilitat elevadíssima, perquè mentre que els bancs paguen al BCE uns interessos de només l'1% a l'Estat espanyol i Itàlia li estan cobrant, respectivament, un 5,3% i un 6,6% de mitjana (pels bons a deu anys). Una part dels diners es redipositaran al BCE mateix i les seves reserves tornaran a marcar màxims històrics.