Les ajudes a la banca s'eleven ja als 37.850 milions d'euros
L'Estat hi ha aportat 15.000 milions i hi abocarà uns 15.000 milions més per netejar els balanços dels grups
Els recursos públics es recuperaran un cop se sanegi el sistema
Les entitats hi aportaran els diners de l'FGD
La banca espanyola ha absorbit des de l'esclat de la crisi financera ajudes per 37.852 milions d'euros per tirar endavant la seva reestructuració i mantenir la seva solvència. D'aquesta quantitat, 15.344 milions se li han injectat a través del Fons de Reordenació Ordenada de la Banca (FROB), un instrument que es nodreix de recursos públics creat a finals del 2009 per l'anterior govern de Rodríguez Zapatero per sanejar la banca, i 7.508 milions d'euros procedeixen del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que s'alimenta de les obligatòries aportacions que fa anualment el mateix sistema financer i, per tant, no es poden considerar recursos públics. A aquesta última quantitat, no obstant això, s'hi haurien d'afegir 3.779 milions d'euros més, que l'FGD ja té compromesos arran de les subhastes i posteriors adjudicacions de l'alacantina CAM al Banc Sabadell i la catalana Unnim al grup BBVA.
La suma, però, no es quedarà aquí i s'elevarà substancialment en els pròxims mesos a conseqüència de les noves provisions que haurà d'afrontar la banca –aprovades divendres passat pel Consell de Ministres– per tancar definitivament el sanejament dels actius immobiliaris. Segons els càlculs del ministre d'Economia, Luis de Guindos, el FROB aportarà uns 15.000 milions d'euros addicionals per finançar aquest procés, dels quals 6.000 milions ja els té aprovats. La factura final de l'FGD, que, recordem-ho, s'alimenta de les aportacions del mateix sector, és una incògnita i dependrà de les pròximes subhastes públiques que s'han de celebrar, com a mínim, de Catalunya Caixa, Banc de València i Nova Caixa Galicia. En total, doncs, els 37.852 milions d'euros esmentats a falta de saber els recursos totals que hi abocarà l'FGD.
La incertesa que plana sobre la viabilitat de bona part del sistema financer espanyol dificulta, enormement, que aquest pugui aconseguir recursos en els mercats majoristes de capital per tirar endavant la seva reestructuració i el seu sanejament. Per tant, només li resta l'ajut de l'Estat per fer-ho, que, malgrat tot, s'ha de puntualitzar que no són recursos cedits de manera gratuïta, ni de bon tros, sinó a preu de mercat, ja que si no fos així les autoritats de la competència de Brussel·les les prohibirien al·legant que són ajudes d'estat.
A tall d'exemple, la primera tongada d'injeccions públiques feta pel FROB té un cost per als grups financers del 7,75% anual, una quantitat que a més s'incrementa en 0,25 punts bàsics l'any. Les futures que realitzarà el FROB mitjançant els bons convertibles contingents –coneguts com a cocos i que es converteixen directament en capital quan la solvència de l'entitat cau– tindran un cost per al sector del 10%, segons va anunciar De Guindos. Si les entitats no són capaces d'assumir els interessos o retornar el préstec, aquest passa a convertir-se automàticament en capital del grup financer, és a dir, l'Estat esdevé accionista. Aquest ha estat el cas, precisament, de BFA-Bankia.
Amb la posterior subhasta de l'entitat o la col·locació del capital entre inversors privats, l'Estat aspira a recuperar aquests recursos. En total, el FROB disposarà de més de 35.000 milions d'euros cedits pel Tresor Públic, que, a banda dels interessos que generin, recuperarà íntegrament un cop el sistema financer estigui completament sanejat.
Es tracta, en definitiva, d'un sistema similar a l'utilitzat amb èxit en diversos països de la UE i els Estats Units arran de l'esclat de la crisi financera l'octubre del 2008 amb la fallida del nord-americà Lehman Brothers.
Unnim, el primer
Des de principi del 2010, amb l'aportació de 380 milions a Unnim, el FROB ha aprovat fins a tretze injeccions de capital. En un primer moment es tractava de préstecs a retornar en un període de cinc a set anys, encara que l'agreujament del balanç de les entitats va obligar el fons públic a aportar via capital la segona part de les ajudes, un fet que va provocar la nacionalització de Catalunya Caixa, Unnim, Nova Caixa Galicia i, aquesta setmana, Bankia. Pel mig també s'han produït les intervencions de Caja Castilla-La Mancha, Caja Sur, la CAM i el Banc de València. Amb l'últim, i se suposa que definitiu, pla de sanejament aprovat pel govern espanyol divendres passat, entraran en acció els anomenats cocos, que donaran suport públic a les noves dotacions de 30.000 milions que haurà d'afrontar la banca.
Els cocos també serviran per apuntalar possibles fusions que puguin sorgir en els pròxims mesos. En definitiva, una pluja de desenes de milers de milions per salvar la banca d'una fallida.
Els grups mitjans negocien unions
Amb el cas de BFA-Bankia ja encarrilat, el govern espanyol mira ara de trobar una sortida per als quatre hòldings de caixes d'estalvis que s'han format arran de les diverses fusions que ha protagonitzat el sector. Es tracta de quatre grups –Unicaja-Caja España-Duero, BMN, Liberbank i Ibercaja-Caja 3– d'una dimensió mitjana, tots ells amb uns actius inferiors als 100.000 milions d'euros. Els plans del ministre d'Economia, Luis de Guindos, són impulsar més unions entre aquest grup per tal d'augmentar la dimensió de les entitats resultants. Unes entitats que, malgrat tot, no han generat fins ara excessius maldecaps i que ni tan sols han necessitat ajudes del FROB, excepte BMN i força modestes. Una situació que canviarà arran de les noves provisions de 30.000 milions que haurà d'afrontar el sector i que, segons els plans de De Guindos, la banca mitjana –o més ben dit petita– seria més positiu que afrontés integrada. Descartada una unió a quatre per la seva dificultat, sí que es negocien fusions a dos, amb la unió de BMN i Liberbank com a opció més plausible a hores d'ara. Les dues restants, Unicaja i Ibercaja, també negocien, encara que el fort personalisme dels seus presidents i les reticències dels respectius governs autonòmics a perdre el control sobre la seva caixa de referència dificulten els acords.