Una nova gestió dels béns comunals, en projecte

L'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i l'Aran (IDAPA) i la Fundació del Món Rural han encetat un projecte per millorar la gestió dels béns comunals del Pallars Sobirà. Aquest sistema d'aprofitament dels recursos naturals per part de la comunitat ha sobreviscut des de l'edat mitjana en algunes zones del país, i molt especialment al Pallars Sobirà. Antigament eren bàsics per a la subsistència dels pobles i els veïns, proporcionant fusta, pastures, aigua i fruits del bosc i assegurant l'ús de molins, recs, forns o ferreries.

Actualment els béns comunals són de titularitat dels ajuntaments i les entitats descentralitzades. Ara bé, els beneficis dels drets sobre els aprofitaments i els ingressos que se'n deriven continuen revertint directament en els veïns. Hi ha pocs estudis sobre aquests béns, que en el cas de l'Alt Pirineu i l'Aran suposen el 60% de la superfície forestal. El 86,3% d'aquesta superfície comunal està catalogada d'utilitat pública, i el 6,6%, inscrita a nom de societats civils de veïns. Al Pallars Sobirà, hi conviu una immensa variabilitat de casos, i les realitats i estratègies dibuixen models de gestió diferents. “Aquesta és la comarca on el fet dels béns comunals està més viu, més es reivindica i dóna lloc també a un major nombre de conflictes a causa d'uns antecedents i una situació administrativa i social molt complexa”, assenyala un estudi elaborat per l'IDAPA el 2008.

Precisament i en una primera fase, en el projecte es confeccionarà un mapa dels antics termes de població, anteriors a la llei d'ajuntaments del 1845. A partir d'aquella època i al llarg del segle XX, els processos de fusió i creació de municipis van canviar la delimitació de molts termes de població. Les lleis de desamortització espanyoles també van afectar aquests béns, que l'Estat va voler expropiar a les comunitats i va esperonar l'adhesió de moltes comunitats al carlisme. Així, en molts casos aquells béns es van posar a la venda o es van privatitzar.

El mapa permetrà estudiar el límits dels diversos béns comunals, amb l'objectiu de “recuperar-ne el coneixement local, estudiar el seu encaix en les diferents figures de protecció ambiental i proposar un decàleg de bones pràctiques per a la seva gestió”, segons la conselleria de Territori. L'elaboraran un grup de treball interdisciplinari format per geògrafs, historiadors i tècnics forestals, que ja s'ha creat. Provenen de l'IDAPA, la Fundació del Món Rural, la UdL, Agricultura i representants de les institucions comarcals.

Aquest decàleg tindrà en compte les antigues formes d'explotació –fusta i pastures–, però sobretot els nous usos que han transformat el territori al llarg del segle XX: pistes d'esquí, senderisme, estesa de línies elèctriques o recollida de bolets, entre d'altres. Segons la conselleria, els béns comunals “podrien proporcionar nous recursos econòmics a les comunitats de veïns, a través d'un bon model de gestió que pot esdevenir una eina de desenvolupament local que ajudi a mantenir població al territori”.