2006
I Barcelona va retrobar Santa Maria del Mar
L'advocat barceloní Ildefonso Falcones havia enviat la seva novel·la a diferents editorials, que l'havien rebutjat. Qui ho havia de dir! El llibre finalment va veure la llum a Grijalbo (traduït al català amb Rosa dels Vents). Va arrasar. L'església del mar, l'epopeia medieval que transcorre paral·lela a la construcció de la basílica de Santa Maria del Mar, ha estat un dels fenòmens editorials dels darrers anys pel que fa a vendes, venint a més d'un escriptor que fins aleshores era un absolut desconegut.
El Sant Jordi de 2006 va caure en diumenge. I va ser una diada rodona. Encara que molt lluny de Falcones, els lectors es van decantar també per Laura Sants, d'Emili Teixidor, i L'estiu de l'anglès, de Carme Riera. També van estar entre els més venuts, com d'habitual, Andreu Buenafuente (He dit), i Sandro Rossell (Benvinguts al món real). Barcelona es va despertar amb la ressaca del concert de grups catalans que van aplegar 11.000 persones al Palau Sant Jordi, i els culers vivien els millors moments de l'era Rijkaard: el 2006, el Barça de Ronaldinho assolia la lliga i la Champions. El 2006 Montenegro declarava la seva independència de Sèrbia, mentre que Catalunya aprovava el seu migrat Estatut en referèndum. El mateix any el PP hi va presentar recurs d'inconstitucionalitat... Aquell Sant Jordi, Ferran Mascarell era conseller (del PSC), i mesos després José Montilla seria president de la Generalitat.
Com sempre, llums i ombres: ens va deixar Jordi Sarsanedas; l'escriptor turc Orhan Pamuk va guanyar el Nobel de literatura, mentre que Iraq va dir adéu a Saddam Hussein. Ah! I es va posar a la venda la Wii. Perquè no a tothom li agrada llegir...
Càlcul d'estructures de Joan Margarit
El perfil dels seus darrers poemaris diu que Joan Margarit és arquitecte i catedràtic jubilat de càlcul d'estructures a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Després de la mort de la seva filla i de la catarsi que en va resultar, el corprenedor poemari Joana, com reprendre el fil de la pròpia obra? Com tornar a començar? Possiblement la millor manera era cercar els fonaments. I d'aquí l'homenatge a la professió i l'assignatura que havia impartit tota la vida i que l'ha ajudat a configurar els seus versos. Per això Margarit recorre al seu camp professional des del mateix títol, i prova d'argumentar sobre la praxi poètica en clau arquitectònica: “Un poema és com l'estructura d'un edifici molt particular, a la qual no pot faltar ni sobrar ni un pilar, ni una biga: si li trèiem una sola peça, s'enderrocaria”, raona a l'epíleg. Dir el màxim amb el mínim.
Càlcul d'estructures, doncs, engegava una nova etapa, i abordava bàsicament els temes del sofriment i la pietat, qüestions que després reprendria a Casa de Misericòrdia. El tercer títol d'aquest cicle és Misteriosament feliç (de com la felicitat arriba un cop resolt el tema de la pietat). I la cloenda de la tetralogia, de publicació recent, ha estat No era lluny ni difícil, que ve a ser un resum dels tres anteriors. Una invitació al camí de l'amor.
Margarit sempre repeteix que la poesia és un instrument de primera magnitud per posar ordre al nostre interior, especialment en un món frenètic i poc donat al treball espiritual. Ara podem rellegir Càlcul d'estructures com el treball –sempre minuciós– del poeta per posar ordre als propis fluxos creatius. És un Margarit potent i inapel·lable, crític amb el món present, gelós de la memòria, fidel als detalls realistes. Un Margarit que evoca la filla perduda en versos deliciosos com els de Perdiu jove: “Encara sento l'escalfor a la mà / perquè un ser fràgil va donar sentit / a cada un dels meus dies”. Un Margarit que afronta la vellesa i no defuig parlar de la mort. I que convida, com sempre, a entrar en la poesia per sortir-ne transformat.
“L'obra més reeixida sempre és l'última que he fet, i la que estic escrivint”
Què va representar el llibre en la seva carrera?
L'inici d'una nova etapa. Després dels quatre llibres d'Els primers freds i un de singular –Estació de França– la vida em va dur a escriure'n un encara més especial i solitari: Joana. Càlcul d'estructures va significar la represa i el lligam amb l'obra anterior i, alhora, el començament d'una tetralogia.
Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?
El començament de la senectut i el redescobriment de la meravellosa complexitat que tenen totes les edats dels homes i les dones.
La reconeix com la seva obra més reeixida?
Sempre em sembla més reeixida l'última que he fet i la que estic escrivint. Això no deu ser objectiu, però al cap i a la fi són els lectors els que tenen l'última paraula.
TRIA DE REFERENTS
L'església del mar
Ildefonso Falcones
L'advocat Ildefonso Falcones, desconegut fins llavors al panorama literari, va aconseguir un èxit de vendes espectacular amb aquesta novel·la històrica. Ambientada en la Barcelona del segle XIV, narra la peripècia vital d'Arnau, vinculada a la construcció de la basílica de Santa Maria del Mar, fet pel qual molts el van comparar amb Els pilars de la terra, de Ken Follet. Va ser el més venut, i de llarg.
El virus de la tristesa
Jordi Cabré
Novel·la sobre l'ànima personal i col·lectiva del país, que té com a qüestió de fons la plenitud nacional de Catalunya. El llibre, que va rebre el premi Ciutat de Palma, té com a protagonista el president de la Generalitat, Antoni Capdevila, que pateix per l'exercici del poder i el passat personificat en la figura del seu pare, que va participar en un intent dramàtic contra el règim franquista.
Un home de paraula
Imma Monsó
Text ple de bellesa i emoció sobre la relació d'una parella després de la mort del marit. L'autora construeix un autèntic tractat del dol –a partir de la seva experiència personal– a través de la literatura, reconstruint l'amistat, la passió i les complicitats compartides al llarg dels anys de relació. Va rebre els premis Salambó, Terenci Moix i M. Àngels Anglada. Una de les millors obres de Monsó.
Sis homes
Josep Maria Fonalleras
Recull de cinc narracions (publicat a final de 2005, premi Crítica Serra d'Or 2006), en què l'autor gironí desplega la seva habilitat per la concentració del mot i la cerca d'allò imprescindible. Conta històries de personatges amb percepcions peculiars de la realitat: un ha patit un infart, un en vol matar un altre, un conviu amb els vells, un altre dejuna i un que col·lecciona papers. El sisè escolta.