Un país fet mot a mot

anys

A la vida d'una persona, fer 35 anys és l'arribada a la joventut de la maduresa. Així se sent l'Avui, agermanat ara amb un altre rotatiu de la mateixa generació: El Punt. 35 anys no són pocs ni molts dins la història. Tot depèn de quines pàgines s'escriuen en aquest relat. Els anys que ha viscut aquest diari són d'una intensitat que, malgrat sentir que li bull la sang jovenívola, demostra dia a dia que carrega a l'espatlla moltes vivències. Aquestes experiències arrenquen d'un període de canvi en què l'Avui i, poc després, El Punt, va jugar un paper fonamental (mentre altres descobreixen ara la importància de la premsa en català) en el camí de la normalització de la llengua i la cultura catalana.

Aquest suplement de Sant Jordi té, doncs, un caràcter especial. Un aire de celebració de tots aquests anys, en què la llengua catalana ha cercat espais de normalització, d'anar més lluny de la privacitat casolana i d'iniciatives periodístiques lloables no diàries que durant el franquisme van obrir camí a la regularització de la premsa diària en català en paper i també a tota la gran oferta que ara es pot trobar a internet.

Aquest motor d'implantació social de la llengua no només ha estat merit de la premsa i d'altres mitjans de comunicació com la televisió i la ràdio. El món del llibre té un paper rellevant en aquesta història. Des de la seva heroica implantació en la dictadura, després d'un època de foscor pel trencament de la tradició editorial catalana a causa de la Guerra Civil, la nostra literatura ha fet en aquests darrers 35 anys un salt espectacular pel que fa a la proliferació de talents i a la seva diversificació d'àmbits, temàtiques i gèneres.

Hem conservat la literatura de fons, i de prestigi, però també (anant de la mà de l'evolució de la societat) han aparegut best sellers de consum popular, llibres mediàtics, traduccions molt més actualitzades, noves veus amb tots els accents dels Països Catalans. I també han irromput els relats dels nouvinguts que han fet bo l'arrelament a la terra d'acollida. Hem aconseguit fins i tot universalitzar històries infantils nascudes de la narrativa catalana. Tot això amb l'ajut també de les escoles, que han format noves generacions de lectors educats en català, fet només residual abans d'aquest període que ara celebrem.

Aquest estat d'eufòria (sempre una mica continguda perquè Catalunya no és un país plenament normalitzat) és el que tracta de transmetre aquest suplement, que té el doble vessant de commemoració d'un aniversari i de celebració de la diada de Sant Jordi, jornada en què el llibre té una significació singular.

El repàs que es fa per aquests 25 anys no té vocació exhaustiva. No es tracta, ni de bon tros, d'un cànon de la literatura catalana dels darrers 35 anys, sinó un record (en el sentit també de souvenir) simbòlic i un homenatge a tots els que han fet possible avançar en el camí de maduresa de les lletres catalanes: escriptors, traductors, correctors, editors, mecenes, promotors i, sobretot, lectors. Per tant hi haurà qui trobi mancances. Potser moltes. Però els periodistes de l'Avui i El Punt que han elaborat aquest especial, amb el suport de l'equip de dissenyadors, de fotografia i de publicitat, no ha pretès fer una enciclopèdia de butxaca, sinó una miscel·lània de tonalitats literàries diferents. Llibres que van marcar una tendència, obres que van reflectir un moment històric significatiu, treballs que van tenir un inesperat ressò comercial i fenòmens d'abast mediàtic. Llibres que van ser premiats, altres que van ser finalistes. I fins i tot alguns que no van passar el primer tall. Però independent de la qualitat subjectiva de cada obra que es publica en català, aquest suplement tracta de ser una col·lecció de postals recopilades en diferents viatges i on poden trobar paisatges eixuts, però intensos, sensuals platges amb palmeres, paratges exòtics i fins tot la imatge de la plaça de la nostra vil·la.

És en aquest sentit que el suplement té un caràcter metafòric, com la foto de 50 escriptors (xifra casualment rodona) que il·lustra aquestes pàgines i que són alguns dels que se citen en aquesta publicació. Òbviament no hi són tots. Hi ha qui per raons de la pròpia feina literària o per salut no hi van poder ser-hi el dia de la cita. També, òbviament, hi falten aquells que malauradament ens han abandonat durant aquest anys i als quals es dedica aquest treball. Demanem disculpes per les absències i per si hem deixat de banda alguns dels vostres escriptors preferits. Ens hem centrat en una panoràmica de grup, on el detall segurament podria ser un altre.

Els escriptors que apareixen a la fotografia de família van ser convocats per ressaltar el caràcter simbòlic del suplement a l'emblemàtic Pati de Tarongers del Palau de la Generalitat, màxima institució del país. A la foto, també hi surten acompanyats de la més alta autoritat del país, el president de la Generalitat, Artur Mas. Els autors van posar al costat de la font que presideix una imatge de Sant Jordi. Fruit de la casualitat és que els escriptors se situessin de manera que es pot dibuixar el mapa de Catalunya sobre la silueta del conjunt.

Altres que no es veuen també hi són, perquè aquests col·legues de l'escriptura no només s'apleguen personalment a la fotografia, ho fan també en nom de totes les lletres catalanes. De totes les èpoques i generacions. I fins i tot d'aquells que hi seran en un futur perquè, com considerava el mestre Joan Triadú en el seu llibre de memòries, el segle XX va ser un moment d'eclosió de la cultura i les lletres catalanes. Enfront de visions apocalíptiques, nosaltres pensem que el segle XXI es presenta encara amb més encoratjadors impulsos que els del segle passat.

Aquest recorregut literari s'ha estructurat de manera que a cada any d'aquest període de 35 li correspon una plana, i ve acompanyat d'un repàs de fets històrics, alguns de gran transcendència i altres senzillament esdeveniments d'aparença corrent que il·lustren perfectament els moments en què moltes de les obres esmentades es van escriure i quines van ser les motivacions dels autors. Aquest context històric es planteja també des d'una mirada oberta i amb un punt de subjectivitat i no tracta de ser un llistat cronològic de valor universal.

El valor dels escriptors i de la literatura ha estat, i és, cabdal en la construcció del país. A manca d'altres eines més contundents, la paraula ens ha enfortit, ens ha defensat enfront les agressions i ens ha donat l'autoestima que un poble necessita. Catalunya s'ha construït, també, mot a mot. Gràcies a tots els escriptors.

Jaume Vidal

Cap de Cultura i Espectacles