1978
El primer amb Tarradellas
Aquest és el primer Sant Jordi amb la presència del president de la Generalitat retornat, Josep Tarradellas. Una mica com enguany, la diada cau en un dia estrany: el Sant Jordi és en diumenge i això fa que el Dia del Llibre se celebri el dilluns 24. La vaga del sector de les arts gràfiques havia posat en perill la diada i fins i tot va fer que algunes novetats arribessin amb comptagotes a les llibreries. Tot i així, el diumenge 23 sí que es van fer els actes de caràcter polític i identitari de Sant Jordi. Una jornada per defensar l'Estatut amb una manifestació unitària a la plaça Sant Jaume: “Volem l'Estatut”. La protesta reclamava un Estatut que no fos inferior en competències al del 1932 i que dotés de més contingut la Generalitat encara provisional. Segons com, no sembla tan llunyà en el temps.
El 1978 és clau en l'aiguabarreig de la Transició. Al desembre s'aprova en referèndum la Constitució espanyola. Catalunya afronta amb força la represa democràtica, que ho tenyeix tot. Moltes novetats de Sant Jordi aprofundeixen en les lacres i conseqüències de la dictadura sobre el país, com ara els volums de Xavier Benguerel i Teresa Pàmies. Un dels llibres més venuts és Catalunya sota el règim franquista, de Josep Benet. També destaquen les memòries de Josep Trueta, mort l'any anterior. La reproducció en facsímil del conte El més petit de tots (escrit i il·lustrat per Lola Anglada, que havia editat per al Comissariat de la Propaganda de la Generalitat el 1937) obté un notable èxit. Entre els actes organitzats per la Generalitat, hi figura una actuació sardanista i les exposicions Catalunya i la filatèlia i Catalunya i el teatre (1931-1939). La represa nacional està en marxa.
Estimada Marta de Miquel Martí i Pol
És el llibre de poemes més conegut de Miquel Martí i Pol (1929-2003) i el volum que, sense cap mena de dubte, el llança a la popularitat com a poeta, dos elements que sovint sembla que es facin estranys de conjugar. Amb diverses reedicions els anys posteriors, Estimada Marta s'ha convertit en un dels llibres de més èxit de la poesia catalana contemporània.
El volum, que posa en dansa alguns dels poemes d'amor més bells del poeta de Roda però no només això, té una elevada càrrega simbòlica dins la seva trajectòria. Un procés vital i artístic que l'autor mateix argumenta en el pròleg: una confessió a cau d'orella, sincera i directa, evitant sempre la faramalla. Estimada Marta concentra les principals marques de la poètica de Martí i Pol: un lèxic ric que fuig de l'intel·lectualisme, versos de caràcter popular i versàtil que transcendeixen el paper (les adaptacions musicals són múltiples) i que acosten el lector a una experiència que sent sempre propera.
Pel que té d'exercici de despullament davant del lector –mai, en cap cas, per generar compassió–, el pròleg s'aixeca com una mostra de fortalesa estremidora, com una reafirmació i autoafirmació enèrgica de la voluntat creadora i literària. En el setè aniversari de la diagnosi de la malaltia, Martí i Pol hi desgrana el procés pel qual ha passat i que el porta, ara, a desemmascarar la malaltia i reconduir la tensió dels seus poemes cap a altres àmbits que l'enriqueixen literàriament i vital.
La primera part del recull són Set poemes d'aniversari per “commemorar”, per així dir-ho, els set anys des que li va ser diagnosticada l'esclerosi múltiple. Hi apareixen poemes que “responen plenament no tan sols a un claríssim intent de ruptura, sinó a un desig de crear una mena de situació nova i d'acarar-s'hi amb tota la convicció, amb tota la confiança”. La segona part –Capfoguer– i la tercera –Estimada Marta” viren cap a la poesia introspectiva i amorosa, respectivament. “Capfoguer i Estimada Marta expressen les dues úniques experiències que la malaltia m'autoritza de portar a terme: la reflexió i el desig”, diu el poeta en el pròleg.
Al cap de 21 anys, el 1999, Catalunya va celebrar el 70è aniversari del poeta amb un any atapeït d'homenatges i reconeixements que molt probablement ni el mateix Martí i Pol devia imaginar en el moment de publicar Estimada Marta. De fet, és a partir d'aquest volum que reprèn la presència pública. La tardor del 1978 és homenatjat dins la Setmana Popular a Osona, amb presència d'escriptors com ara Andrés Estellés, Vinyoli, Quart i Brossa, entre altres. Martí i Pol convertia en un bon auguri les seves paraules del pròleg: “Ni la immobilitat no és necessàriament sinònim d'inactivitat ni la revolta no exigeix necessàriament la militància activa”.
TRIA DE REFERENTS
Contra el noucentisme
(Editorial Crítica)
L'escriptor de Sueca, considerat l'assagista més important de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX, reuneix en aquest volum tres extensos pròlegs que havia publicat a l'obra de tres autors cabdals de la literatura catalana: Joan Salvat-Papasseit (1962), Salvador Espriu (1963) i Josep Pla (1966). Hi dóna mostres, de nou, de la seva gran penetració analítica.
Llibre del Retorn
Xavier Benguerel
Amb aquesta novel·la, Xavier Benguerel (1905-1990), escriptor retornat de l'exili a Xile l'any 1954, va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or del 1978. Benguerel va anar escrivint un gran nombre de novel·les sobre l'exili, de fons clarament autobiogràfic. Aquesta n'és un bon exemple, on tracta l'exili com un procés no acabat, ni tan sols un cop consumada la repatriació.
Ventada de morts
Josep Albanell
És tinguda per una de les novel·les més importants d'Albanell (Vic, 1945) i una fita en la literatura catalana dels anys setanta. Barreja de novel·la policíaca, fantàstica i històrica, va resultar molt innovadora, tant en l'aspecte de la trama i la intriga com per la seva càrrega simbòlica i els diferents nivells de lectura. Des que es va publicar, s'ha reeditat nombroses vegades.
Cròniques de nàufrags
(Edicions Destino)
L'escriptora Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) ha produït una extensa obra d'una clara tendència documental, amb èxits anteriors a l'any 1978 com ara Testament a Praga (ja el 1971, amb una gran acollida de vendes i de la crítica). A Cròniques de nàufrags aprofundeix en la seva reflexió sobre la gent del país que va patir les conseqüències de la Guerra Civil espanyola.