1999
Neu, l'euro, eleccions i la fi d'un conflicte
Coincidint amb un hivern de fortes nevades que van deixar gruixos importants a l'illa de Mallorca, una de les seves escriptores més puixants, Maria de la Pau Janer, va fer el salt definitiu a la divisió d'honor de la literatura catalana en rebre el 4 de març de 1999 el XIX Premi Ramon Llull. Aquell va ser un any que va començar amb la valoració de l'euro, fixat en 166,386 pessetes, i l'absorció del Central Hispano per part del Banc de Santander. Ja a final d'any, el BBV i Argentaria també es van fusionar. A Catalunya, la mort de Carles Sabater, integrant de Sau, va commocionar tothom. També, l'atenció mediàtica es va disparar quan, el 10 de març, la policia va detenir –set anys després– els segrestadors de la farmacèutica d'Olot. Per a les efemèrides també quedarà la reobertura de les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, després de la seva profunda restauració arran d'un devastador incendi. I pel que fa política, el 17 d'octubre es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. Va guanyar CiU, tot i que Maragall es va negar al principi a acceptar la derrota.
Quant a l'àmbit internacional, Clinton va ser absolt pel Senat dels EUA dels escàndols sexuals dels quals va ser acusat. L'OTAN va atacar Sèrbia per obligar que deixés d'agredir Kosova i, finalment, un acord va posar fi al conflicte el 9 de juny d'aquell any. A l'agost, un espectacular eclipsi de sol el van seguir en directe dos milions de persones i un terratrèmol va causar més de 40.000 morts a Turquia. Més tard, un sisme també ocasionaria estralls a Taiwan i un jutge va autoritzar l'extradició de Pinochet, detingut al Regne Unit. El 1999 també restarà com una llosa als amants del cinema: mor Stanley Kubrick.
Lola de Maria de la Pau Janer
Autora de gairebé un premi per novel·la (l'Andròmina amb L'hora dels eclipsis, el Sant Jordi amb Màrmara i el Carlemany amb Natura d'anguila...), Maria de la Pau Janer (Palma de mallorca, 1966) va fer saltar la banca quan el 1999 es va endur el XIX Premi de les lletres Catalanes Ramon Llull, convocat per l'editorial Planeta i considerat el premi literari en català més ben dotat econòmicament des d'aquell any. Va assolir aquesta fita –i els consegüents deu milions de les antigues pessetes del premi– gràcies a Lola, una novel·la protagonitzada per una dona que torna a la seva casa natal de Mallorca després d'uns anys de viure'n allunyada. Àgueda, la protagonista principal, torna disposada a reviure el passat, però els seus parents no la reconeixen.
Novel·la de personatges, Lola és un itinerari sentimental que té una estructura binària, com la vida, amb els personatges lligats de dos en dos, i amb aquestes combinacions binàries que es van creuant sense trencar-se mai. El llibre, que basa la seva força evocadora en la creació d'atmosferes (pròpies de l'illa), recorda en alguns moments l'ambient de Bearn, de Llorenç de Vilallonga. Una influència que l'autora reconeix, però com va declarar en el seu moment “mai no va ser volguda ni intensa”. Tanmateix, al marge d'influències –ella mateixa també hi reconeix la prosa de Paul Auster– el llibre té com a principal referent el cinema, del qual Janer sempre s'ha mostrat una gran aficionada. Perquè si una cosa destaca de Lola és que es tracta d'un llibre molt visual. “El llibre està molt fet d'imatges, com si fos una càmera de cinema que es va movent i agafa situacions diferents, les combina i les va mirant”, va dir Maria de la Pau Janer en una entrevista.
Lola va ser un dels llibres més venuts durant el Sant Jordi d'aquell any 1999, així com al de l'any següent. A la seva nòmina de premis, uns anys més tard, ja en castellà, va ser finalista al premi Planeta amb Las mujeres que hay en mí (2002), que finalment va guanyar el 2005 amb Passiones Romanas.
“És la consolidació del meu estil d'escriptura”
Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera?
Lola va ser una fita en la meva trajectòria. Va suposar el premi Ramon LLull, un premi de consolidació al panorama de les nostres lletres. També va implicar un apropament més ample al públic lector perquè va tenir una acollida excel·lent.
Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?
És la consolidació del meu estil d'escriptura, que després anirà fent-se més complex o variat. És una de les meves novel·les més estimades.
La reconeix com la seva obra més reeixida i, si no, quina seria?
Em costa jutjar les meves novel·les. Encara que les treballo i les corregeixo molt, un cop publicades no torno a llegir-les. Crec que la novel.la més reeixida és sempre l'última, perquè suposa la teva aposta més recent i intensa.
TRIA DE REFERENTS
El gust amarg de la cervesa
(Columna)
Amb aquest llibre, Isabel-Clara Simó va construir una novel·la conformada per múltiples punts de vista que posa de manifest la riquesa de vivències que s'amaguen dins de cada persona, i com la solitud inevitable que tots arrosseguem d'una manera més o menys explícita es pot transformar en una eina per descobrir el millor de nosaltres mateixos i, també, dels altres.
Pell d'armadillo
Jordi Puntí
L'autor presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l'autopista o el nen en un concurs per a superdotats. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure. El llibre va merèixer el premi a la Creació Fundació Enciclopèdia Catalana 1995 i Quim Monzó va dir-ne: “Un llibre bo, fresc, recomanable”.
Passos estrets per terres altes
(Columna)
Considerada una obra cabdal de la fi de segle amb què l'escriptor nord-català Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920), culmina la seva rica i dilatada trajectòria literària. L'obra és fruit de cinc anys d'intensa dedicació i vol ser un gran fresc del que era la vida a la Cerdanya –la seva terra natal, “un país partit”– durant el segle XIX.
Cor meu, el món
Jordi Sarsanedas
El poeta, prosista i activista cultural català deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d'escriure. De fet, a partir del 1999, i després de deu anys de silenci literari, Sarsanedas va obrir una etapa nova, amb la publicació del poemari Cor meu, el món. Es va editar conjuntament, en un pack doble, amb una reedició de Postals d'Itàlia, llibre que va publicar al 1965.