Un misantrop prosaic al TNC
El director Georges Lavaudant presenta al TNC el seu primer Molière, descartant el vers en la traducció
Georges Lavaudant és un director francès que ha sovintejat el TNC. A partir de dijous a la Sala Gran, i fins al 19 de juny, presenta el seu primer Molière. Amb més de 30 anys d'escena, mai fins ara s'havia afrontat amb el dramaturg clàssic més internacional del seu país. Tampoc ha fet cap Racine ni cap Marivaux fins ara, tot i que sí que ha freqüentat Shakespeare. Ha triat El misantrop, una peça en què, tot i considerar-se una comèdia, ell hi troba tints de drama filosòfic, psicològic. Una de les opcions de sortida ha estat descartar el vers en la traducció. Ha preferit que prevalgués el contingut a la manera d'expressar-lo, evitar que la possible musicalitat fictícia ofegués el discurs.
Alceste, el misantrop, (Jordi Boixaderas) és un home incorrupte que diu el que pensa, sense mitigar gens la seva contundència, “la sinceritat té els germans pobres de la intolerància i de l'egocentrisme, mentre que el fingiment té els fills amb estudis de l'educació i la tolerància”. El seu contrapunt antagonista és Philinte (Jordi Bosch), que representa el seny. Lavaudant celebra que la conclusió de Molière no tingui un punt de vista únic. I és que el públic sentirà empatia pels dos protagonistes masculins, enfrontats dialècticament. Tot gira sobre la necessitat de ser sincer o d'esmorteir l'opinió amb alguna mentida pietosa. En aquest debat, irromp Célimène (Marta Marco), que enamora tothom i que només s'enamorarà d'aquell que li canti les quaranta. És un personatge ambigu que defensa el dret de viure i que fereix molta gent sense remordiments. Entomarà les conseqüències. Per l'amor, Alceste renunciarà als seus principis. El repartiment protagonista es completa amb Lluís Soler, Anna Ycobalzeta, Rosa Novell, Carles Martínez, Jordi Martínez, Ramon Giró i Miquel Bonet. Novell interpreta Arsinoé, una dona que denunciarà la manera de manipular de Célimène. És un personatge que tensa la dramatúrgia però que habitualment té una interpretació esquemàtica, segons Novell. El repte de l'actriu és dotar de complexitat Arsinoé.
Belbel traductor
Lavaudant va demanar a Sergi Belbel, director artístic del TNC, que fes ell la traducció. Va insistir fins que Belbel, que no ho volia fer per motius ètics, hi va accedir. La van començar a ambientar en els anys 60. I Belbel va trobar com a referent els intel·lectuals de la Gauche Divine. Però la traducció (Belbel té 22 versions, tot i que els actors en coneguin només les 3 últimes) ha eliminat tota referència temporal. S'han fet sis produccions professionals d'El misantrop, un text, però, que no es va estrenar a Catalunya fins al 1922.