Pau Viladiu Quemada
Metge oncòleg, va ser un dels grans impulsors de l'oncologia a les comarques gironines
El metge Pau Viladiu Quemada, un dels grans impulsors de l'oncologia a les comarques gironines, va morir el dia 3 de maig, a l'edat de 67 anys, després d'una llarga carrera professional dedicada a la investigació i l'atenció als malalts de càncer.
Nascut a Barcelona el 1943, va treballar un temps en una empresa d'assegurances i va cursar la carrera d'ATS, però finalment va decidir estudiar medicina. Acabada la carrera, a començament dels seixanta, va continuar la formació als EUA, a la Case Western Reserve University de Cleveland. Va començar la seva trajectòria professional a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on va tenir el primer contacte amb el tractament del càncer, tot i que la seva primera orientació va ser l'endocrinologia. Més endavant va decidir buscar una feina fora de Barcelona. Va ser així que va arribar a Girona per dirigir els serveis d'oncologia de l'Hospital de Santa Caterina, centre d'on també va ser director, i, posteriorment, de l'Hospital Doctor Josep Trueta. Establert a Porqueres des del 1978, va ser fundador i director durant set anys de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i president de la Societat Espanyola d'Oncologia, a més de dirigir el Registre de Càncer de Catalunya
Viladiu va desenvolupar una gran tasca d'investigació en l'àmbit del diagnòstic i tractament del càncer de mama i va publicar més d'un centenar de treballs científics. Va rebre la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari i el premi Duran i Reynals a la millor carrera professional.
Casat amb Paquita Illanas i pare de tres fills, Anna, Pau i Francesc, la cerimònia se celebrarà avui, a 2/4 de 12 del matí, al Tanatori del Pla de l'Estany de Banyoles.
Un poeta a l'ombra del metge
P.GEl vessant més conegut del doctor Pau Viladiu és indubtablement el d'oncòleg. En aquest àmbit va publicar més d'un centenar de treballs científics i va pronunciar nombroses conferències, a més d'impartir diversos cursos. Era, per tant, un referent per a tota la comunitat científica que treballava en el camp de l'oncologia. Però aprofundint una mica en la seva trajectòria vital descobrim també l'escriptor, l'artista i el poeta. Va començar a escriure una novel·la sobre un adolescent que acaba la carrera de filosofia i quan li donen el títol se sent desgraciat. Aleshores, comença a estudiar biologia fonamental fins que coneix un personatge que canviarà la seva vida, el conserge. Viladiu també va escriure històries breus, algunes de les quals va publicar a la col·lecció Contes de Metges, i va col·laborar en publicacions com ara la Revista de Banyoles. Va escriure el llibre de poemes Más allá del laurel (2000) i l'assaig Miànigues (2003). Durant un temps també es va dedicar a la pintura i havia escrit un llibre sobre ceràmica. Un altre tema que també el va apassionar va ser la recerca de les arrels familiars.
