Xuclà, mig segle equipant les càrnies
ESPECIALITZACIÓ Des que es va crear a Olot, el 1961, Xuclà Mecàniques Fluvià SA ha passat de fabricar estris simples a convertir-se en el referent català en productes més complexos per a la indústria alimentària, com els túnels de rentatge i les cintes de transport i de manipulació de caixes, que ven cada cop més a l'estranger
L'empresa metal·lúrgica olotina Xuclà Mecàniques Fluvià SA s'ha anat especialitzant en la fabricació d'un segment de maquinària per a la indústria alimentària –especialment per al subsector de les indústries càrnies–, fins que s'ha convertit en el referent del país en uns articles molt concrets: els túnels i armaris de rentatge. Les cintes de transport i manipulació de caixes són uns altres articles que han donat nom a Xuclà, una empresa de 45 empleats que enguany celebrarà el 50è aniversari. Des del 1961 ha evolucionat molt, però manté el caràcter familiar de quan es va fundar.
L'efemèride arriba després d'una etapa difícil provocada per la crisi econòmica. Al 2009, la facturació havia baixat notablement, però al 2010 va augmentar un 10%. Com passa a la indústria catalana en general, la recerca dels mercats internacionals en detriment del castigat mercat estatal està sent la sortida de l'empresa Xuclà. Fins fa poc, les vendes a l'exterior havien oscil·lat habitualment entre un 15 i un 20% del total, però en els últims anys la proporció ha augmentat fins arribar al 45%.
Un catàleg molt extens
Quan al 1961 van obrir l'empresa, la producció es limitava a uns pocs estris, com taules d'acer inoxidable i carretons, que es fabricaven a partir dels encàrrecs dels pocs clients que tenien aleshores. “De fet, ni tan sols disposàvem de catàleg; no es necessitava”, explica la persona que està al capdavant de l'empresa, Pep Xuclà, el fill del fundador, Jacint Xuclà. Ara com ara, el mostrari és extensíssim, però acotat a aparells per a la indústria alimentària, sobretot la càrnia.
Els armaris i túnels de rentatge són els productes estel·lars del catàleg. Es tracta de túnels de rentatge per on es fan passar els estris de les fàbriques un cop els han usats, per garantir-ne una higiene de qualitat. El nivell d'especialització és molt alt, fins al punt que Xuclà produeix i instal·la túnels de característiques diferents depenent de si es tracta de rentar safates, pots i llaunes, motllos, banyeres i contenidors o carros, posem per cas.
Pel que fa a les cintes de transport, les construeixen gairebé sempre a mida del client perquè s'han d'adaptar a l'espai on estaran instal·lades. D'una banda, n'hi ha de simples i, de l'altra, unes que consisteixen en instal·lacions complexes de diverses unitats que poden incorporar un sistema d'autorentat.
Si bé aquestes dues línies són les que més nom li han donat, de la factoria de Xuclà també en surten aparells rentadors (per a ganivets, botes, etc.), rentamans, taquilles, barreres de pas, marmites de cocció (de vapor, de gasoil, elèctriques...), banyeres, carros, taules giratòries, elevadors i bolcadors... Si parlem d'instal·lacions complexes, fan equips per transportar i classificar, classificadors automatitzats, sales d'especejaments o per fer el desempilat i apilat de mil caixes, o més, cada hora.
Evolució
Els orígens de l'empresa els trobem en un local de la zona del Palau, a tocar del riu Fluvià. Allà Jacint Xuclà i un soci van començar a fabricar materials que necessitaven els botifarraires (com s'ha anomenat tradicionalment el ram de les càrnies a la Garrotxa) d'Olot i rodalia. Eren estris senzills d'utillatge d'acer inoxidable. Al cap d'un temps Mecànicas del Fluviá (era el nom de l'empresa) es va traslladar a uns altres locals, al barri de Sant Miquel.
El primer punt d'inflexió es va produir pels volts del 1967, quan Xuclà va quedar com a únic soci de l'empresa. Poc després, va traslladar les instal·lacions de Mecánicas del Fluviá al carrer Terrassa –també a tocar del riu–, a un edifici de nova planta dotat d'una nau i un soterrani. A la part superior de l'edifici, hi van fer l'habitatge familiar. Era l'època de l'edició dels primers catàlegs i d'un creixement considerable. Al 1978 l'empresa va passar a ser una SA, integrada pel nucli familiar. En aquests moments la plantilla ja era de cap a vint empleats. La dècada del 1980 va ser de prosperitat i van haver d'afrontar un altre trasllat per poder disposar de més espai. Al 1986 van obrir la seu actual, al polígon Pla de Baix, inicialment amb una sola nau. Amb el temps es va anar ampliant fins a tres naus i un total de 2.500 m². Més endavant van construir una nau en un altre punt del polígon, que ha tingut diversos usos i actualment fa de magatzem.
A final d'aquella dècada es va produir el canvi generacional, i el relleu va ser Pep Xuclà en la direcció de l'empresa. “D'uns anys cap aquí –descriu Pep Xuclà– hem anat incorporant valor afegit i ens hem anat transformant de taller a enginyeria que fabrica”.
La importància d'acudir a les fires
Xuclà sempre mira de tenir estand a dues fires internacionals: la Barcelona Tecnologia Alimentària (BTA) i la IFA de Frankfurt. Ja han passat vint anys des que hi van ser per primer cop i consideren que està sent una inversió fonamental, i més ara que l'exportació està prenent més protagonisme en la facturació. El mercat estatal continua sent el principal. Aquí, Xuclà, hi ven directament, com també ho fa a l'Estat francès. A la resta de països, les operacions les fa a través de distribuïdors. Avui la producció va a parar sobretot a Portugal i a l'Amèrica del Sud (principalment a l'Argentina, Brasil, Colòmbia i Mèxic –on treballen amb distribuïdors que, alhora, són instal·ladors– i amb menys intensitat a Uruguai, Perú, Veneçuela i Xile) i, de manera esporàdica, al mercat anglosaxó (Gran Bretanya, Irlanda, Canadà), l'est d'Europa (Romania, Hongria), el Marroc, Egipte, Turquia, Israel, Rússia, Austràlia i fins i tot Hong Kong. Els clients solen ser empreses d'envergadura. En el camp de les càrnies, hi trobem, per exemple, les que es comercialitzen amb les marques Espuña, Navidul, Campofrio o Martiko, i en el ram de la resta de les alimentàries, Borges, Bimbo, Cadí, Reny Pocot, Nescafé i els grups Caprabo, Guissona i Eroski, entre d'altres.
Aquest tipus d'indústries acaparen el 98 per cent de la producció de Xuclà. Per tal de facilitar l'organització interna i la comercialització, l'empresa ja prepara una separació del catàleg en dues divisions: la de túnels i armaris de rentatge (Xuclà Washing) i la que abastarà la resta de productes (Xuclà Logistics). Pel que fa al dos per cent de la producció restant, correspon a la facturació a empreses de reciclatge i de components de l'automòbil.