La rehabilitació d'un símbol

La Masia Freixa, aquest edifici singular del modernisme a Terrassa, serà sotmesa a treballs de condicionament amb vista a minimitzar el desgast del pas del temps. Després d'un treball de diagnosi portat a terme pels serveis tècnics municipals, s'ha conclòs que l'edifici no té patologies arquitectòniques importants, però sí que s'ha detectat que caldria rehabilitar-ne alguns elements. En concret, la fusteria exterior i interior, la serralleria, els paviments interiors i exteriors, la coberta, el sota coberta, la torre mirador i la zona del dipòsit d'aigua, que seran arranjats en els pròxims mesos, segons va aprovar la junta de govern local. El cost aproximat de les intervencions serà de 469.683,53 euros, amb l'IVA inclòs.

De cadascun dels elements a rehabilitar, s'ha elaborat una fitxa descriptiva que inclou un recull fotogràfic, un aixecament gràfic, una relació de les patologies i una proposta de mesures correctores. Així mateix, s'ha fet una anàlisi de l'evolució arquitectònica de l'equipament, que arrenca des dels seus orígens, el 1905, fins al 1987, que va ser l'any de les últimes obres de restauració. De tots aquests treballs, l'Ajuntament ha optat per iniciar les intervencions en la fusteria exterior de la planta baixa de la masia, i aquesta setmana s'ha d'aprovar la memòria del primer paquet de treballs per un import de 40.000 euros amb l'objectiu que les obres comencin a finals de mes.

La Masia Freixa ha evolucionat al llarg de la història en usos molt diversos. Fàbrica tèxtil en el seu origen, més tard es va reconvertir en la residència de la família Freixa, fins que l'Ajuntament va comprar l'edifici el 1957. Llavors va ser la seu del conservatori de música de la ciutat fins al 2003, que va ser quan s'hi van col·locar les oficines de la regidoria de Turisme i de la sindicatura municipal de greuges.

Els darrers treballs realitzats a la Masia Freixa corresponen als que es van fer entre els mesos d'octubre i novembre del 2010 a través dels plans especials d'ocupació local. Es van pintar els espais interiors i la façana, i es van reparar finestres i altres elements de fusteria, però d'una manera molt més superficial de la que es farà properament. La façana es va pintar amb pintura plàstica d'alta qualitat de color blanc amb l'objectiu de mantenir l'aspecte original de l'immoble.

Pel que fa a la rehabilitació feta entre el 1985 i el 1987, l'Ajuntament va decidir arreglar les patologies detectades a la coberta i va restaurar-la amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Les obres van consistir, principalment, a recuperar l'aspecte formal original, en aquest cas en un acabat amb trencadís de vidre. Es van millorar les façanes, el sòcol ceràmic exterior i la fusteria i s'hi va fer un sanejament d'interiors. El llegat plàstic de l'edifici sembla assegurat per molt de temps.