Psicòloga i feminista

És molt feminista. Tant és així que Joaquim Nadal va definir Pia Bosch com “nervi menut de constància sense límit en la recerca de la igualtat”. És escrit en un article d'opinió publicat a El Punt el 14 de novembre del 2003, abans de les eleccions que portarien Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat. Manifesta sovint aquesta hipersensibilitat i assegura que persistirà en la lluita mentre no hi hagi igualtat sense complexos ni prejudicis: “De seguida noto quan la gent fa sexisme o quan s'apliquen prejudicis de gènere abans d'entrar a valorar la conducta o individualitat. Ho percebo de manera immediata”. I, si convé, no tremola si ha de denunciar a qualsevol instància un cas de masclisme i/o de menyspreu cap a les dones.

El seu interès per la política va començar aviat. “De joveneta, en l'adolescència, vaig militar a la Joventut Comunista, en temps del PSUC”. Va fitxar el 1995 com a independent a la llista de Joaquim Nadal, l'any en què el PSC va guanyar 14 regidors, més que mai. Anava a l'onzè lloc de la llista. Acabats aquells primers quatre anys, el 1999 es va fer militant del PSC. Ja va anar al novè lloc de la llista. Van ser les últimes eleccions amb majoria absoluta del PSC a la ciutat de Girona. El 2003 ja va anar en el lloc número 5. En el seu retorn és cap de llista.

És psicòloga. I ressalta la seva carrera professional: “Sempre dic que no m'he descol·legiat mai. De fet, als companys de despatx els vaig dir ara torno. Encara sóc membre del consell social del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.”

Pia Bosch i Codolà, filla d'una família de Cassà de la Selva establerta a Girona, ha estat vint anys en un despatx de psicòlegs. Fa notar que ha tingut una vida professional intensa, a banda del despatx. Va exercir de psicopedagoga de diversos instituts: Rahola i Vicens Vives, de Girona, el de Torroella de Montgrí i el Salvador Espriu, de Salt. Durant els primers anys a la política va compaginar la seva tasca a l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona amb la psicologia. Ni en els vuit anys –del 1995 al 2003– que va ser regidora de serveis socials ni en els mesos que va ser-ho de promoció de la ciutat, mai no va deixar l'exercici professional de psicòloga. Només es va apartar de la psicologia quan va ser nomenada delegada del govern de la Generalitat a les comarques gironines, el 2004, en el primer govern de Pasqual Maragall.

En les eleccions al Parlament del 2006 va presentar-se en el número 5 de la llista del PSC. Va aconseguir l'escó al Parlament, un cop el president Montilla també va nomenar Marina Geli com a consellera de Salut del seu govern, el segon tripartit.

En les eleccions del 2010 va anar de número 4 del PSC. Tampoc no va sortir elegida, ja que els socialistes gironins només van aconseguir enviar tres diputats al Parlament.

Ja des de molt abans de les eleccions al Parlament, Pia Bosch era el nom que més sonava per ser cap de llista a Girona. Alguns militants la qüestionaven, però no van presentar cap candidatura alternativa i, finalment, abans de Nadal la van proclamar candidata a l'alcaldia de Girona, en substitució d'Anna Pagans.

Pencaire i entusiasta, l'1 de gener a la una del migdia va fer el seu acte de llançament de campanya al Pont de Pedra. I no ha parat, ni aturarà la seva projecció pública fins divendres a mitjanit, quan la llei electoral diu prou.

Assegura que no es vol eternitzar a la política, però que no té data de caducitat. Confessa que li agradaria tornar a seure en un escó al Parlament de Catalunya per fer vida legislativa. I al Congrés? “Crec que no.”