Aprendre a mirar la poesia

En un article publicat al diari Avui l'any 2005, el poeta Joan Margarit, en referència a la seva obra Càlcul d'estructures, explicava: “Els sentiments s'han de despullar d'ornaments, perquè els adorns no resisteixen. S'ha d'aprendre a despullar els sentiments i deixar-los només en l'essencial”. Precisament, de sentiments i d'essència, se'n va poder viure a mans plenes en el segon muntatge organitzat pel Teatre Clavé de Tordera divendres passat, en què la figura del poeta va ser-ne protagonista. Amb la laboriositat del treball fet a mida i la sempre inestimable col·laboració desinteressada de la ciutadania, La mirada del poeta va tornar a triomfar en un municipi que es reivindica com a espai on la poesia sempre tindrà un lloc destacat. L'organització de l'esdeveniment va mobilitzar fins a 150 voluntaris i unes 500 persones de totes les edats que es van deixar portar per un camí imaginari marcat per un poemari que s'acosta a l'absència de futur, al llenguatge del mar que sempre retorna o al sempre punyent pas del temps. Un temps que va acompanyar els participants, dividits segons els colors, i acompanyats a tothora pels guies disposats a obrir-los els ulls i les ments a la música punk, les accions teatrals o les mateixes paraules de Margarit, transformat en projecció per a l'ocasió. La trobada també va servir per veure en acció una col·laboració especial de Perché la Notte, un grup d'estudiants de Bolonya d'un taller teatral dirigit per Bruno Cappagli que es van allotjar durant tota la setmana a Tordera per poder preparar a consciència la seva acció. La intervenció, a més, també va cedir espai a una estructura de llibres pensada, no per encabir-hi el coneixement..., potser per escampar-lo. La mirada del poeta no hauria estat possible sense un munt de persones a títol individual i de diferents grups que hi van aportar idees, com ara els alumnes de l'aula de teatre del Teatre Clavé, els alumnes de tercer d'ESO de l'institut Lluís Companys que cursen el crèdit variable d'expressió dramàtica i els participants en el taller de teatre del S+J (Servei més Jove) de la Creu Roja de Tordera. Tots ells, entestats a fer créixer la paraula i a donar veu a la poesia, trencant esquemes ja superats que aquest gènere només es retroalimenta d'un petit nucli d'adeptes. La poesia amb majúscules, amb ambició i sense complexos va trobar el seu lloc i s'hi va sentir a gust. Tant és així que va prometre que l'any vinent tornarà. Ja l'esperen.