Carrer de Roberto Bolaño

El carrer encara no és ben bé un carrer, sinó un camí indecís a la vora del Ter que porta cap a una urbanització perifèrica de Girona, però a la paret de la primera casa l'Ajuntament ja hi ha col·locat la placa: “Carrer de Roberto Bolaño.” La fama d'aquest escriptor fulgurant, premi Rómulo Gallegos, nascut a Santiago de Xile l'any 1953 i mort a Barcelona el 2003, ha crescut enormement després de la seva mort prematura i ja ningú no dubta a col·locar-lo al nivell de García Márquez i de Vargas Llosa, dos premis Nobel de Literatura.

Què hi fa el nom inesperat de Bolaño en un carrer de Girona? Hi fa exactament de recordatori per als que el van conèixer, i faria també de noticiari si fos ampliat amb alguna informació complementària. Perquè aquest novel·lista fora de sèrie va viure a la ciutat a partir de 1981. Detingut i empresonat pels sicaris de Pinochet, va poder escapar-se i va arribar a Girona amb 28 anys d'edat, les butxaques buides i un permís de residència per tres mesos; la seva mare tenia una parada de bijuteria a la rambla de la Llibertat. En els seus llibres Llamadas telefónicas (1997), Tres (2000) i Putas asesinas (2001) evoca els tres anys en què hi va ser: “Vivía encerrado en una casa de Gerona casi sin nada de dinero ni perspectivas de tenerlo y la literatura era un vasto campo minado en donde todos eran mis enemigos.” Vivia en un lloc elevat, arran de la muralla: “Delante de mi casa, la ciudad medieval; detrás, el campo y el vacío.” Des d'allà contemplava “las luces de la ciudad, y por encima de éstas una franja de humo gris sobre la noche azul metálico y, al fondo, las siluetas de las montañas”. Lluís Freixas ha resseguit minuciosament, a la Revista de Girona, el rastre que han deixat en la seva obra els escenaris gironins. Girona va ser per a ell, segons una explicació pròpia, “una espècie de tresor que intentava desxifrar cada dia”. Ara és la ciutat la que intenta desxifrar-lo i l'honora batejant amb el seu nom un carrer encara per estrenar.