El paper dels ordinadors a l'escola

El procés de retallades inexorables impulsat pel govern de la Generalitat obligarà el món de l'ensenyament a corregir el rumb de la digitalització sense donar l'esquena a les noves tecnologies. Aquest és, almenys, l'objectiu del pla anunciat per la consellera Irene Rigau, partidària de potenciar l'ús dels ordinadors com a eina pedagògica, però sense necessitat que siguin propietat dels alumnes ni representin cap càrrega addicional a les famílies. La decisió fa tirar enrere el model impulsat per l'anterior govern tripartit, segons el qual cada alumne havia de disposar d'un portàtil i els llibres de text en paper quedaven condemnats a la desaparició. Rigau pretén que d'ara endavant el suport digital convisqui amb el suport tradicional i, a la pràctica, això voldrà dir que hi haurà menys ordinadors a les aules però que seran aprofitats per més alumnes.

L'aposta per la digitalització personalitzada va obrir les portes a un concepte més modern de l'aprenentatge, però la veritat és que, vistos els resultats dels centres on la idea s'ha aplicat, s'imposa una racionalització, perquè s'ha vist que generava dubtes. Per exemple si l'ús exclusiu de l'ordinador no era contraproduent entre uns alumnes més propensos a navegar per les xarxes socials que a escoltar el mestre. La mesura, doncs, no respon només a criteris d'estalvi sinó també a la intenció de millorar el control sobre les noves tecnologies, la implementació de les quals ha de ser en el terreny de l'educació especialment curosa. Tal com fa notar el secretari general de gestió de serveis a la comunitat educativa, Jordi Baldrich, la incorporació dels portàtils porta aparellada una millora de les habilitats tecnològiques entre l'alumnat però del que es tracta és de saber traduir després aquest domini en una millora de l'aprenentatge. El món de l'ensenyament, sotmès sovint a canvis, n'afronta un de nou que, a la pràctica, si es fa bé significarà només un canvi de velocitat del model.