Una llei per als animals
Ja fa temps que es debat la necessitat, la conveniència i la moralitat que determinats animals disposin d'una llei que els atorgui certs drets –en cursiva, atès que originalment aquesta paraula només s'aplica a persones–. Als EUA, per exemple, hi ha més de 120 facultats on s'imparteixen cursos sobre aquest tema. El motiu és que molts animals tenen la capacitat fisiològica de sentir dolor i plaer, poden comunicar-se, posseeixen memòria i són capaços d'aprendre. Fa una setmana, l'Avui es va fer ressò de la nova normativa europea que regula el benestar dels animals de granja, que entrarà en vigor el mes de gener vinent per a les aus i un any més tard per al bestiar porcí.
Aquesta normativa recull aspectes com ara l'amplitud dels espais, les hores de llum, el nivell de soroll i la quantitat i qualitat de l'aliment, entre d'altres, els quals milloraran el benestar dels animals i, a més, incidiran en la qualitat dels productes que n'obtenim, atès que les proporcions dels principis nutritius (proteïnes, greixos, etc.) depenen, entre altres factors propis de cada varietat, de la seva resposta fisiològica a les condicions en què viuen. Per exemple, amb la mateixa quantitat i tipus d'aliment un animal que no pot bellugar tindrà més greix, i la resposta fisiològica d'un animal estressat serà diferent de la d'un animal que visqui més relaxat. Tanmateix, un aspecte que probablement pot generar estranyesa és que els porcs han de tenir “joguines” per satisfer les seves necessitats instintives d'investigació i manipulació.
Són molts els exemples que hom pot trobar en la literatura científica sobre la sensibilitat dels animals. Per exemple, els primats antropomorfs i els cetacis poden establir relacions d'amistat, utilitzen dotzenes de sons per comunicar-se que inclouen subtileses com ara l'estat d'ànim, i n'hi ha, com les orques i els dofins, que fins i tot posen nom a les seves cries. I pel que fa als porcs, per exemple, recentment s'ha identificat un gen que, quan es troba mutat, els provoca autisme, prova de la seva capacitat de comunicació i d'interacció amb l'entorn.
Sovint, però, parlar dels drets dels animals entra en contradicció amb la posició privilegiada que els humans ens atorguem dins la natura, i que neix de la idea que ens pertany en la seva totalitat, i per tant que en podem disposar lliurement com ens convingui. Una idea que Steven Wise, advocat de Florida fundador del Nonhuman Rights Project (projecte de drets no humans), compara amb l'esclavitud, amb l'argument que en l'actualitat legalment els animals ens pertanyen, com segles enrere passava amb les persones esclaves.
Hi ha un aspecte col·lateral a aquestes lleis que trobo especialment interessant. Parlar d'una llei que atorgui certs drets als animals implica reflexionar sobre la natura des d'una perspectiva més humanitzada i humanitzadora, la qual cosa ens pot ajudar a trobar la posició real que hi ocupem. Potser tot plegat contribuirà que adquirim més consciència de les nostres accions, per exemple pel que fa a la protecció dels hàbitats d'animals especialment sensibles com els primats i els cetacis, per bé que en l'àmbit filosòfic sigui certament paradoxal parlar de lleis per als animals quan en darrer terme haurem de ser les persones les que les bastim i les apliquem, també a conveniència nostra, per exemple per optimitzar la qualitat nutritiva dels aliments, per sentir-nos més magnànims quan els veiem estabulats o per preservar determinats ecosistemes que nosaltres considerem interessants.
