L'asfíxia financera de Catalunya (1)

Les comunitats autònomes de règim comú són aquelles que no recapten directament ni regulen ni inspeccionen els impostos que paguen els seus ciutadans. Els ingressos que alimenten els pressupostos d'aquestes comunitats provenen, fonamentalment, de la participació en una part de la recaptació d'una cistella d'impostos estatals, que s'anomenen tributs cedits. Catalunya és una comunitat de règim comú, i en els pressupostos que enguany ha presentat el govern d'Artur Mas, el total d'ingressos de la Generalitat procedents d'impostos són de 17.391 milions d'euros.

Cal assenyalar, però, que l'any 2011 els catalans pagarem, aproximadament, cap a 60.000 milions d'euros d'impostos.

La major part de la recaptació prové de les cotitzacions a la seguretat social, amb uns 21.500 milions d'euros, seguida de l'IRPF, amb 16.500 milions, l'IVA, amb 9.500 milions, l'impost de societats, amb 4.500 milions, els impostos sobre consums especials –begudes alcohòliques, tabac, combustibles, electricitat i matriculació de vehicles–, amb cap a 6.000 milions, i altres impostos menors –com l'impost sobre successions i donacions, l'impost sobre transmissions patrimonials, l'impost sobre actes jurídics documentats i la taxa sobre el joc–, amb uns 2.000 milions d'euros.

Només cal fer un simple càlcul per adonar-nos que els 17.391 milions d'euros d'ingressos tributaris del pressupost de la Generalitat equivalen a un ridícul 29% dels 60.000 milions d'euros que els catalans paguem d'impostos. La conclusió és esgarrifosa: de cada 100 euros anuals que paguem d'impostos, només 29 retornen a Catalunya i 71 se'ls queda l'Estat espanyol.

Aquesta situació és insostenible, provoca una necessitat creixent d'endeutament de la Generalitat i fa inviable un estat del benestar amb unes mínimes prestacions de serveis públics.