Perseguit

Trenta-quatre dies seguits. No sé si és una xifra de rècord o algun lector la podria superar. Segurament sí. És la xifra de dies consecutius en què el meu mòbil ha sonat entre les onze i les dotze del matí. Sempre és el mateix número. Ho reconec, els primers dies no vaig despenjar perquè no sabia qui era. Un dia em va agafar desprevingut i ho vaig fer. Era un noi que m'oferia canviar de companyia de telefonia. “No m'interessa”, li vaig dir, educadament. “Per què?” “Doncs perquè ja estic bé on estic i no vull canviar”. “Vostè mateix, si vol perdre diners”. La paciència es va acabant. “Sí, és cosa meva i no n'ha de fer res”. Vaig penjar. Ara fa 24 o 25 dies, no ho sé exactament. I des de llavors cada dia la trucada. Em sento perseguit. I no hi ha res a fer.