Baix Camp
Poblat medieval al jardí del xalet
La urbanització d'un sector residencial de luxe a Vinyols treu a la llum restes de l'antiga vila dels Arcs i obliga a variar l'ordenació urbanística
És susceptible de ser declarada bé cultural d'interès nacional
Ja poden passar els segles, que la història dels assentaments humans es repeteix. Són faves comptades. L'Ajuntament de Vinyols i els Arcs (Baix Camp) s'ha vist obligat a canviar l'ordenació d'un sector residencial de baixa densitat (cases de luxe amb jardí, amb parcel·les de 400 m² com a mínim) que desenvolupava a tocar del terme de Cambrils, per l'aparició de les restes imponents d'un antic poblat medieval durant les obres d'urbanització, les quals ja estan força avançades. El pla parcial de la Fontcoberta s'havia aprovat el 2002, quan no eren preceptius els informes del Departament de Cultura relatius a troballes arqueològiques. L'any següent, això sí, les primeres sospites ja van fer incorporar als treballs una partida per a prospeccions. Aquestes es van iniciar després de la reparcel·lació del sector, el 2005, i van permetre, a l'extrem nord-est, vora els camins de Sant Joan i Vilafortuny, localitzar quelcom més del que s'esperava, “restes molt importants i significatives, presumiblement pertanyents a una estructura militar medieval, i que, en conseqüència, es podien catalogar com a BCIN (bé cultural d'interès nacional)”, segons l'informe de l'arquitecte municipal del maig del 2010.
Un primer estudi apunta que s'hauria descobert una àrea amb una intensa ocupació en diverses èpoques, per la seva proximitat al mar i a l'antiga Via Augusta. En aquest sentit, s'hi han documentat murs de pedra lligada amb fang que podrien correspondre a l'antic poblat de Sant Joan dels Arcs, que va quedar abandonat entre els segles XIV i XV. També s'hi ha trobat, però, una gran estructura defensiva bastida en maçoneria i amb murs atalussats, que podria ser posterior, del segle XVI, ja que alguns materials corresponen a èpoques més modernes, i fins i tot es podrien relacionar amb incursions pirates o amb la guerra del Francès, d'ara fa dos segles. El jaciment suscita interès també des del punt de vista geològic i paleontològic, ja que s'hi han detectat materials (sobretot un compacte nivell de lignits), amb poques referències prèvies a l'àrea del Baix Camp.
L'informe municipal, en tot cas, constata que les restes, situades just on s'obria un dels vials nous de la urbanització i en una zona reservada, en principi, per a equipaments esportius, “no són transportables ni es poden tornar a tapar, sinó que s'han de protegir i preservar”. Per garantir-ho, es van estudiar diverses alternatives (inicialment l'Ajuntament hi volia reduir la superfície d'equipaments, però va topar amb un informe desfavorable de la direcció general de l'Esport), i al final es va optar per recatalogar les cinc finques afectades –una de les quals és municipal, per a un total de 12.360 m²– com a zona verda, per alliberar-les d'edificacions i fer possible que els vestigis es conservin en un parc, aprofitant a més que a la vora hi ha la font d'aigua potable que dóna nom al pla parcial. Per tal d'equilibrar les cessions, però, s'ha desplaçat l'aprofitament esportiu cap a una altra illa a l'extrem oest, de manera que la majoria d'equipaments se situaran al sud, en una operació que també permetrà guanyar espai per a una escola bressol. Els desplaçaments de sostre residencial cap a l'illa que havia de ser per a zona verda i equipaments n'han comportat també la reordenació.
La modificació puntual va rebre al març el vistiplau de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i l'Ajuntament ja ha introduït les esmenes requerides. Ara hi prepara una actuació inicial, d'acord amb la constructora, per polir i enjardinar els vestigis, i posar tanques de fusta per garantir-hi la seguretat, tot i que fonts municipals admeten que un projecte definitiu de recuperació, que també en faci visitable la base, “necessitarà força pressupost, i caldrà esperar a més endavant”. A més, el consistori ha d'encarregar primer un estudi arqueològic més precís per catalogar les restes, que podria ser el pas previ a la petició per declarar-les BCIN.